18 de juliol de 2007
Crítica* teatre
Juan Carlos Olivares
Als contes se'ls anomena fairy tales en anglès. Carme Portaceli s'ha quedat amb el Fairy (fantàstica criatura, miraculós rentavaixelles) per titular el seu últim muntatge, protagonitzat per una família disfuncional formada per personatges de conte. Pare absent, mare-madrastra (Lluïsa Castells) obsessionada pel pas del temps i la bellesa; Hansel (Llorenç González), fill invisible i anorèxic; la Caputxeta Vermella (Carlota Olcina), filla amb amics perillosos al ciberbosc, i la Ventafocs (Gabriela Flores), que neteja per hores mentre somia amb el príncep blau. Fora del nucli familiar volten Wolf (Albert Pérez) i Peter (David Bagés) amb el seu negoci per volar al País de Mai Més.
No és aquest el primer text ni serà l'últim que s'endinsa en el món de l'anàlisi dels contes tradicionals. Portaceli gira la seva lectura cap a una tonalitat violeta, concentrant el mal (encarnat per Wolf) en l'agressió masculina, física o psíquica. L'home-llop contra qui al final s'hi rebel·laran la madrastra, la Ventafocs i la Caputxeta, fartes dels seus destins. Només la relació entre Hansel i Peter es resol per camins menys comuns: dos personatges que fugen, un per trobar-se i l'altre per no ser mai trobat.
El contingut no brilla per l'originalitat -fins i tot Sondheim va desconstruir els germans Grimm-, però el continent presenta una brillant imatge que fa de Fairy un muntatge que deixa molt bon record. Aquesta vegada la col·laboració de Marta Carrasco en el gest coreogràfic està justificada i afegeix una nota més -amb la música en directe de Dani Nel·lo i Jordi Prats i el peluix rosa de l'escenografia Paco Azorín- al caràcter de musical no confessat del muntatge. I tots, inclosos els entregats intèrprets, semblen divertir-se amb aquesta àcida fantasia entre el musical kitsch de la MGM i l'erotisme naïf d'un love hotel japonès.
*
Fairy, DE C. PORTACELI I T. MARTÍN. NAU IVANOW, 13 DE JULIOL.
Juan Carlos Olivares
Als contes se'ls anomena fairy tales en anglès. Carme Portaceli s'ha quedat amb el Fairy (fantàstica criatura, miraculós rentavaixelles) per titular el seu últim muntatge, protagonitzat per una família disfuncional formada per personatges de conte. Pare absent, mare-madrastra (Lluïsa Castells) obsessionada pel pas del temps i la bellesa; Hansel (Llorenç González), fill invisible i anorèxic; la Caputxeta Vermella (Carlota Olcina), filla amb amics perillosos al ciberbosc, i la Ventafocs (Gabriela Flores), que neteja per hores mentre somia amb el príncep blau. Fora del nucli familiar volten Wolf (Albert Pérez) i Peter (David Bagés) amb el seu negoci per volar al País de Mai Més.
No és aquest el primer text ni serà l'últim que s'endinsa en el món de l'anàlisi dels contes tradicionals. Portaceli gira la seva lectura cap a una tonalitat violeta, concentrant el mal (encarnat per Wolf) en l'agressió masculina, física o psíquica. L'home-llop contra qui al final s'hi rebel·laran la madrastra, la Ventafocs i la Caputxeta, fartes dels seus destins. Només la relació entre Hansel i Peter es resol per camins menys comuns: dos personatges que fugen, un per trobar-se i l'altre per no ser mai trobat.
El contingut no brilla per l'originalitat -fins i tot Sondheim va desconstruir els germans Grimm-, però el continent presenta una brillant imatge que fa de Fairy un muntatge que deixa molt bon record. Aquesta vegada la col·laboració de Marta Carrasco en el gest coreogràfic està justificada i afegeix una nota més -amb la música en directe de Dani Nel·lo i Jordi Prats i el peluix rosa de l'escenografia Paco Azorín- al caràcter de musical no confessat del muntatge. I tots, inclosos els entregats intèrprets, semblen divertir-se amb aquesta àcida fantasia entre el musical kitsch de la MGM i l'erotisme naïf d'un love hotel japonès.
*
Fairy, DE C. PORTACELI I T. MARTÍN. NAU IVANOW, 13 DE JULIOL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada