17 de juliol de 2007
Crítica* teatre
Francesc Massip
Ravenhill és un dramaturg poc complaent. És capaç de posar en berlina les dèries i aspiracions més comuns com el desig de la paternitat, les intricades pulsions de l'amor i del sexe, el mercantilisme utilitari que tot ho amara. Els diàlegs combinen digressions de fonda càrrega poètica amb rèpliques carregades de brutalitat, contrastos que la posada en escena vol subratllar en un espai que es transforma a base de fosos en negre que acaben sent monòtons. Hi ha una mirada sarcàstica envers dues parelles de gais i lesbianes que construeixen un fill d'esperma en pot i fecundació artificial, sense tenir en compte les febleses de les seves relacions i les immadureses personals.
El subtítol de l'obra dóna pistes sobre el referent d'una peça d'Oscar Wilde: el maletí amb què va ser abandonat el protagonista (Earnest / Frank) i que serà element decisiu del reconeixement final. Ravenhill manipula els antecedents del drama de Wilde: el que en la paròdia victoriana acabava feliçment, aquí ve marcat d'antuvi per la tragèdia més sòrdida i desencantada. Els personatges de Ravenhill són d'una fragilitat malaltissa, profundament desorientats i tatuats per la incertesa. Actuen de bursada, reaccionen com nens, es comuniquen amb deficiència. Són aprenents de ser, meritoris de la vida. Un caràcter que perfila magistralment Anna Ycobalzeta en el seu paper de mainadera, que destil·la la inseguretat del rol per donar-li la difícil consistència de l'estultícia. La segueix de prop Biel Duran en el paper de xapero, el motor eròtic més actiu i confús, que impulsa l'escenificació a inacabables escenes de sexe sobre rodes.
Una peça no mancada d'interès però morosa, que s'enfila en un vaivé entre el present i el passat, temporalitats creuades que encara distancien més els fets.
*
El maletí o la importància de ser algú, DE RAVENHILL, DIR.: J.M. MESTRES. TNC, 13 DE JULIOL
Francesc Massip
Ravenhill és un dramaturg poc complaent. És capaç de posar en berlina les dèries i aspiracions més comuns com el desig de la paternitat, les intricades pulsions de l'amor i del sexe, el mercantilisme utilitari que tot ho amara. Els diàlegs combinen digressions de fonda càrrega poètica amb rèpliques carregades de brutalitat, contrastos que la posada en escena vol subratllar en un espai que es transforma a base de fosos en negre que acaben sent monòtons. Hi ha una mirada sarcàstica envers dues parelles de gais i lesbianes que construeixen un fill d'esperma en pot i fecundació artificial, sense tenir en compte les febleses de les seves relacions i les immadureses personals.
El subtítol de l'obra dóna pistes sobre el referent d'una peça d'Oscar Wilde: el maletí amb què va ser abandonat el protagonista (Earnest / Frank) i que serà element decisiu del reconeixement final. Ravenhill manipula els antecedents del drama de Wilde: el que en la paròdia victoriana acabava feliçment, aquí ve marcat d'antuvi per la tragèdia més sòrdida i desencantada. Els personatges de Ravenhill són d'una fragilitat malaltissa, profundament desorientats i tatuats per la incertesa. Actuen de bursada, reaccionen com nens, es comuniquen amb deficiència. Són aprenents de ser, meritoris de la vida. Un caràcter que perfila magistralment Anna Ycobalzeta en el seu paper de mainadera, que destil·la la inseguretat del rol per donar-li la difícil consistència de l'estultícia. La segueix de prop Biel Duran en el paper de xapero, el motor eròtic més actiu i confús, que impulsa l'escenificació a inacabables escenes de sexe sobre rodes.
Una peça no mancada d'interès però morosa, que s'enfila en un vaivé entre el present i el passat, temporalitats creuades que encara distancien més els fets.
*
El maletí o la importància de ser algú, DE RAVENHILL, DIR.: J.M. MESTRES. TNC, 13 DE JULIOL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada