La soledat i el buit

www.elperiodico.cat

10 de juliol de 2007

MÉS INFORMACIÓ
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

BARCELONA
Autor: Samuel Beckett.Traducció: Joaquim Mallafré. Direcció: Jordi Coca.Teatre: Sala Beckett.Estrena: 5 de juliolDe l'àmplia producció teatral de Samuel Beckett, Krapp: última gravació (Krapp's last tape) és una de les obres menys representades. El vell Krapp, un home que voreja els 80 anys, s'asseu per sentir antigues cintes magnetofòniques en què, en la data dels seus successius aniversaris, va gravar les seves impressions respecte a l'any anterior. Relats que dibuixen la soledat i el fracàs, les ironies i les crueltats d'una vida no precisament feliç. L'espectacle dirigit per Jordi Coca en el marc del Festival Grec exhibeix el buit en l'existència del personatge de Beckett.

EL PERSONATGE

L'espectador troba Krapp el dia del seu aniversari, escoltant el que va gravar fa 30 anys. I d'aquí va avançant cap al temps actual del personatge, que gravarà també la seva situació l'any anterior. Pràcticament res l'excita, li costa entendre algunes de les seves pròpies expressions, reviu un breu moment d'excitació amorosa. L'autor de Tot esperant Godot enfronta dos moments d'un mateix individu. I pregunta: ¿quina és la identitat entre el Krapp d'avui i el Krapp de llavors? Una temàtica sobre la qual, pel que sembla, Beckett tenia intenció d'a- profundir amb altres obres, cosa que no va arribar a passar.En un projecte d'aquestes característiques, director i actor han d'a- nar en la mateixa direcció. Coca i Pla ja van treballar junts fa uns quants anys en el muntatge de l'o- bra de Peter Handke Benvinguda al consell d'administració. Ara repeteixen i amb bons resultats.L'obra original de Beckett amb prou feines omple sis o set folis, i per això director i actor, cada un des de la seva responsabilitat, han d'omplir la resta del temps de la representació. Coca dibuixa un Krapp envellit, amic del vi i la nostàlgia, colèric i tendre, un Krapp que té assumit el seu fracàs en la vida. Al llarg de la representació, amb poca escenografia, austera de mitjans i desenvolupada en una atmosfera pesant, hi ha molts més minuts de silenci i de la veu de la cinta que d'intervencions parlades en directe. ¿Descompensació? No ho sé, en tot cas es podrien guanyar alguns minuts per alleugerir la tensió a què l'obra sotmet l'espectador.

INTERPRETACIÓ

S'ha de destacar el sòlid treball de l'actor, que al seu dia va ser un dels històrics de Comediants. Un treball que en l'ús del cos té els seus millors moments i que encara haurà de millorar pel que fa a la dicció.Quimet Pla parla amb els gestos, amb les mirades, amb les expressions que delaten nombrosos estats d'ànim. És un treball en què té a veure la direcció de Coca, que torna a demostrar que Quimet Pla és carn d'actor. Una representació no fàcil, meritòria i emotiva en molts moments.