21 de juliol 2007

Més presència mataronina al Festival de Barcelona Grec 2007



17 de juliol de 2007

Lectures dramatitzades de Toni Cabré, espectacle d’Art Trànsit Dansa i actuació d’Albert Triola
Comas Soler Cultura

Després de l’estrena de ‘Viatge a Califòrnia’, l’obra de Toni Cabré dirigida pel també mataroní Moisès Maicas en el Versus Teatre dintre el marc de ‘La Torna del Grec’, la mateixa sala ha presentat amb èxit de públic sengles lectures dramatitzades de dues altres peces seves més recents: ‘Demà coneixeràs en Klein’, que encara es troba en procés de creació, i ‘Iglú’, publicada l’any passat a la col·lecció ‘Teatre de butxaca’ de l’editorial lleidatana Pagès editors.Pel que fa a la programació oficial del Festival Grec, el Mercat de les Flors ha acollit durant dos dies l’espectacle ‘El salt de Nijinski’, última creació que ha fet la companyia Art Trànsit Dansa dirigida per Maria Rovira, arran de la seva residència al Teatre Monumental patrocinada per l’ajuntament de la nostra ciutat. La versió del Grec, més completa i acabada tant des del punt de vista coreogràfic com d’escenografia que la que es va poder veure a Mataró mesos enrera, ha tingut en aquesta ocasió millor recepció per part de la crítica especialitzada que l’anterior muntatge ‘Trànsit 20’ presentat el setembre de 2005 a la Sala Beckett de Barcelona.D’altra part, també dintre la programació oficial del Grec, l’actor mataroní Albert Triola ha protagonitzat a la Nau Ivanow, seu de la Factoria Escènica Internacional (FEI), la representació de ‘God is a DJ’, una obra del jove autor alemany Falk Richter que ha dirigit Juan Carlos Martel. L’espectacle vol ser d’una rabiüda contemporaneïtat i a través d’un espai escènic envaït per una gran pantalla, tres càmeres i setze pantalles de televisió ens aborda la vidriosa narració d’un disc-jockey i una expresentadora de tele que venen la seva intimitat perquè pugui ser vista en directe a través d’internet. Però la proposta dramàtica que en resulta és fútil, pretensiosa i insuportablement carregada d’escabrositats. Llàstima de tanta inconsistència perquè l’esforç interpretatiu que hi demostra Triola mereixeria un millor destí.