21 de setembre 2012

Sara Espígul al Teatre Lliure




La mataronina coprotagonitza 'Litus' a la sala petita de Montjuïc

publicat per Comas Solerdilluns, 17 setembre 2012 www.totmataro.cat                   

Com a pròleg de la programació d'aquest curs que és a punt de començar, el Teatre Lliure ha cedit el seu espai petit de Montjuïc a la companyia de la SalaFlyHard, la troupe que sota el guiatge artístic de Jordi Casanovas ha destacat els darrers anys en la producció d'obres molt interessants, marcades totes per una quàdruple premissa: dramatúrgia contemporània, autoria jove, estil directe i proximitat física.

La peça que ara fa estada a la seu del Lliure fins al primer d'octubre és la mateixa que els mesos de juny i juliol ja es va representar precisament a la SalaFlyHard, amb molt bona acollida de la crítica i amb les entrades esgotades cada dia. Es tracta de 'Litus', l'últim treball –per ara– de Marta Buchaca, que n'ha realitzat el text, la dramatúrgia i la direcció.

Substitució brillant
En aquesta represa de l'obra al Lliure s'ha donat la circumstància que l'actriu Anna Alarcón que interpretava el personatge de la Laia, l'únic rol femení que hi ha a 'Litus', ha hagut de deixar-lo pels seus compromisos professionals (concretament amb el muntatge 'Sé de un lugar', també molt exitós, que es podrà veure a la nostra ciutat dintre el cicle "De boca a orella" aquest proper diumenge al vespre, al pati de la Presó). Per aquest motiu ha hagut de ser substituïda per la mataronina Sara Espígul, que, cal subratllar-ho, du a terme el seu paper de manera brillant.

I és que la Sara, malgrat la seva jovenesa, compta amb una trajectòria considerable en teatre, cinema i televisió i alhora compagina l'escena amb la docència. A 'Litus' demostra a més la seva versatilitat. Aquesta disposició ja es va comprovar la temporada passada en les importants interpretacions que va fer al Teatre Nacional de Catalunya. Primer a 'Una vella, coneguda olor', de Josep Maria Benet i Jornet, i mesos després a 'Rei i senyor', de Josep Pous i Pagès. Si aleshores ja es va lluir en dos registres ben diferents, el personatge que ara encarna i la tensió dramàtica que concentra i genera són del tot figues d'un altre paner. I ella se'n surt amb solvència.

Autenticitat
Els mèrits de 'Litus', però, són molts més. D'entrada s'ha de remarcar que és una obra molt ben escrita, amb una trama esplèndidament construïda i dosificada. Perquè amb recursos aparentment tragicòmics Marta Buchaca –que excel·leix també en la direcció– atrapa l'espectador endinsant-lo en una història d'emotivitat i sentiments en què les rialles, que hi són, no fan cap concessió a la banalitat. Ens explica la trobada d'una colla d'amics després del suïcidi d'un company. Amb l'evocació del desaparegut, van sorgint reaccions contradictòries, emocions pertorbadores i drames personals. I tot pren significació per l'autenticitat expressiva que hi posen els cinc intèrprets. Genial.

De 'Litus' es podria dir que és una obra generacional. En el millor sentit. Per l'aire que respira l'argument, els personatges i les situacions i per la joventut de l'autora, dels actors, del conjunt de la companyia FlyHard i, igualment, d'una immensa majoria del seu públic. També per la influència ben païda que s'hi intueix del toc hipernaturalista que ha aportat al nostre país el jove teatre argentí que ens ha visitat d'uns quants anys ençà. A fi de comptes, unes qualitats genuïnes d'interès per a tothom.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...