15 d'agost del 2007
L'administrador Alfred Fort creu que la presència al territori és una «assignatura no aprovada»
Barcelona
L'administrador general del TNC, Alfred Fort, té clar que la presència al territori de les obres del teatre públic «segueix sent una de les assignatures no aprovades». Fort, que fa quatre mesos que va entrar a substituir el conseller delegat Joan Francesc Marco, ha estat el gerent del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i ha tingut gran implicació en el festival Trapezi de circ. El TNC, tot i tenir un equip potent de tècnics i d'administració no pot assumir tantes actuacions fora de les Glòries. La idea és vendre produccions «que interessin» a empresaris teatrals perquè les explotin posant-hi ells la gestió i els tècnics.
+ Alfred Fort, fa uns dies, a les columnes del TNC. / Foto: LLUÍS SERRAT
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) és el teatre públic finançat únicament per la Generalitat (a part de la recaptació a taquilles i el lloguer del local per a empreses). És un teatre finançat per tots els catalans i tots han de ser els que se'n beneficiïn, comenta Fort. La fórmula de vendre produccions, abans que no sigui entesa, és la solució que ha trobat Fort per mantenir més temps les creacions del TNC. I és que, mentre hi ha equips de tècnics muntant l'escenari per a cada actuació, el TNC manté actives les tres sales. Tot i els caixets i la col·laboració de les diputacions per finançar les actuacions, en cap cas el TNC té beneficis de les gires. Com que la intenció és ampliar els espectacles que puguin fer gires, caldrà la implicació dels empresaris privats. Hi ha un precedent únic: El mètode Grönholm.
Des que Joan Francesc Marco va redactar el document Una nova etapa, el TNC ha estat sensible a coproduir amb companyies (que posteriorment són les primeres interessades a rodar els espectacles arreu), reduir el nombre de produccions (compensant-ho amb l'ampliació de la gira) i establir contactes amb altres centres de referència com a companyies convidades. Aquest darrer punt ha permès iniciar uns contactes terriblement efectius per transportar les produccions del TNC més enllà dels Països Catalans. Fort entén que la prioritat del TNC és eixamplar la seva presència al Principat i enfortir les gires a les Balears i València. L'administrador confia que el nou govern balear faciliti una relació, que ja existia però «tímidament». Pel que fa a València, la voluntat del TNC és clara: es vol ser-hi plantejant, si cal, intercanvis amb els teatres de la Generalitat Valenciana. Aquesta darrera temporada, ja hi ha hagut un primer contacte entre València i el Principat: el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) va portar Tornar a casa i, a canvi, van comprar un parell de produccions valencianes.
Dagoll Dagom va exclamar-se, fa un parell d'anys, que en la gira de Mar i cel a València els van demanar la versió castellana. Pel que fa a la llengua, a València, és innegociable: «El TNC no hi pot anar en castellà.» Fort opina que es pot parlar de traduir al castellà algunes obres per representar-se a Sòria o a Àvila però que és de sentit comú utilitzar la llengua original «si ens expressem amb una llengua amb la qual ens entenen».
PRESSUPOST EN LITIGI
Dels prop de dotze milions d'euros que aporta anualment la Generalitat, un parell són encara per pagar la hipoteca en la construcció de l'edifici. Al TNC, es fregaven les mans, fa mig any, perquè calculaven que aquests euros podrien servir per ampliar altres partides a partir de l'any 2010, quan venci la hipoteca. El conseller de Cultura i Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va insinuar que es podrien derivar aquests diners al sector del circ. Fort és contemporitzador: «Els diners són del Departament de Cultura però m'agradaria disposar-ne d'una part; el departament mai ha dit que no.»
Fort admet que el pressupost del TNC (puja a 15 milions si se sumen els ingressos que generi el teatre mateix) «és elevat», però no n'hi ha prou. La sort és que com que el TNC està funcionant amb bons resultats d'ocupació, no cal fer cap gir radical de programació que implicaria un esforç econòmic més gran.
ESTRICTAMENT PERSONAL
L'administrador general del TNC té una visió personal de quins són els autors que s'han d'impulsar a escala internacional: el repertori català «tenim més coses diferents a explicar amb autors catalans que no amb els universals». La labor amb els autors contemporanis es mantindrà amb el T6 (programa d'autoria del TNC que des del 2006/2007 s'ha implicat a les sales alternatives de Barcelona). Finalment, el circ. En programa prou el TNC? «M'agradaria que n'hi hagués més: ara en fem un cop l'any.» Per Fort, el gènere s'hauria de mantenir també quan, d'aquí a uns quants anys, hi hagi un circ estable a Barcelona.
+ Alfred Fort, fa uns dies, a les columnes del TNC. / Foto: LLUÍS SERRAT
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) és el teatre públic finançat únicament per la Generalitat (a part de la recaptació a taquilles i el lloguer del local per a empreses). És un teatre finançat per tots els catalans i tots han de ser els que se'n beneficiïn, comenta Fort. La fórmula de vendre produccions, abans que no sigui entesa, és la solució que ha trobat Fort per mantenir més temps les creacions del TNC. I és que, mentre hi ha equips de tècnics muntant l'escenari per a cada actuació, el TNC manté actives les tres sales. Tot i els caixets i la col·laboració de les diputacions per finançar les actuacions, en cap cas el TNC té beneficis de les gires. Com que la intenció és ampliar els espectacles que puguin fer gires, caldrà la implicació dels empresaris privats. Hi ha un precedent únic: El mètode Grönholm.
Des que Joan Francesc Marco va redactar el document Una nova etapa, el TNC ha estat sensible a coproduir amb companyies (que posteriorment són les primeres interessades a rodar els espectacles arreu), reduir el nombre de produccions (compensant-ho amb l'ampliació de la gira) i establir contactes amb altres centres de referència com a companyies convidades. Aquest darrer punt ha permès iniciar uns contactes terriblement efectius per transportar les produccions del TNC més enllà dels Països Catalans. Fort entén que la prioritat del TNC és eixamplar la seva presència al Principat i enfortir les gires a les Balears i València. L'administrador confia que el nou govern balear faciliti una relació, que ja existia però «tímidament». Pel que fa a València, la voluntat del TNC és clara: es vol ser-hi plantejant, si cal, intercanvis amb els teatres de la Generalitat Valenciana. Aquesta darrera temporada, ja hi ha hagut un primer contacte entre València i el Principat: el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) va portar Tornar a casa i, a canvi, van comprar un parell de produccions valencianes.
Dagoll Dagom va exclamar-se, fa un parell d'anys, que en la gira de Mar i cel a València els van demanar la versió castellana. Pel que fa a la llengua, a València, és innegociable: «El TNC no hi pot anar en castellà.» Fort opina que es pot parlar de traduir al castellà algunes obres per representar-se a Sòria o a Àvila però que és de sentit comú utilitzar la llengua original «si ens expressem amb una llengua amb la qual ens entenen».
PRESSUPOST EN LITIGI
Dels prop de dotze milions d'euros que aporta anualment la Generalitat, un parell són encara per pagar la hipoteca en la construcció de l'edifici. Al TNC, es fregaven les mans, fa mig any, perquè calculaven que aquests euros podrien servir per ampliar altres partides a partir de l'any 2010, quan venci la hipoteca. El conseller de Cultura i Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va insinuar que es podrien derivar aquests diners al sector del circ. Fort és contemporitzador: «Els diners són del Departament de Cultura però m'agradaria disposar-ne d'una part; el departament mai ha dit que no.»
Fort admet que el pressupost del TNC (puja a 15 milions si se sumen els ingressos que generi el teatre mateix) «és elevat», però no n'hi ha prou. La sort és que com que el TNC està funcionant amb bons resultats d'ocupació, no cal fer cap gir radical de programació que implicaria un esforç econòmic més gran.
ESTRICTAMENT PERSONAL
L'administrador general del TNC té una visió personal de quins són els autors que s'han d'impulsar a escala internacional: el repertori català «tenim més coses diferents a explicar amb autors catalans que no amb els universals». La labor amb els autors contemporanis es mantindrà amb el T6 (programa d'autoria del TNC que des del 2006/2007 s'ha implicat a les sales alternatives de Barcelona). Finalment, el circ. En programa prou el TNC? «M'agradaria que n'hi hagués més: ara en fem un cop l'any.» Per Fort, el gènere s'hauria de mantenir també quan, d'aquí a uns quants anys, hi hagi un circ estable a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada