10 de juliol de 2007
• A 'El salt de Nijinski', Maria Rovira busseja en l'estat de bogeria del ballarí
MONTSE G. OTZET
MONTSE G. OTZET
BARCELONA
Maria Rovira s'instal.la amb la seva companyia Trànsit Dansa al Mercat de les Flors. Ha quedat enrere l'enrenou que va provocar el fet que el seu nom figurés com a favorit per ocupar el càrrec de programadora d'aquest teatre. Les fúries dels professionals de la dansa ho van impedir i ara, quan les aigües ja estan encalmades, trepitja el Mercat de les Flors des de la seva condició de coreògrafa i al capdavant d'un muntatge, en la programació del Grec, que ella mateixa anuncia com un homenatge a Nijinski.Tot parteix d'una foto que va donar la volta al món: el famós ballarí eslau executant un salt. Feia gairebé 20 anys que havia deixat de ballar i la instantània va ser recollida al sanatori on va estar reclòs com a malalt d'esquizofrènia. Però res de l'ambient lúgubre d'un psiquiàtric és present en la proposta de Rovira, tot i que unes reixes d'alumini grans i sofisticades simbolitzen la reclusió. La bogeria dóna peu a dislocades accions. Tot és possible en una ment lliure d'ordre i de regles. Però Maria Rovira ordena i dóna un codi personal al món de Nijinski. El seu llenguatge parteix d'una sòlida base clàssica i l'emmarca en un espai surrealista.
Maria Rovira s'instal.la amb la seva companyia Trànsit Dansa al Mercat de les Flors. Ha quedat enrere l'enrenou que va provocar el fet que el seu nom figurés com a favorit per ocupar el càrrec de programadora d'aquest teatre. Les fúries dels professionals de la dansa ho van impedir i ara, quan les aigües ja estan encalmades, trepitja el Mercat de les Flors des de la seva condició de coreògrafa i al capdavant d'un muntatge, en la programació del Grec, que ella mateixa anuncia com un homenatge a Nijinski.Tot parteix d'una foto que va donar la volta al món: el famós ballarí eslau executant un salt. Feia gairebé 20 anys que havia deixat de ballar i la instantània va ser recollida al sanatori on va estar reclòs com a malalt d'esquizofrènia. Però res de l'ambient lúgubre d'un psiquiàtric és present en la proposta de Rovira, tot i que unes reixes d'alumini grans i sofisticades simbolitzen la reclusió. La bogeria dóna peu a dislocades accions. Tot és possible en una ment lliure d'ordre i de regles. Però Maria Rovira ordena i dóna un codi personal al món de Nijinski. El seu llenguatge parteix d'una sòlida base clàssica i l'emmarca en un espai surrealista.
COREOGRAFIA
Unes simbòliques postures corporals, executades per vuit bons intèrprets, ens remeten al record d'un Nijinski immortalitzat a El descans d'un faune, L'espectre de la rosa i Petruska. Aquests gestos embasten el desenvolupament de la coreografia d'una obra ben estructurada en la forma però buida de contingut i plana en el desenvolupament.La majoria de construccions coreogràfiques són gratificants, transcorren en grup o en format de solos i duos, i desprenen una forta vitalitat i una plàstica suggerent. D'aquesta manera, fragments creats en línia, a semblança de frisos i en fórmula de cànon, propicien les escenes més lluïdes. Seqüències on la música de Javier Gamazo i Marc Álvarez té molt a dir per la combinació atractiva de ritmes, instruments i efectes sonors. Però a mesura que va avançant l'obra, es constata que tot hi és simbòlic i extern, que no hi ha cap essència, ni tampoc cap rastre de matís dramàtic que l'aguanti com a alguna cosa més que una successió d'imatges d'oblit ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada