Els homes de negre

www.elperiodico.cat

31 de juliol de 2007

Darrere de tot espectacle s'hi amaga la imprescindible feina de tècnics de so, il.luminadors, tramoistes i muntadors

HELENA LÓPEZ

BARCELONA

En una petita hamaca situada just a sota de l'escenari principal descansa --durant poc més de 10 minuts-- un dels 20 homes que corren per l'escenari a les set de la tarda d'un dissabte de juliol, a ple sol. Mentrestant, d'altres connecten cables, toquen botons d'una immensa taula amb mil tecles i hissen, com si fossin pirates, una gran cortina negra, entremig de caixes, amplificadors, focus, micròfons i instruments musicals, encara ressacosos de la nit anterior.Aquesta escena, el 14 de juliol hores abans de l'últim concert del festival Acampada Jove, es repeteix --amb petites variacions-- dia rere dia, bolo rere bolo, durant tota la temporada d'estiu. ¿Els seus protagonistes?

El miler de tècnics que exerceixen a Catalunya, la majoria d'ells per vocació, malgrat les difícils condicions en què solen desenvolupar la seva feina.Solen vestir de negre per passar desapercebuts, però sense la seva maratoniana feina l'espectacle no únicament no podria continuar, sinó que no podria ni tan sols començar.Jornades de 24 horesLa durada de la jornada depèn molt d'on sigui el bolo, però perfectament poden estar convocats al local entre les sis i les set del matí per carregar el material a la furgoneta, icarretera i manta. Arriben al lloc en qüestió, munten, dinen i fan les proves pertinents, fins que arriba el moment de la funció, en què tot ha d'estar al seu lloc.Quan acaba l'espectacle, toca desmuntar-ho tot, carregar-ho una altra vegada a la furgoneta i un altre cop cap al local. "Un bolo pot arribar a significar més de 24 hores de feina", explica Carles Puntí, tècnic de so amb 28 anys i 10 d'experiència a sobre, a sota, darrere i davant dels escenaris.Malgrat que cada professional té la seva tasca concreta, "tots acabem fent una mica de tot --comenta Puntí--.

El xou ha de tirar endavant, i ha de ser un tots a l'una". "Fins i tot havent-te fet mal o trobant-te malament has de seguir endavant amb l'espectacle, perquè moltes vegades és impossible que et substitueixin", apunta."És una feina molt agraïda. Arribar a un teatre i veure les parets netes, i després veure com va quedant tot un cop muntes els escenaris és molt agraït", afirma Oriol Partagàs, maquinista (tècnic de maquinària escènica) de 27 anys. "Una de les coses que més m'agrada és que provoques moltes emocions. Coordinar tots els moviments, que caigui aquesta cortina en el moment exacte, és una cosa màgica", assegura.Un altre dels factors que més valoren els tècnics són les relacions humanes. "Si vas de gira, són molts dies i moltes hores compartint autocar.

Es creen molts vincles. A més, et mous molt i fas amics per tot arreu", explica Carles Puntí. I afegeix: "He voltat molt per Espanya, i tornar a un teatre on has treballat i que et recordin i et preguntin com va tot és una cosa molt bonica".Albert Anglada és tècnic de llums i acostuma a treballar en concerts de rock. Té 27 anys i, igual que en Carles i l'Oriol, és un apassionat del seu ofici.

"El millor és que ets aquí, ¡ets un artista més! Sense tu, l'espectacle no podria tirar endavant", comenta.Carles Puntí és autònom. Primer treballava per a una empresa de serveis, que per a cada bolo el donava d'alta (i de baixa). Va decidir fer-se autònom "per afavorir la contractació". Així, les empreses s'estalvien haver de moure un munt de papers cada cop, encara que els seus honoraris siguin ara més alts. En aquests moments està de gira amb la companyia Comediants, amb l'espectacle El gran secret.Condicions molt difícils"El més normal en aquest ofici és començar de molt jove, i els primers anys, que solen ser els més durs, perquè encara no tens contactes, encara vius amb els pares i t'ho pots anar muntant", apunta Puntí. Després, amb el temps, cada un fa el que pot. "La meva solució ha sigut el teatre, però no pots estar mai tranquil del tot. Quan t'ofereixen feines, no pots dir gaire que no, perquè, si no, no et tornen a trucar", afirma."Les llistes negres van que volen-- apunta Anglada--. Si et queixes massa, tot se sap".

"Et truquen i et diuen: demà a Lleida, a Reus o a Terol. I has de ser una mica conformista, perquè és el que hi ha. Si no ho agafes tu, trucaran a un altre. És dur, però és així", lamenta Puntí.

La inestabilitat laboral és un problema greu, però potser no el principal, ja que treballen en situacions de molt risc. Com explica Puntí, "s'ajunta el cansament acumulat amb les precàries condicions de seguretat". En la majoria d'ocasions no disposen del material bàsic, com el casc, les botes o l'arnès.Un altre factor conflictiu és la dificultat de compaginar els horaris impossibles amb la vida familiar. "És molt difícil ser tècnic de directe en viu i tenir una vida familiar més o menys estable", explica Puntí.Sous estancatsDesprés hi ha el tema dels sous. "¡Són pràcticament els mateixos que fa 20 anys!", exclama Partagàs. "El problema és que les companyies cada any apugen el seu caixet, i en canvi els organitzadors de festivals (normalment els ajuntaments) no poden apujar cada any el seu pressupost en Cultura. ¿I quina és la forma més fàcil d'abaratir costos? Pagar menys a il.luminadors, ajudants de muntatge...", argumenta Puntí.

"Els tècnics sempre som els últims. O els penúltims, els últims són els que vénen a carregar i descarregar els camions per quatre duros", acaba dient. Els honoraris varien molt i depenen de diversos factors: l'experiència del professional, si s'ha d'anar gaire lluny, si implica o no dormir fora de casa... Per un bolo de més de 20 hores es poden cobrar entre 90 i 160 euros.

"Però cal tenir en compte que això inclou tot el prorrateig", precisa Anglada.El 2004, després del Fòrum, època en què hi va haver molts espectacles "i es van patir moltes irregularitats", un grup de professionals de l'escena van decidir reunir-se per buscar solucions i van formar l'Associació de Tècnics i Tècniques de l'Espectacle de Catalunya, "una associació sindical autònoma i independent", assegura Partagàs, un dels seus fundadors."L'objectiu de l'Associació és dignificar la situació laboral, professionalitzar el sector i crear una xarxa solidària", explica Anglada, un altre dels membres fundadors. Per això es divideixen en tres eixos: el sindical, el formatiu i el solidari. Pretenen regularitzar el sector elaborant un conveni col.lectiu, crear un apartat de consulta legal i administratiu i millorar les condicions de treball aplicant-hi les normes de seguretat. "En les condicions en què estem treballant, tenim sort que no passi res més greu", se sorprèn Puntí, pessimista sobre la possibilitat de canviar les coses.Però malgrat els molts inconvenients, la màgia del directe pot amb tot. "Et trobes que ve BB King sense tècnic i et demanen que ho facis tu i dius: ¡Collonut!", explica il.lusionat Puntí."En el moment del bolo, quan tot surt bé, la recompensa és tan gran que t'oblides de tots els problemes", confessa aquest enamorat de la seva feina.