5 de juliol de 2007
L'inquietant director letó, ahir, en una finestra del Palau de la Virreina. Foto: JOAN CORTADELLAS G. T.
BARCELONA
Director de teatre
Avui s'estrena al Lliure Long Life (Llarga vida), l'obra més internacional del més global dels letons (després de Baryshnikov).
--La majoria de gent no sap on cau Letònia.
--Ja. Sembla un país secret, però jo no sóc el primer letó internacional. Hi ha el ballarí Baryshnikov, el violinista Gidon Kremer...
--¿Què és el teatre letó?
--Simplificant, és la química impossible entre el teatre alemany (més intel.lectual i visual) i el rus (més emocional).
--Vostè dirigeix el Nou Teatre de Riga des del 1997.
--En el nostre teatre, actors i director treballem junts i ens considerem, ja no artistes, sinó antropòlegs que usen el teatre com una eina. Recopilem la màxima informació sobre la realitat i la transformem en imatges poètiques. En aquesta obra sense paraules sobre la vellesa hem recreat un apartament on conviuen cinc vells i per a l'escenografia vam recollir milers d'objectes reals pertanyents a gent gran.
--Els actors són molt joves.
--I no porten maquillatge.
--¿I com aparenten l'edat?
--Quan Stanislavski era molt vell i estava malalt, es va allunyar del mètode que el va fer famós i en va crear un de nou, però ningú li va fer cas. Conegut com el "mètode d'accions físiques", permet crear un personatge a través de la recreació, molt precisa, dels seus moviments físics. Long Life és una materialització del testament de Stanislavski. Ningú més al món fa això.
--Vostè es va formar com a actor a Riga i se'n va anar un temps a Nova York.
--Va ser durant l'ocupació soviètica. Em van invitar a fer una obra, però m'hi vaig quedar més per evitar el servei militar. Vaig tornar quan vam obtenir la independència el 1991.
--¿Troba a faltar els neons?
--L'europeu és massa sensible per als Estats Units. Excepte Broadway, allà els actors fan teatre perquè els convidin a la tele.
--Vostè viu en un bosc.
--Un bosc amb animals i sense civilització en 20 quilòmetres, però tinc internet. Em pensava que envoltat de natura se m'acudirien idees per al teatre, però no se m'acut res perquè tinc altres problemes per solucionar. Sé quines són les prioritats en la meva vida.
--¿I es pot ser un artista antropòleg vivint aïllat?
--La vida és plena de misteris. En tot cas, és molt letó. Quan veiem el veí des de la finestra, ja no ens sentim còmodes.
L'inquietant director letó, ahir, en una finestra del Palau de la Virreina. Foto: JOAN CORTADELLAS G. T.
BARCELONA
Director de teatre
Avui s'estrena al Lliure Long Life (Llarga vida), l'obra més internacional del més global dels letons (després de Baryshnikov).
--La majoria de gent no sap on cau Letònia.
--Ja. Sembla un país secret, però jo no sóc el primer letó internacional. Hi ha el ballarí Baryshnikov, el violinista Gidon Kremer...
--¿Què és el teatre letó?
--Simplificant, és la química impossible entre el teatre alemany (més intel.lectual i visual) i el rus (més emocional).
--Vostè dirigeix el Nou Teatre de Riga des del 1997.
--En el nostre teatre, actors i director treballem junts i ens considerem, ja no artistes, sinó antropòlegs que usen el teatre com una eina. Recopilem la màxima informació sobre la realitat i la transformem en imatges poètiques. En aquesta obra sense paraules sobre la vellesa hem recreat un apartament on conviuen cinc vells i per a l'escenografia vam recollir milers d'objectes reals pertanyents a gent gran.
--Els actors són molt joves.
--I no porten maquillatge.
--¿I com aparenten l'edat?
--Quan Stanislavski era molt vell i estava malalt, es va allunyar del mètode que el va fer famós i en va crear un de nou, però ningú li va fer cas. Conegut com el "mètode d'accions físiques", permet crear un personatge a través de la recreació, molt precisa, dels seus moviments físics. Long Life és una materialització del testament de Stanislavski. Ningú més al món fa això.
--Vostè es va formar com a actor a Riga i se'n va anar un temps a Nova York.
--Va ser durant l'ocupació soviètica. Em van invitar a fer una obra, però m'hi vaig quedar més per evitar el servei militar. Vaig tornar quan vam obtenir la independència el 1991.
--¿Troba a faltar els neons?
--L'europeu és massa sensible per als Estats Units. Excepte Broadway, allà els actors fan teatre perquè els convidin a la tele.
--Vostè viu en un bosc.
--Un bosc amb animals i sense civilització en 20 quilòmetres, però tinc internet. Em pensava que envoltat de natura se m'acudirien idees per al teatre, però no se m'acut res perquè tinc altres problemes per solucionar. Sé quines són les prioritats en la meva vida.
--¿I es pot ser un artista antropòleg vivint aïllat?
--La vida és plena de misteris. En tot cas, és molt letó. Quan veiem el veí des de la finestra, ja no ens sentim còmodes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada