La mataronina coprotagonitza 'Litus' a la sala petita de
Montjuïc
publicat
per Comas Solerdilluns, 17 setembre 2012 www.totmataro.cat
Com a pròleg de la programació d'aquest curs que és a punt
de començar, el Teatre Lliure ha cedit el seu espai petit de Montjuïc a la
companyia de la SalaFlyHard, la troupe que sota el guiatge artístic de Jordi
Casanovas ha destacat els darrers anys en la producció d'obres molt
interessants, marcades totes per una quàdruple premissa: dramatúrgia
contemporània, autoria jove, estil directe i proximitat física.
La peça que ara fa estada a la seu del Lliure fins al primer
d'octubre és la mateixa que els mesos de juny i juliol ja es va representar
precisament a la SalaFlyHard, amb molt bona acollida de la crítica i amb les
entrades esgotades cada dia. Es tracta de 'Litus', l'últim treball –per ara– de
Marta Buchaca, que n'ha realitzat el text, la dramatúrgia i la direcció.
Substitució brillant
En aquesta represa de l'obra al Lliure s'ha donat la
circumstància que l'actriu Anna Alarcón que interpretava el personatge de la
Laia, l'únic rol femení que hi ha a 'Litus', ha hagut de deixar-lo pels seus
compromisos professionals (concretament amb el muntatge 'Sé de un lugar', també
molt exitós, que es podrà veure a la nostra ciutat dintre el cicle "De
boca a orella" aquest proper diumenge al vespre, al pati de la Presó). Per
aquest motiu ha hagut de ser substituïda per la mataronina Sara Espígul, que,
cal subratllar-ho, du a terme el seu paper de manera brillant.
I és que la Sara, malgrat la seva jovenesa, compta amb una
trajectòria considerable en teatre, cinema i televisió i alhora compagina
l'escena amb la docència. A 'Litus' demostra a més la seva versatilitat.
Aquesta disposició ja es va comprovar la temporada passada en les importants
interpretacions que va fer al Teatre Nacional de Catalunya. Primer a 'Una
vella, coneguda olor', de Josep Maria Benet i Jornet, i mesos després a 'Rei i
senyor', de Josep Pous i Pagès. Si aleshores ja es va lluir en dos registres
ben diferents, el personatge que ara encarna i la tensió dramàtica que
concentra i genera són del tot figues d'un altre paner. I ella se'n surt amb
solvència.
Autenticitat
Els mèrits de 'Litus', però, són molts més. D'entrada s'ha
de remarcar que és una obra molt ben escrita, amb una trama esplèndidament
construïda i dosificada. Perquè amb recursos aparentment tragicòmics Marta
Buchaca –que excel·leix també en la direcció– atrapa l'espectador endinsant-lo
en una història d'emotivitat i sentiments en què les rialles, que hi són, no
fan cap concessió a la banalitat. Ens explica la trobada d'una colla d'amics
després del suïcidi d'un company. Amb l'evocació del desaparegut, van sorgint
reaccions contradictòries, emocions pertorbadores i drames personals. I tot
pren significació per l'autenticitat expressiva que hi posen els cinc
intèrprets. Genial.
De 'Litus' es podria dir que és una obra generacional. En el
millor sentit. Per l'aire que respira l'argument, els personatges i les
situacions i per la joventut de l'autora, dels actors, del conjunt de la
companyia FlyHard i, igualment, d'una immensa majoria del seu públic. També per
la influència ben païda que s'hi intueix del toc hipernaturalista que ha
aportat al nostre país el jove teatre argentí que ens ha visitat d'uns quants
anys ençà. A fi de comptes, unes qualitats genuïnes d'interès per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada