13 de juliol de 2007
Ángel Pavlovsky protagonitza 'Le Frigo'
FESTIVAL GREC
Actor, escriptor, travesti, dibuixant i realitzador d'espectacles, Copi a les Espanyes seria crucificat, com ho ha estat Rubianes, per la seva acidesa a l'hora de parlar dels valors de la pàtria, que a tot arreu fan pudor de sang i formol. En el seu teatre, agut i corrosiu, els emblemes nacionals (com Eva Perón) són sotmesos a la sàtira i a la devaluació de les seves essències. Textos que condensen la força de la seva significació en el riure i la deformitat. Un riure que és part del procediment comunicatiu i que pren peu en els solatges de llocs comuns i estereotips. La irreverència envers la mitologia pàtria, el cofoisme social o la institució familiar desemboquen en humor, horror i sobretot llibertat per decidir adscripcions, vincles i relacions.
Ingredients irrenunciables de la seva obra són una furiosa impertinència i una violenta aspror en clau de farsa. Posar en escena la cerimònia ritual de la violència festiva, l'escàndol social i el divertiment tribal li permeten eludir la moral i la culpa, i potenciar l'acció que combina paraula i imatge (escènica o gràfica). No debades va participar activament en l'efervescència de la sàtira política al París dels anys setanta, amb el seu estil tothora provocador i rialler que dirigia la seva capacitat de burla contra la prepotència sexista, la intolerància moral o l'homofòbia.
Per això no li tremolava el pols en posar en evidència que l'autèntica cara de la realitat es troba en la transsexualitat i el simulacre. Així ho traça a Eva Perón, entre d'altres peces, on l'humor juga constantment amb la mort, i on els canvis de sexe o de nom o de personalitat són la pauta. Tot plegat dirigit a la dissolució de les essències. El travestisme, amb la rialla espaterrant que convoca, funciona com una forma de conjurar la mort. I sens dubte Copi va morir rient.
Actor, escriptor, travesti, dibuixant i realitzador d'espectacles, Copi a les Espanyes seria crucificat, com ho ha estat Rubianes, per la seva acidesa a l'hora de parlar dels valors de la pàtria, que a tot arreu fan pudor de sang i formol. En el seu teatre, agut i corrosiu, els emblemes nacionals (com Eva Perón) són sotmesos a la sàtira i a la devaluació de les seves essències. Textos que condensen la força de la seva significació en el riure i la deformitat. Un riure que és part del procediment comunicatiu i que pren peu en els solatges de llocs comuns i estereotips. La irreverència envers la mitologia pàtria, el cofoisme social o la institució familiar desemboquen en humor, horror i sobretot llibertat per decidir adscripcions, vincles i relacions.
Ingredients irrenunciables de la seva obra són una furiosa impertinència i una violenta aspror en clau de farsa. Posar en escena la cerimònia ritual de la violència festiva, l'escàndol social i el divertiment tribal li permeten eludir la moral i la culpa, i potenciar l'acció que combina paraula i imatge (escènica o gràfica). No debades va participar activament en l'efervescència de la sàtira política al París dels anys setanta, amb el seu estil tothora provocador i rialler que dirigia la seva capacitat de burla contra la prepotència sexista, la intolerància moral o l'homofòbia.
Per això no li tremolava el pols en posar en evidència que l'autèntica cara de la realitat es troba en la transsexualitat i el simulacre. Així ho traça a Eva Perón, entre d'altres peces, on l'humor juga constantment amb la mort, i on els canvis de sexe o de nom o de personalitat són la pauta. Tot plegat dirigit a la dissolució de les essències. El travestisme, amb la rialla espaterrant que convoca, funciona com una forma de conjurar la mort. I sens dubte Copi va morir rient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada