La mà d’Oriol Broggi enalteix Wajdi Mouawad
Dissabte passat va arrencar al Monumental la
nova programació teatral i, alhora, la gira que la companyia La Perla 29 farà
amb ‘Boscos’, obra de Wajdi Mouawad dirigida per Oriol Broggi, que abans de
l’estiu ja s’havia representat amb èxit a la Biblioteca de Catalunya.
Inclosa en la tetralogia anomenada ‘La sang de
les promeses’, aquesta peça és posterior a ‘Incendis’ i precedeix ‘Cels’, dos
altres grans muntatges que el públic mataroní ja va tenir ocasió de veure al
Monumental mateix, l’un al setembre de 2012 i l’altre al novembre de dos anys
després.
Autor remarcable
Actor, director, dramaturg i novel·lista,
Wajdi Mouawad va néixer al Líban el 1968. Essent petit, la guerra va forçar la
seva família a emigrar, primer a França i després al Quebec, on es va formar en
arts escèniques. Escriptor prolífic i premiat, disposa de dues companyies
pròpies amb què munta els seus textos dramàtics i ha esdevingut un referent
important del panorama teatral dels dos costats de l’Atlàntic. Des d’aquest any
també dirigeix el Théâtre National de la Colline a París.
Mouawad concep el teatre com una manera
d’omplir el buit que sovint, diu, ofega la vida. Potser per això la seva escriptura
tendeix a la desmesura. En extensió, en intensitat i en cruesa. Influït per
patiments que porta a la pell, sent la necessitat de furgar en el passat,
d’indagar-hi trets d’identitat i d’extreure’n tota una herència feta de
violència i tenebres. Aquest és el traç que domina, quasi com una dèria, tota
la tetralogia que va escriure entre 1997 i 2009. Un traç que desplega
articulant memòries individuals i evocacions col·lectives dels seus personatges
i que fa encabir en moments històrics concrets que hi afegeixen significació.
Exercici d’upa
Si en les peces precedents Oriol Broggi ja
havia demostrat una gran subtilesa a l’endinsar-se en la creativitat de Mouawad
i al convertir la seva intemperància expositiva en una partitura escènica ben
compassada, aquest cop l’ha hagut d’extremar per desentortolligar l’espessor i
la duresa argumental de les quatre hores de ‘Boscos’. És un exercici d’upa. Amb
ell fa que arribi bé a l’espectador l’intricat periple de la Loup, una
adolescent rebotada amb la vida, que ha d’emprendre a contracor una cerca per
desentranyar els enigmes de la seva genealogia i comprendre qui és. L’ajut d’un
paleontòleg, en Douglas, li permetrà capbussar-se en el passat fins a refer el
fil que la lliga a set dones que l’han precedida i que doten de sentit la seva
existència. Serà una odissea que reviurà l’espai de tres guerres i recorrerà
diverses localitzacions geogràfiques, que farà emergir violacions, incestos,
crims, traïcions, suïcidis i una cadena de sofrences en què al final prevaldrà
l’amistat com a raó d’una promesa complerta.
Aquest gran exercici Broggi el fonamenta en la
paraula i en el treball actoral, perquè ‘Boscos’ és, abans de res, un artefacte
de gran potència textual. Unes quantes projeccions i molt pocs elements
escenogràfics, ben il·luminats, li són suficients per arrodonir cada acció de
la complicada trama, que resol amb seqüències simultànies o superposades i que
integren un relat en què els intèrprets hi representen diversos papers.
Loup, una heroïna de casa
Els ressons de tragèdia amb què Mouawad
amaneix la seva obra reclamen la figura central d’una heroïna que, com en els
clàssics, culmina un trànsit advers gràcies a l’esforç i a la fermesa de
caràcter. Aquesta és la Loup que la mataronina Clara de Ramon encarna amb una
energia volcànica. Es menja l’escena a queixalades i compon el seu personatge
de forma brillant.
Més Mouawad a Argentona
El públic atret per l’estil de Mouawad té una
nova cita el dissabte 11 de novembre. La Sala d’Argentona ha programat ‘Un obús
al cor’, una altra obra seva en forma de monòleg, interpretada per Ernest
Villegas, amb direcció compartida d’Oriol Broggi i Ferran Utzet. Seran vuitanta
minuts de tensió emotiva assegurada.
Publicat per
Comas Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada