27 de juny de 2007
VETERÀ INQUIET 74 ANYS RESPONSABLE DEL PICCOLO TEATRO DI MILANO VA COMENÇAR COM A ACTOR HA RENOVAT EL TEATRE I L'ÒPERA Foto: EL PERIÓDICO MÉS INFORMACIÓ
La 'transició' de Szwarcer
Rigola converteix la novel.la '2666' en un muntatge de cinc hores
El ball de Guillem i Khan caldeja la fresca nit d'estrena del Grec
MARTA CERVERA
BARCELONA
El director exhibeix al TNC 'Il Ventaglio (El ventall)', de Goldoni, una comèdia servida pel mític Piccolo de Milà.
--¿Per què es va decantar per Il Ventaglio per celebrar el tricentenari de Goldoni?
--Perquè és una comèdia curiosa, molt singular, que es presta a una interpretació bastant inèdita.
--¿En quin sentit?
--És una comèdia anòmala perquè la societat no hi apareix amb una divisió tan marcada entre les classes socials: aristocràcia, burgesos, comerciants, artesans, servents... A diferència d'altres textos de Goldoni, aquesta comèdia no es basa tant en la realitat de la seva època, el segle XVIII. Té més fantasia. Abandona el traç realista per situar-se en un ambient més arcaic i pastoral. És una obra de sentiments i, en aquest sentit, és molt més pròxima a alguns textos de Marivaux que a la tradició del mateix Goldoni.
--A la Sala Gran, que acull Il Ventaglio, abans s'hi va fer El ventall de Lady Windermere, d'Oscar Wilde.
--¡Quina casualitat! Bé, a l'obra de Wilde el ventall en realitat podria haver estat qualsevol altre objecte: un estoig, un portacigarrets, una polvorera. En canvi, això no seria possible a l'obra de Goldoni. En aquesta obra, el ventall era una peça imprescindible en un món en què ja no es podia ni respirar. Era bàsic per fer circular l'aire i la ventilació en un món tancat. L'objecte que perd Lady Windermere no és poètic; el de Goldoni, sí.
--¿Què té d'especial el ventall per atraure l'atenció de tants autors?
--El ventall a l'obra de Goldoni, a diferència de la de Wilde, representa un talismà eròtic que fins i tot pot provocar una espècie de tempesta en tots els que hi entren en contacte. I aquesta resposta emotiva que provoca en el si d'una petita comunitat és el que interessa realment Goldoni. En aquest sentit, no té gaire a veure amb el tema de la desconfiança que planteja Wilde en la seva obra.
--¿Segueix vigent Il Ventaglio en ple segle XXI?
--Els personatges de Goldoni no saben quins són els seus verdaders sentiments amorosos cap als altres. El tema eròtic, que s'amaga entre línies, i el discurs sobre les dificultats de reconèixer els sentiments reals són coses que no ens són alienes en el món actual. En aquesta comèdia els personatges no saben de qui estan enamorats. No crec que s'hagi de fer una actualització furibunda d'aquesta obra que té lloc el 1700. No ho necessita. Encara avui el text de Goldoni manté l'interès i fa passar una bona estona.
--¿El ventall del segle XXI es podria substituir pel mòbil?
--Ha, ha. Podria, evidentment. En realitat, el ventall és com una mena d'objecte que té com a missió servir d'intermediari entre diversos personatges.
--¿El públic actual es reconeixerà en aquesta comèdia?
--La nostra realitat està molt més marcada per la indiferència, i aquesta comèdia no parla d'això. En la nostra societat no existeixen unes diferències tan marcades com les que reflecteix Goldoni, que mostra l'aristòcrata com el personatge més desgraciat de tots. Però sí que perviu en la nostra societat un cert món provincià que encaixa amb el que mostra l'obra.
--¿Seguirà alternant l'òpera i el teatre?
--I tinc diversos projectes. Entre altres, preparo per a l'òpera de La Scala Il Trittico, de Puccini. Al teatre faré un díptic amb dues obres, Odissea. Doppio il ritorno, de Botho Strauss, i L'antro delle ninfe, que es representaran de forma conjunta, a sales diferents.
--¿Què és el més difícil com a director artístic del Piccolo, després de substituir Giorgio Strehler?
--Aspectes de tipus financer. Però l'important és que a Itàlia el públic ha tornat al teatre.
--¿Quin n'és el motiu?
--Hi torna a haver un interès, en part perquè les formes teatrals s'han diversificat, i això és bo.
--Pensava que em diria que la gent hi torna cansada de la televisió.
--No. La diversificació a què em referia passa precisament perquè hi ha actors populars de la televisió que fan teatre, i no ho critico pas. Hi ha públic per a tothom i, com més n'hi hagi, millor.
VETERÀ INQUIET 74 ANYS RESPONSABLE DEL PICCOLO TEATRO DI MILANO VA COMENÇAR COM A ACTOR HA RENOVAT EL TEATRE I L'ÒPERA Foto: EL PERIÓDICO MÉS INFORMACIÓ
La 'transició' de Szwarcer
Rigola converteix la novel.la '2666' en un muntatge de cinc hores
El ball de Guillem i Khan caldeja la fresca nit d'estrena del Grec
MARTA CERVERA
BARCELONA
El director exhibeix al TNC 'Il Ventaglio (El ventall)', de Goldoni, una comèdia servida pel mític Piccolo de Milà.
--¿Per què es va decantar per Il Ventaglio per celebrar el tricentenari de Goldoni?
--Perquè és una comèdia curiosa, molt singular, que es presta a una interpretació bastant inèdita.
--¿En quin sentit?
--És una comèdia anòmala perquè la societat no hi apareix amb una divisió tan marcada entre les classes socials: aristocràcia, burgesos, comerciants, artesans, servents... A diferència d'altres textos de Goldoni, aquesta comèdia no es basa tant en la realitat de la seva època, el segle XVIII. Té més fantasia. Abandona el traç realista per situar-se en un ambient més arcaic i pastoral. És una obra de sentiments i, en aquest sentit, és molt més pròxima a alguns textos de Marivaux que a la tradició del mateix Goldoni.
--A la Sala Gran, que acull Il Ventaglio, abans s'hi va fer El ventall de Lady Windermere, d'Oscar Wilde.
--¡Quina casualitat! Bé, a l'obra de Wilde el ventall en realitat podria haver estat qualsevol altre objecte: un estoig, un portacigarrets, una polvorera. En canvi, això no seria possible a l'obra de Goldoni. En aquesta obra, el ventall era una peça imprescindible en un món en què ja no es podia ni respirar. Era bàsic per fer circular l'aire i la ventilació en un món tancat. L'objecte que perd Lady Windermere no és poètic; el de Goldoni, sí.
--¿Què té d'especial el ventall per atraure l'atenció de tants autors?
--El ventall a l'obra de Goldoni, a diferència de la de Wilde, representa un talismà eròtic que fins i tot pot provocar una espècie de tempesta en tots els que hi entren en contacte. I aquesta resposta emotiva que provoca en el si d'una petita comunitat és el que interessa realment Goldoni. En aquest sentit, no té gaire a veure amb el tema de la desconfiança que planteja Wilde en la seva obra.
--¿Segueix vigent Il Ventaglio en ple segle XXI?
--Els personatges de Goldoni no saben quins són els seus verdaders sentiments amorosos cap als altres. El tema eròtic, que s'amaga entre línies, i el discurs sobre les dificultats de reconèixer els sentiments reals són coses que no ens són alienes en el món actual. En aquesta comèdia els personatges no saben de qui estan enamorats. No crec que s'hagi de fer una actualització furibunda d'aquesta obra que té lloc el 1700. No ho necessita. Encara avui el text de Goldoni manté l'interès i fa passar una bona estona.
--¿El ventall del segle XXI es podria substituir pel mòbil?
--Ha, ha. Podria, evidentment. En realitat, el ventall és com una mena d'objecte que té com a missió servir d'intermediari entre diversos personatges.
--¿El públic actual es reconeixerà en aquesta comèdia?
--La nostra realitat està molt més marcada per la indiferència, i aquesta comèdia no parla d'això. En la nostra societat no existeixen unes diferències tan marcades com les que reflecteix Goldoni, que mostra l'aristòcrata com el personatge més desgraciat de tots. Però sí que perviu en la nostra societat un cert món provincià que encaixa amb el que mostra l'obra.
--¿Seguirà alternant l'òpera i el teatre?
--I tinc diversos projectes. Entre altres, preparo per a l'òpera de La Scala Il Trittico, de Puccini. Al teatre faré un díptic amb dues obres, Odissea. Doppio il ritorno, de Botho Strauss, i L'antro delle ninfe, que es representaran de forma conjunta, a sales diferents.
--¿Què és el més difícil com a director artístic del Piccolo, després de substituir Giorgio Strehler?
--Aspectes de tipus financer. Però l'important és que a Itàlia el públic ha tornat al teatre.
--¿Quin n'és el motiu?
--Hi torna a haver un interès, en part perquè les formes teatrals s'han diversificat, i això és bo.
--Pensava que em diria que la gent hi torna cansada de la televisió.
--No. La diversificació a què em referia passa precisament perquè hi ha actors populars de la televisió que fan teatre, i no ho critico pas. Hi ha públic per a tothom i, com més n'hi hagi, millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada