18 de juliol de 2007
Estrena absoluta d’un text inèdit de Bernard-Marie Koltès
Comas Soler | Cultura
dimecres, 18 juliol 2007
La inauguració oficial del ‘V Festival Shakespeare’ va tenir lloc divendres passat a la masia de Can Ratés de Santa Susanna amb la lectura d’una selecció dels sonets del poeta i dramaturg anglès a càrrec de l’actor Lluís Soler i ja va resultar tot un èxit. Però la mataronina Montse Vellvehí, en el seu primer any a la direcció, ha volgut arrencar la programació pròpiament teatral amb nota alta: amb l’estrena mundial de ‘Hamlet: el dia dels assassinats’, de Bernard-Marie Koltès, que abans de la seva mort l’autor francès va cedir a Lluís Pasqual i aquest ha confiat a Paco Azorín perquè el portés a escena.
Autor de culte
Koltès, nascut el 1948 i mort als quaranta-un anys, és un dels dramaturgs més importants de les lletres franceses de la segona meitat del segle XX. Amb una escriptura molt peculiar en les formes, es caracteritza per abordar amb força i riquesa de llenguatge temes que li són contemporanis i que ell qüestiona sense voluntat de resoldre. Si un text dóna respostes, per què portar-lo a escena, diu Koltès. Autor de culte, fins i tot en vida, les seves obres han estat traduïdes a moltíssimes llengües, s’han representat arreu del món i han acaparat l’atenció dels directors teatrals més importants. Aquesta obra l’escriu molt primerencament, el 1974, com una recreació onírica de la trama de Hamlet centrada en la fugacitat del temps, en la violència i en el non-sens de la mort. Aquest darrer serà un tema recurrent en tota la seva producció posterior.
Versió sinòptica en temps i espai
A partir de quatre únics personatges i de la compressió temporal i d’argument que Koltès opera en l’obra de Shakespeare, Paco Azorín ha emprès una posada en escena circumscrita en un sol espai presidit per una gran taula en què àpat i begudes esdevindran elements al·legòrics del rerefons de crueltat, de venjança i d’anihilació que caracteritzen el Hamlet primigeni. En l’opció d’Azorín, les referències quasi espectrals a Bernard-Marie Koltès, que en el desenvolupament de la representació pesen gairebé tant com les del pare de Hamlet, resulten un pèl sobreres i no ajuden a la comprensió de l’espectador. Pel que fa a la interpretació, tot i ser correcta en termes generals, en alguns moments no aconsegueix trobar el codi apropiat, potser perquè s’aferra als arquetipus xespirians i no acaba de pair prou bé la passada de túrmix a què els sotmet l’implacable Koltès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada