21 de setembre 2006

Compàs d’espera al Monumental


19 de setembre de 2006

Es prepara una temporada més curta però més intensa
Comas Soler
Cultura

Les obres de reforma que s’estan duent a terme per augmentar el confort i la seguretat del Teatre Monumental, que principalment se centren en la renovació de les butaques i del teló tallafocs, han motivat que la programació d’aquest curs comenci a mitjan novembre, més tard que altres anys. Això no ha estat obstacle, però, perquè el Patronat Municipal de Cultura hagi preparat un programa prou intens, que inclou deu espectacles de teatre i dansa, xerrades amb autors i directors, visites comentades, tallers i master class.
Ampla varietat
Si gairebé sempre els espectacles que es poden veure al Monumental tenen una qualitat garantida, la varietat és una altra característica remarcable de la proposta d’aquest any. Des d’autors clàssics catalans, com Guimerà o Espriu, a la relectura de Kafka que presenta La Fura dels Baus. O bé des del teatre musical, amb un remake de Dagoll Dagom, fins a dues obres de petit format: una tragèdia de Sòfocles i una reflexió sobre la violència terrorista dels temps actuals, d’Ahmed Ghazali. El teatre en castellà també té el seu lloc amb l’adaptació dirigida per Juan Echanove sobre un text del nord-americà Jeff Baron. D’altra part, el nou director del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, estarà en cartell per partida doble, com a director i com a autor, en aquest darrer cas dirigit per Lluís Pasqual. Oriol Broggi també farà doblet en direcció. Pel que fa a l’àmbit de la dansa, s’inclouen igualment dues propostes d’orientació diversa, com pot ser IT Dansa, la jove companyia de l’Institut del Teatre, o la combinació de ball, circ i música que signa Roberto Olivan, coreògraf català afincat a Bèlgica.
Espectadors habituals i nous públics
El PMC compta revalidar enguany l’èxit de la campanya d’abonaments de la temporada passada, que va permetre fidelitzar un bon nombre d’espectadors. Així, per uns cent euros, es té dret a assistir als deu espectacles des d’una localitat de platea. Aquesta política no està renyida amb la recerca de nous públics, en base precisament al caràcter divers de les obres programades, a d’altres descomptes previstos o al carnet.16, que ofereix la gratuïtat a tots els joves d’aquesta edat.
Esponsorització
També s’ha de destacar i agrair l’increment del nombre de firmes comercials que s’han apuntat a patrocinar la temporada de teatre i dansa, cosa que, si progressa l’exemple, podria arribar a ser una via de major implicació de les empreses de la ciutat en la promoció de la cultura.