12 de juliol de 2007
Una escena de l'obra Eva Perón, que s'estrena el dia 17.
Foto: JOAN CORTADELLAS
IMMA FERNÁNDEZ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Va dibuixar vinyetes amb traç afilat i irònic i va esprémer, com a escriptor, dramaturg i actor, el món i les seves obsessions personals: la mort, la soledat i l'homosexualitat, de la qual va ser un defensor irreverent. El transgressor univers de Copi, mort el 1987 de sida, torna avui al Teatre Lliure de la mà del seu compatriota Marcial di Fonzo Bo, cofundador del Théâtre des Lucioles, que ja va representar Copi, un portrait, al Grec del 1998. El director i actor argentí, establert a París, ret ara homenatge al creador, en el 20è aniversari de la seva mort, amb dos muntatges: Los Copi (s) i Eva Perón.Los Copi (s), que es representa des d'avui fins diumenge, reuneix tres delirants textos de Copi: Les poulets n'ont pas de chaises (Els pollastres no tenen cadires), basat en la sèrie de dibuixos La femme asise, publicada cada setmana durant 10 anys a Le Nouvel Observateur; Loretta Strong i Le frigo, una peça que l'autor va escriure quan la malaltia ja el consumia i que protagonitza un altre argentí: Ángel Pavlovsky.
Va dibuixar vinyetes amb traç afilat i irònic i va esprémer, com a escriptor, dramaturg i actor, el món i les seves obsessions personals: la mort, la soledat i l'homosexualitat, de la qual va ser un defensor irreverent. El transgressor univers de Copi, mort el 1987 de sida, torna avui al Teatre Lliure de la mà del seu compatriota Marcial di Fonzo Bo, cofundador del Théâtre des Lucioles, que ja va representar Copi, un portrait, al Grec del 1998. El director i actor argentí, establert a París, ret ara homenatge al creador, en el 20è aniversari de la seva mort, amb dos muntatges: Los Copi (s) i Eva Perón.Los Copi (s), que es representa des d'avui fins diumenge, reuneix tres delirants textos de Copi: Les poulets n'ont pas de chaises (Els pollastres no tenen cadires), basat en la sèrie de dibuixos La femme asise, publicada cada setmana durant 10 anys a Le Nouvel Observateur; Loretta Strong i Le frigo, una peça que l'autor va escriure quan la malaltia ja el consumia i que protagonitza un altre argentí: Ángel Pavlovsky.
VINYETES I DELIRIS
"Ala primera part, inspirada en l'obra gràfica de Copi, apareix tota la seva fauna: lloros, cargols, rates, pollastres, que visiten la dona asseguda", va explicar ahir Di Fonzo, que interrelaciona sobre l'escenari els actors amb dibuixos projectats en pantalles per crear "una coreografia" sobre les vinyetes. "La dona asseguda ho és tot alhora: Déu, un psicoanalista, una mare... Ella representa tot i tothom".Loretta Strong, un text que el mateix Copi va representar transvestit al Saló Diana de Barcelona el 1978, és un extravagant monòleg sobre una cosmonauta sacsejada per l'apocalipsi. "Copi improvisava cada vegada que feia aquesta peça. Era una persona molt boja i a vegades apareixia vestit de sirena per Yves Saint Laurent i altres, nu i pintat de verd amb el pirulí vermell", va relatar Di Fonzo, protagonista d'aquesta peça.A Le frigo, Pavlovsky interpreta en francès una exmodel convertida en escriptora que rep de la seva mare un frigorífic. "És un personatge amb un humor exquisit i amb una soledat tremenda que la fa parlar amb els seus fantasmes", va subratllar l'actor establert a Barcelona. "També canto, però a diferència dels meus espectacles, aquest té un final punyent", va sentenciar el creador d'Alas furtivas, que va recordar que a vegades el confonien amb Copi per la semblança física: "Era superelegant. El vaig veure fent aquesta obra, tres anys abans de morir. Es divertia més que el públic però no tenia ni idea del que feia perquè anava drogat".Eva Perón, un text clau en la dramatúrgia de Copi, tornarà el 17 i 18 de juliol al Lliure, on es va representar el 2004. Farsa tràgica i àcida, l'obra, prohibida durant la dictadura argentina, recrea els últims dies d'Evita. "Barreja el vessant íntim i el social", va destacar Di Fonzo, que es transvesteix del mite per recrear un personatge "complex, histriònic i shakespearià, a l'estil Lady Macbeth". "Copi va voler tallar de soca- rel els seus vincles amb l'Argentina, però també va sublimar la figura d'Evita humanitzant-la i fent-la baixar del pedestal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada