Isidre Mestres és el director d'una de les companyies de
teatre de Tiana, la societat recreativa
Els Nou Pins, amb 26 anys d'història.
Els dies 21, 22 i 23 de setembre, coincidint amb la festa
major, representaran ‘Mar i cel'.
“Podem assajar nou mesos per fer una obra tres dies”
publicat per MIREIA ROURERA Foto: ORIOL DURAN http://www.elpuntavui.cat 14 de setembre
de 2012
Fer teatre i estimar el teatre és una forma de vida. Però
dalt dels escenaris de les grans ciutats no caben tots els amants del teatre,
ni tots els que volen veure teatre poden anar als espectacles de
les capitals. Per això són tan importants els grups
amateurs. La societat recreativa Els Nou Pins de Tiana és un d'aquests grups.
Ara, després de 26 anys, preparen l'espectacular Mar i
cel, d'Àngel Guimerà amb versió dels Dagoll Dagom.
A Catalunya el teatre professional té molt prestigi.
L'amateur també?
I tant, té una força molt gran. Hi ha companyies que s'han
mantingut molts anys pel seu nivell.
El teatre professional es nodreix de l'amateur?
Sovint. És veritat que la majoria de professionals vénen de
l'Institut del Teatre i d'escoles especialitzades, però sí que és cert que
molts actors amateurs han acabat triomfant com a professionals... Això va com
va: tu pots tenir un títol, però també pots tenir molta experiència i fer-ho
molt bé. Millor, fins i tot,
que molts professionals.
L'amateur
té més llibertat...
Molta més. Els professionals depenen de la producció, de la
direcció... del mercat. Nosaltres decidim què volem fer, quan i com ho volem
fer, qui ha de sortir, quan ha de sortir... tot. Sempre he dit que jo sóc un
privilegiat, perquè he pogut realitzar-me amb el que és la meva vocació, ja que
al seu moment no vaig poder estudiar per ser professional. He fet tres anys El
mètode Grönholm, com en Boixaderes! He fet mil coses...
Per exemple...
Hem fet Amadeus, No et vesteixis per sopar... moltes obres
que s'han fet a Barcelona.
Barcelona és una referència?
Cada elenc té la seva història. Nosaltres sempre hem fet
coses que s'han fet abans, conegudes, que atrauen públic i que ens han
agradat... Ara, per exemple, preparem el Mar i cel. A tothom li sona allò de
“les veles s'inflaran!”, i la gent del poble n'està pendent; això vol dir que
quan la representem vindran.
Hi ha grups menys comercials...
És clar, n'hi ha de molt experimentals i d'altres que
busquen les obres catalanes “de tota la vida”... La diferència principal entre
els diversos grups de teatre amateur, però, és que n'hi ha que es dediquen a
fer gires per a concursos i mostres, i d'altres, com nosaltres, que, a excepció
d'algun cas, preparem una obra durant mesos i després la representem un o dos
cops i prou. Nosaltres fem dues o tres obres l'any i prou.
Què és el teatre amateur?
És, sobretot, el teatre que es fa als pobles o als
barris..., el teatre en què assages, com nosaltres, dos dies a la setmana de
deu a dotze de la nit, en què tu ho fas tot... des de pensar l'obra fins a
buscar el vestuari, pintar els decorats i penjar els cartells perquè la gent
vingui. Tira endavant per la il·lusió del grup. Ens agrada fer teatre i en fem.
A Els Nou Pins ens ho prenem
molt seriosament, i per això hem aconseguit un nivell força bo. Sempre
dic a la gent que si ens vénen a veure no veuran una obra de final de curs;
veuran una obra bona. Agradarà o no agradarà, però estarà feta seriosament.
Preparen Mar i cel. Un repte, no?
Mar i cel és un regal. Fa anys que hi pensàvem, però ara ja
estem preparats per fer-la. Jo l'he vista tres vegades... Per mi el més
espectacular, més que la història, que és com Romeu i Julieta però entre un
moro i una cristiana, són les cançons, la profunditat de les cançons. Tot i que
nosaltres hi posarem les nostres veus, treballem amb la música del Guinovart,
dels Dagoll Dagom...
L'escenografia és gaire complexa?
Aquest cop hem hagut de demanar a un fuster que ens faci el
vaixell..., perquè té dos pisos.
Hi haurà un abans i un després?
Jo crec que sí. Vam començar a assajar fa nou mesos i crec
que sortirà molt bé. Deixarem el llistó alt.
Nou mesos per a tres dies de
representació?
Sí. En el teatre amateur així van les coses: molta feina per
a una representació. Però ja ens agrada. Preparem l'obra, la fem, la celebrem,
en disfrutem i quan l'acabem ja estem pensant quina farem després.
Darrera actualització ( Divendres, 14 de setembre del 2012
00:00 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada