'Sé de un lugar' desferma un garbuix de sentiments al pati
de la Presó
publicat
per Comas Solerdimarts, 25 setembre 2012 www.totmataro.cat
Si l'objectiu del cicle 'De boca a orella' és fer propostes
escèniques en llocs no acostumats per fer-ne emergir sensacions singulars,
diumenge passat al pati de la Presó ja va aconseguir una primera fita. S'hi
presentava 'Sé de un lugar', un espectacle que vessa energia en el text i en la
interpretació. Amb profusió espasmòdica. D'aquesta manera la severa
arquitectura de la vella garjola de la Riera va conferir un to de gravetat
ambiental al que és una faula rebuscada que elucubra sobre la possibilitat que
hi hagi amor després del desafecte.
Per bé que Ivan Morales ja havia treballat com a actor,
guionista i director de curtmetratges, amb 'Sé de un lugar' és la primera
vegada que s'endinsa en l'autoria i la direcció teatrals. I ho fa de manera
brillant. La peça es va estrenar inicialment el 2011 i un any més tard, quan es
va reposar en una de les sales de La Seca-Espai Brossa, el públic jove la va
convertir en un dels èxits més esclatants de la cartellera barcelonina. Ara
està girant per Catalunya i molt aviat farà estada al Teatre Romea.
La música, un salvament
Per trenar l'argument de la seva obra, Morales se serveix
remotament d'una convicció presa del cineasta francès Éric Rohmer sobre la
importància de la música en l'establiment de vincles entre les persones. Així
presenta els dos protagonistes, Simó i Béré, que han tingut una història entre
ells. Es diria que d'amor. O potser no. Sigui com sigui, encara que s'hagi
acabat no gens bé, tenen una certa dependència mútua que perdura. No els venç
la indiferència. Cadascun necessita el mirall que l'altre li possibilita,
malgrat que en la seva relació quan hi ha estímuls positius els desvaris són
molts més. En Simó viu malaltissament, tancat sobre si mateix i reclòs en el
seu pis. Espera que li arribi allò que és del tot incapaç d'intentar buscar. La
Béré, pel seu compte, no para de viatjar, de provar i de desitjar experiències
noves i desaforades. Per a ella tot perd sentit quan aconsegueix algun
propòsit. De tant en tant visita en Simó. Són escenes separades en el temps en
què converses i soliloquis es desencadenen irrefrenablement. Però paradoxalment
tots dos donen més vàlua a la contundència de la paraula desbocada que a allò
que realment diuen, viuen i necessiten comunicar. En cap moment aconsegueixen
desembullar el garbuix de sentiments que podria portar-los a superar el
desamor. Només al final, l'únic instant d'hipotètica tendresa s'esdevindrà al
so d'una cançó del grup andalús Triana que els evoca vivències compartides i
que precisament porta per títol 'Sé de un lugar'.
Els intèrprets, el millor
Del muntatge d'Ivan Morales s'ha dit que és una tragicomèdia
d'actualitat. Potser sí. Cada bri d'humor, que n'hi ha molts, és indissociable
d'una dosi igual d'amargor. I sobre aquesta finíssima maroma excel·leix el
treball interpretatiu de Xavier Sàez i d'Anna Alarcón, la principal gràcia de
'Sé de un lugar'. Barrejats tota l'estona entremig del públic, hi interactuen
el grau just per a no decantar-se pel pendent de la frivolitat. Dominen
l'expressivitat, la modulació de veu, els moviments, les cadències i el tempo
que pertoca a cada moment i es desplacen per una escenografia mínima i dispersa
que amb la seva informalitat emmotlla un marc adequat per al tipus de tensió
dramàtica volguda. Tot està bé, excepte el poti-poti lingüístic que impera en
el guió: una dosi exagerada de "catanyol" que mortifica
innecessàriament les orelles de l'espectador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada