17 de juliol de 2007
Els índexs d'ocupació dels espectacles de dansa en els quatre teatres públics de Barcelona se situen en el 73,68%, una xifra rècord que mostra la salut del sector
Marta Porter
Sara Baras estrena al Liceu una nova i personal versió de ‘Carmen’
Marta Porter
Sara Baras estrena al Liceu una nova i personal versió de ‘Carmen’
JORGE ZAPATA / EFE
La dansa segueix guanyant posicions en el marc de les arts escèniques, sobretot a Barcelona. Els quatre teatres públics de la ciutat -Liceu, Lliure, TNC i Mercat de les Flors- han aconseguit aquesta temporada, que encara no s'ha acabat, la xifra rècord d'un 73,68 per cent d'ocupació mitjana en els espectacles de dansa. Una dada realment espectacular que situa la fins ara germana pobra de les arts escèniques, la dansa, molt per sobre a nivell d'ocupació del seu germà gran, el teatre, que es belluga sobre el 57%. Faltarà veure, d'aquí a uns mesos, les dades oficials d'ocupació i espectadors que comptabilitza Adetca, però de moment aquestes xifres situen on es troba el sector.
El cert, però, és que els miracles no existeixen i aquesta ascensió ha estat ben dissenyada i executada des de les institucions. "Si el tancament de L'Espai va ser un cop molt dur per a la professió, la reestructuració del Mercat de les Flors com a Centre de les Arts del Moviment ha tingut un impacte més gran del que esperàvem", reconeixia ahir Berta Sureda, gerent de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, entitat dependent de la Generalitat que ha estat la que ha impulsat el pla estratègic de la dansa, un pla que ha triplicat el seu pressupost per a la dansa en tres anys fins a arribar als 4,5 milions d'euros actualment.
La responsable de dansa de Cultura, satisfeta de com s'està desenvolupant el sector, va apuntar ahir que ara convé "ajudar en la coproducció perquè les companyies puguin girar les seves obres per tot el territori". "El nostre pròxim repte serà que els creadors no marxin a l'estranger -va assegurar Sureda-, i intentar que hi hagi feina aquí per a tothom".
Per la seva banda, Isabel Castellet, coordinadora de l'Associació de Companyies de Dansa de Catalunya, va transmetre "la gran satisfacció" de les companyies davant d'aquest èxit de públic. "Així es trenca el mite que la dansa no té públic -assegura-. Ara el que cal és que això arribi a tot Catalunya i que els teatres de fora programin dansa amb regularitat. Fins ara s'ha dit que hi havia pocs diners i un cert temor de la resposta del públic. Crec que amb aquestes dades d'ocupació ja es pot començar a sembrar; primer espectacles més fàcils d'entendre i a poc a poc dansa més contemporània". I suggereix: "I per què no podem reposar produccions catalanes? Estaria bé recuperar peces ja clàssiques de les nostres companyies i crear un repertori català".
En aquesta temporada, que encara no s'ha acabat, el Mercat ha programat 71 companyies que han fet un total de 150 funcions, algunes de les quals amb un 100% d'ocupació, cas de l'espectacle Inanna de Carolyn Carlson, Arena d'Israel Galván i Spiegel de Wim Vandekeybus. També ha aconseguit un 100% d'ocupació l'espectacle Körper, de Sasha Waltz, que s'ha pogut veure al Teatre Lliure.
Abonament conjunt
Ara, per tercer any, aquests quatre teatres uneixen esforços i presenten l'abonament conjunt de dansa per a la temporada 2007-2008.
L'abonament permet escollir 7 espectacles d'entre els 13 que ofereixen: 1 del Liceu, 2 del TNC, 3 del Mercat de les Flors i 1 del Lliure, a 140 euros, cosa que suposa un estalvi del 30% respecte al preu de taquilla.
El Mercat ofereix cinc espectacles per escollir: Zero degrees, un duo interpretat pels dos grans coreògrafs Akram Khan i Sidi Larbi; Alas, l'última producció de la Compañía Nacional de Danza, amb Nacho Duato en escena; i tres coproduccions: ...De San Vito, amb la Cia. Raravis; L'home, la dona i l'altra dona, de Senza Tempo; i Souvenir, de la bailaora Belén Maya.
El Teatre Lliure s'endinsa en els coreògrafs internacionals de la mà del Ballet Reial de Flandes, que presenta Impressing the Czar, del coreògraf William Forsythe amb 40 ballarins en escena, i la Needcompany amb The Lobster Shop del belga Jan Lauwers; a més d'obrir les seves portes als espectadors en el procés de treball de Cesc Gelabert.
El Liceu aposta també pel flamenc, amb l'estrena mundial d'una Carmen de Sara Baras, i amb una llegenda de la coreografia, John Neumeier, que porta Tod in Venedig (Mort a Venècia).
Finalment, el Teatre Nacional de Catalunya proposa escollir entre tres produccions pròpies i un grup convidat. Aquest és el Ballet Preljocaj, una de les companyies contemporànies més importants de França, que presenta Les 4 saisons, amb música de Vivaldi. Pel que fa a les produccions pròpies, el TNC reposa el muntatge guanyador del Max al millor espectacle de dansa, J'arrive...!, amb el qual Marta Carrasco acabava la seva residència al TNC. Qui ja l'hagi vist, es pot decantar per Mascletà, una nova producció a tres bandes entre les coreògrafes Sofia Asencio, Roser Montlló Guberna i Teresa Nieto, coordinades per Sol Picó, que donen la seva visió de l'home del segle XXI", segons va explicar Afred Fort, administrador general del TNC. I finalment, No pesa el corazón de los veloces, d'Erre que Erre Danza, un treball que analitza l'enamorament i el desamor.
Si l'any passat els abonaments de dansa només es venien en els quatre teatres associats, enguany s'hi afegeixen les taquilles del Palau de la Virreina -a la Rambla-, que estaran obertes tot l'agost.
La dansa segueix guanyant posicions en el marc de les arts escèniques, sobretot a Barcelona. Els quatre teatres públics de la ciutat -Liceu, Lliure, TNC i Mercat de les Flors- han aconseguit aquesta temporada, que encara no s'ha acabat, la xifra rècord d'un 73,68 per cent d'ocupació mitjana en els espectacles de dansa. Una dada realment espectacular que situa la fins ara germana pobra de les arts escèniques, la dansa, molt per sobre a nivell d'ocupació del seu germà gran, el teatre, que es belluga sobre el 57%. Faltarà veure, d'aquí a uns mesos, les dades oficials d'ocupació i espectadors que comptabilitza Adetca, però de moment aquestes xifres situen on es troba el sector.
El cert, però, és que els miracles no existeixen i aquesta ascensió ha estat ben dissenyada i executada des de les institucions. "Si el tancament de L'Espai va ser un cop molt dur per a la professió, la reestructuració del Mercat de les Flors com a Centre de les Arts del Moviment ha tingut un impacte més gran del que esperàvem", reconeixia ahir Berta Sureda, gerent de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, entitat dependent de la Generalitat que ha estat la que ha impulsat el pla estratègic de la dansa, un pla que ha triplicat el seu pressupost per a la dansa en tres anys fins a arribar als 4,5 milions d'euros actualment.
La responsable de dansa de Cultura, satisfeta de com s'està desenvolupant el sector, va apuntar ahir que ara convé "ajudar en la coproducció perquè les companyies puguin girar les seves obres per tot el territori". "El nostre pròxim repte serà que els creadors no marxin a l'estranger -va assegurar Sureda-, i intentar que hi hagi feina aquí per a tothom".
Per la seva banda, Isabel Castellet, coordinadora de l'Associació de Companyies de Dansa de Catalunya, va transmetre "la gran satisfacció" de les companyies davant d'aquest èxit de públic. "Així es trenca el mite que la dansa no té públic -assegura-. Ara el que cal és que això arribi a tot Catalunya i que els teatres de fora programin dansa amb regularitat. Fins ara s'ha dit que hi havia pocs diners i un cert temor de la resposta del públic. Crec que amb aquestes dades d'ocupació ja es pot començar a sembrar; primer espectacles més fàcils d'entendre i a poc a poc dansa més contemporània". I suggereix: "I per què no podem reposar produccions catalanes? Estaria bé recuperar peces ja clàssiques de les nostres companyies i crear un repertori català".
En aquesta temporada, que encara no s'ha acabat, el Mercat ha programat 71 companyies que han fet un total de 150 funcions, algunes de les quals amb un 100% d'ocupació, cas de l'espectacle Inanna de Carolyn Carlson, Arena d'Israel Galván i Spiegel de Wim Vandekeybus. També ha aconseguit un 100% d'ocupació l'espectacle Körper, de Sasha Waltz, que s'ha pogut veure al Teatre Lliure.
Abonament conjunt
Ara, per tercer any, aquests quatre teatres uneixen esforços i presenten l'abonament conjunt de dansa per a la temporada 2007-2008.
L'abonament permet escollir 7 espectacles d'entre els 13 que ofereixen: 1 del Liceu, 2 del TNC, 3 del Mercat de les Flors i 1 del Lliure, a 140 euros, cosa que suposa un estalvi del 30% respecte al preu de taquilla.
El Mercat ofereix cinc espectacles per escollir: Zero degrees, un duo interpretat pels dos grans coreògrafs Akram Khan i Sidi Larbi; Alas, l'última producció de la Compañía Nacional de Danza, amb Nacho Duato en escena; i tres coproduccions: ...De San Vito, amb la Cia. Raravis; L'home, la dona i l'altra dona, de Senza Tempo; i Souvenir, de la bailaora Belén Maya.
El Teatre Lliure s'endinsa en els coreògrafs internacionals de la mà del Ballet Reial de Flandes, que presenta Impressing the Czar, del coreògraf William Forsythe amb 40 ballarins en escena, i la Needcompany amb The Lobster Shop del belga Jan Lauwers; a més d'obrir les seves portes als espectadors en el procés de treball de Cesc Gelabert.
El Liceu aposta també pel flamenc, amb l'estrena mundial d'una Carmen de Sara Baras, i amb una llegenda de la coreografia, John Neumeier, que porta Tod in Venedig (Mort a Venècia).
Finalment, el Teatre Nacional de Catalunya proposa escollir entre tres produccions pròpies i un grup convidat. Aquest és el Ballet Preljocaj, una de les companyies contemporànies més importants de França, que presenta Les 4 saisons, amb música de Vivaldi. Pel que fa a les produccions pròpies, el TNC reposa el muntatge guanyador del Max al millor espectacle de dansa, J'arrive...!, amb el qual Marta Carrasco acabava la seva residència al TNC. Qui ja l'hagi vist, es pot decantar per Mascletà, una nova producció a tres bandes entre les coreògrafes Sofia Asencio, Roser Montlló Guberna i Teresa Nieto, coordinades per Sol Picó, que donen la seva visió de l'home del segle XXI", segons va explicar Afred Fort, administrador general del TNC. I finalment, No pesa el corazón de los veloces, d'Erre que Erre Danza, un treball que analitza l'enamorament i el desamor.
Si l'any passat els abonaments de dansa només es venien en els quatre teatres associats, enguany s'hi afegeixen les taquilles del Palau de la Virreina -a la Rambla-, que estaran obertes tot l'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada