23 de setembre de 2006
Santiago Segura, rei de la pista a 'La máquina de bailar'
Ramon Palomeras
Allunyat de l'humor escatològic i caspós a què té acostumada la parròquia de fidels, Santiago Segura ha decidit millorar la seva imatge (encara que només sigui una mica) i produir La máquina de bailar, una comèdia musical dirigida per Óscar Aibar que es va estrenar ahir. Aprofita l'avinentesa per posar-se en la pell de Johnny, l'encarregat d'una sala de jocs recreatius, antic campió de ball als anys 70 i confés devot de John Travolta.
El cas és que Dani (Jordi Vilches) i els seus amics es passen les tardes al New Park, la sala que regenta Johnny, jugant a la màquina de ballar, un joc molt popular sobretot al Japó i a Sud-amèrica. Quan es convoca el primer concurs estatal, la colla de malaltissos ballarins demanen ajut a Johnny, que no comptava amb els entrebancs del roí Jose Corbacho, l'amo de la sala amb un passat força obscur i antic amic de Johnny. En resum, una hilarant comèdia plena de situacions absurdes, balls impossibles i un munt de freakies que porten l'humor a la sang.
Segura tenia molt clar que hi havia d'actuar. El paper de Travolta castís l'ha ben gratificat. "És el meu paper favorit perquè Johnny és bona persona i optimista, no pas un miserable com jo", apunta Segura. Més o menys el mateix es podria dir de Corbacho. "Porto el ritme a la sang; al capdavall el ball enalteix l'esperit", diu. Ara bé, com s'apressa a afegir Segura, s'ha d'anar molt amb compte amb la màquina dansarina. "Hi ha gent que s'hi deixa la pell i els cèntims, en aquest joc".
Per la seva banda, el director Óscar Aibar, autor d'Atolladero i Platillos volantes, reconeix que ja des de bon principi volia defugir l'ombra de Torrente. És per això que ha canviat el look de Johnny. "Pertany al món de Torrente, però en una altra línia", revela.
Ramon Palomeras
Allunyat de l'humor escatològic i caspós a què té acostumada la parròquia de fidels, Santiago Segura ha decidit millorar la seva imatge (encara que només sigui una mica) i produir La máquina de bailar, una comèdia musical dirigida per Óscar Aibar que es va estrenar ahir. Aprofita l'avinentesa per posar-se en la pell de Johnny, l'encarregat d'una sala de jocs recreatius, antic campió de ball als anys 70 i confés devot de John Travolta.
El cas és que Dani (Jordi Vilches) i els seus amics es passen les tardes al New Park, la sala que regenta Johnny, jugant a la màquina de ballar, un joc molt popular sobretot al Japó i a Sud-amèrica. Quan es convoca el primer concurs estatal, la colla de malaltissos ballarins demanen ajut a Johnny, que no comptava amb els entrebancs del roí Jose Corbacho, l'amo de la sala amb un passat força obscur i antic amic de Johnny. En resum, una hilarant comèdia plena de situacions absurdes, balls impossibles i un munt de freakies que porten l'humor a la sang.
Segura tenia molt clar que hi havia d'actuar. El paper de Travolta castís l'ha ben gratificat. "És el meu paper favorit perquè Johnny és bona persona i optimista, no pas un miserable com jo", apunta Segura. Més o menys el mateix es podria dir de Corbacho. "Porto el ritme a la sang; al capdavall el ball enalteix l'esperit", diu. Ara bé, com s'apressa a afegir Segura, s'ha d'anar molt amb compte amb la màquina dansarina. "Hi ha gent que s'hi deixa la pell i els cèntims, en aquest joc".
Per la seva banda, el director Óscar Aibar, autor d'Atolladero i Platillos volantes, reconeix que ja des de bon principi volia defugir l'ombra de Torrente. És per això que ha canviat el look de Johnny. "Pertany al món de Torrente, però en una altra línia", revela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada