
13 d'agost del 2007
Josep Maria Pou inicia avui en el festival de Sant Feliu de Guíxols la recta final de la gira de «La cabra» en castellà
X. CASTILLÓN.
Josep Maria Pou inicia avui en el festival de Sant Feliu de Guíxols la recta final de la gira de «La cabra» en castellà
X. CASTILLÓN.
Sant Feliu de Guíxols
«Jo sóc un actor de qualsevol tipus de mitjà, però el meu hàbitat natural és el teatre. Ara, el 90% de la gent que vol ser actor ho vol ser de cinema o televisió.» Això afirma Josep Maria Pou, un dels pocs actors que pot dir: «En quatre dècades de carrera professional, no he estat ni un sol dia a l'atur.» Per la seva versatilitat? «Suposo que sí, i també per la meva capacitat de treball, sóc hiperactiu i, a més, el teatre m'apassiona», afirma després de tornar d'unes vacances a Nova York per iniciar, avui en el festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Nou Espai Port, 22.30 h), la recta final de la gira en castellà de La cabra o qui és Sylvia?, una obra que ha rebut tot els premis i, sobretot, el del públic. «El que m'interessa, avui i sempre, és no deixar ningú indiferent.»
+ Josep Maria Pou, en una imatge del 2006. Foto: GABRIEL MASSANA
Tres premis Max (millor espectacle, adaptació i direcció), Premio Nacional de Teatro del 2006 i altres guardons, com ara el de la revista Shangay o els tres premis Públics atorgats pel públic del Teatre Metropol de Tarragona. Des que es va estrenar, el 27 de novembre del 2005 al Teatre Romea de Barcelona, aquesta història d'amor diferent i provocativa ha triomfat a tot arreu. «Jo esperava que fos un èxit perquè hi confiava molt, tot i ser un text difícil i molt dur, però realment no m'esperava rebre tots els premis d'aquest país, ni fer una gira tan llarga, gairebé per aclamació popular. A Sant Feliu de Guíxols reactivarem la gira per l'Estat espanyol i La cabra finalitzarà la seva vida el 22 o el 23 de desembre vinent. Podria tenir un any més de vida, però haig de fer altres coses.»
Josep Maria Pou ha traduït, dirigit, interpretat i coproduït amb el Teatre Romea aquesta obra recent del prestigiós dramaturg nord-americà Edward Albee, autor de la clàssica Qui té por de Virginia Woolf?. «Des del primer moment m'havia proposat assumir tot el pes del muntatge, però de seguida vaig rebre la col·laboració del Romea. Si m'he implicat tant en aquest projecte no ha estat per un problema de vanitat, ni per demostrar que sóc capaç de fer altres coses, perquè, per exemple, ja havia fet altres traduccions, sobretot quan a Madrid volia aprofitar els matins i no sortir de nit cada dia després de la funció, com feien molts altres companys. Els diners que guanyava amb les traduccions em permetien, a més, no fer coses que no m'agradaven. Ara, el repte més important era la direcció: m'ho havien ofert altres vegades i no n'estava gaire convençut, perquè jo sóc sobretot actor i això ja és molt. Em vaig proposar que només dirigiria el dia que trobés una història que em convencés, i així ha estat. La veritat és que m'ha entusiasmat l'experiència de dirigir i vull continuar fent-ho, tot i que no sé si tornaré a implicar-me d'una manera integral en un projecte com aquest.»
Pou diu que estava convençut de l'èxit de La cabra, però no creu que el factor determinant fos la fama o el prestigi del seu autor: «No crec que Albee sigui un nom gaire popular entre el gran públic, més enllà dels quatre aficionats que el relacionen amb Qui té por de Virginia Woolf?. La meva confiança en l'obra residia sobretot, com en el cas de Celobert, en el fet que són obres que poden interessar molta gent, perquè parlen de problemes actuals, de la nostra manera de viure, i la trama està construïda amb una fusteria teatral molt potent. Sempre busco el que a mi m'emociona perquè crec que també pot emocionar el públic. Sabia que La cabra podia tenir reaccions a favor o en contra, però no podia deixar ningú indiferent, perquè a partir d'una petita anècdota un gran dramaturg havia escrit una gran tragèdia del segle XXI. I jo volia que tot això arribés al públic sense intermediaris.»
La cabra arriba en castellà a Sant Feliu de Guíxols perquè es tracta d'una funció aïllada en la gira estatal a Catalunya, on l'obra ja va fer vuit mesos de gira en la seva versió catalana i amb altres actors, a part de Pou, que és l'única presència permanent en les dues versions. «Cada idioma té una música especial, però potser el castellà té una musicalitat més forta. De fet, jo vaig començar fent teatre en castellà a Madrid i no vaig debutar en català fins al 1987, així que he fet molt més teatre en castellà que no pas en català.» Tot i que ja havia fet MaratSade (1968) amb Marsillach, quan encara estudiava a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, Pou considera que el seu debut va ser, un cop llicenciat, amb Romance de lobos (1970), de Valle-Inclán. Encara li falta una mica, però no gaire, per celebrar els quaranta anys d'escenaris.
A Pou, li fa una il·lusió especial presentar La cabra en un festival d'estiu com el de la Porta Ferrada. «Em sorprèn i m'agrada que es programi teatre de text en festivals que són predominantment musicals i populars, tot i que els grans espais potser no són els més indicats per a aquest tipus de teatre. Fins ara, la meva única experiència semblant havia estat la representació d'El rei Lear a Cap Roig, fa tres anys.»
Com a nou director artístic del Teatre Goya de Barcelona, Pou hi prepara ja un altre muntatge com a director, The history boys, d'Alan Bennett, que ha estat tot un èxit a Londres i en escenaris de tot el món, i que Pou considera «molt adient per inaugurar la nova etapa del Goya». Al setembre, actuarà deu dies a La nit just abans dels boscos, que obrirà la temporada del Lliure, després d'haver-se estrenat en l'última edició de Temporada Alta. A l'octubre Pou estrenarà Barcelona (un mapa), el nou film de Ventura Pons, i aquest actor, popular també per les sèries televisives Policías i Estació d'enllaç, té també pendent estrenar una minisèrie d'Antena 3, Quart, basada en La piel del tambor, d'Arturo Pérez-Reverte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada