11 de setembre de 2006
Llorenç Corbella deixa la direcció artística de la Fira amb un altíssim nivell dels espectacles de carrer i unes xifres que poden voltar els 80.000 visitants
Teresa Bruna
La Fira de Tàrrega va tancar la seva 26a edició amb la satisfacció que dóna la feina ben feta. Tots estaven contents: l'alcalde i president del patronat, Joan Amézaga, pel que fa al mobiliari ciutadà i als espais de carrer on s'ha actuat; Pau Llacuna, gerent de la Fira, pels resultats de gestió, i Llorenç Corbella, director artístic, que acaba el seu mandat de quatre anys, pel reconeixement per part de tots de l'altíssim nivell dels espectacles, sobretot els de carrer. "Potser ha anat en detriment de la venda d'entrades...", va dir Corbella, però certament, Tàrrega ho ha guanyat en imatge i en positiu: itinerants o fixos, els espectacles de carrer han estat un luxe.
La venda d'entrades, però, no es queda enrere, perquè ha estat al voltant de les 8.700, si fa no fa com a la passada edició. Pel que fa a professionals acreditats, se n'han comptat 744. D'aquests, 407 són de Catalunya, 206 vénen de la resta de l'Estat espanyol i 131 han vingut de l'estranger. "A la Fira no se signen contractes, però s'omplen agendes. Us podem dir que uns i altres s'emporten un bon gruix de contactes", va afegir l'alcalde. Molt públic
L'alcalde no va voler confirmar el nombre d'assistents de públic: "Si quan hi ha una manifestació, que és en un punt concret, ja hi ha diversitat d'opinions, jo no he volgut demanar a la Urbana que comptabilitzés la gent. Tàrrega és una ciutat gran i tothom es mou contínuament d'un espai a l'altre". Però, pel que es desprèn de la utilització del càmping i de la venda d'entrades, podem parlar de 80.000 visitants, a més dels habitants de Tàrrega que no abandonen la ciutat per la Fira. I són 16.000 més.
El degoteig de dijous, que en el moment àlgid de l'espectacle inaugural va reunir unes 4.000 persones, va anar cedint lentament. Si la nit de divendres no arribaven als 2.000 els ocupants del càmping, la de dissabte, la més alta, rondaven els 5.200 "Us ho diré exactament, però sembla un número d'El Corte Inglés: s'hi han inscrit 5.199 persones", deia, fent broma, Pau Llacuna. Les impressions coincidien amb els balanços oficials: els dos primers dies, comoditat per treballar i els dos últims, no badar per arribar a l'hora.
El degoteig, doncs, es va transformar en un tap de cava dels que surten amb efervescència. El millor balanç de tots, però, és que no hi ha hagut cap problema d'ordre públic ni incidents de cap mena. Ningú ha vingut a molestar els que volien veure teatre, escoltar els músics espontanis i viure el carrer fins altes hores. El millor dels èxits.
Si en els dos primers dies es va destacar l'obra Clack, dels Capa i Espasa, que reproduïa escenes de pel·lícules molt conegudes, en els dos últims el cinema també s'ha vist molt ben representat pels anglesos Bash Street Theatre i CliffHanger! A real-life silent movie recrea una pel·lícula de cinema mut, amb tots els seus ingredients: l'heroïna, l'heroi, el dolent lleig, el final feliç i el senyor del piano. La companyia trenca els tòpics amb el seu sentit de l'humor anglès, tan proper -diuen- al català, les seves habilitats acrobàtiques i el peculiar ritme. No oblideu que han de fer veure que és una pel·lícula muda, però en directe. Per donar una prova de l'èxit us diré que, tot i el final previsible de les històries amb noi, noia i dolent, ningú va abandonar l'espai, a l'aire lliure, amb un sol de justícia que escalfava el cervell de tots. La funció va començar al punt del migdia.
Per recuperar-nos, vam anar a veure el Hot Burrito, de la companyia andalusa Pez en Raya, que tanta expectació estava provocant per la venda llampec de les entrades. Joan Estrader, el protagonista, va mostrar una vegada més la seva habilitat en portar el públic al seu terreny. No oblidem que Pez en Raya va guanyar el premi San Miguel de públic fa un parell d'edicions. La comunitat andalusa també va repartir satisfacció amb Réquiem 21 K626, un preciós espectacle multidisciplinar sobre Mozart de Producciones Imperdibles. Tot a punt per als premis
Cada vegada que se surt d'un espectacle de pagament -la resta seria massa difícil- es dóna al públic una butlleta perquè puntuï l'espectacle. Són els vots dels premis San Miguel, patrocinats per la marca de cervesa, que s'atorgaran d'aquí a dos o tres dies, quan s'hagi pogut fer el recompte. Hi ha també els premis Caixa de Catalunya, amb jurat, que es faran públic juntament amb els San Miguel. Tots dos guardons tenen les modalitats de carrer i sala i estan dotats amb 3.000.
Ja fa anys que no existeix un espectacle que tanqui oficialment la fira, però ahir a la nit la ciutat acabava la seva magna oferta amb dos muntatges que semblaven preparats per fer-ho. El primer, Führer, de la companyia Teatro de la Saca, que va engegar a les 21 h al mateix escenari que l'obertura. L'espectacularitat i el contingut no van deixar ningú indiferent: els actors, amb xanques i també dalt d'artefactes amb rodes, actuaven pel mig del públic i eren accessibles a tothom. Cap al final, es construeix un mur amb el nom de cada una de les guerres que tenim ben presents, incloses les que heu pogut veure avui mateix als diaris. El mur es trenca i engega la pirotècnia.
La pena perquè s'havia acabat el van resoldre The Chanclettes al seu estil: amb una Discomòbil en un escenari a pocs metres, i convidant tothom a anar de marxa. La vida, doncs, continua després de Tàrrega.
Teresa Bruna
La Fira de Tàrrega va tancar la seva 26a edició amb la satisfacció que dóna la feina ben feta. Tots estaven contents: l'alcalde i president del patronat, Joan Amézaga, pel que fa al mobiliari ciutadà i als espais de carrer on s'ha actuat; Pau Llacuna, gerent de la Fira, pels resultats de gestió, i Llorenç Corbella, director artístic, que acaba el seu mandat de quatre anys, pel reconeixement per part de tots de l'altíssim nivell dels espectacles, sobretot els de carrer. "Potser ha anat en detriment de la venda d'entrades...", va dir Corbella, però certament, Tàrrega ho ha guanyat en imatge i en positiu: itinerants o fixos, els espectacles de carrer han estat un luxe.
La venda d'entrades, però, no es queda enrere, perquè ha estat al voltant de les 8.700, si fa no fa com a la passada edició. Pel que fa a professionals acreditats, se n'han comptat 744. D'aquests, 407 són de Catalunya, 206 vénen de la resta de l'Estat espanyol i 131 han vingut de l'estranger. "A la Fira no se signen contractes, però s'omplen agendes. Us podem dir que uns i altres s'emporten un bon gruix de contactes", va afegir l'alcalde. Molt públic
L'alcalde no va voler confirmar el nombre d'assistents de públic: "Si quan hi ha una manifestació, que és en un punt concret, ja hi ha diversitat d'opinions, jo no he volgut demanar a la Urbana que comptabilitzés la gent. Tàrrega és una ciutat gran i tothom es mou contínuament d'un espai a l'altre". Però, pel que es desprèn de la utilització del càmping i de la venda d'entrades, podem parlar de 80.000 visitants, a més dels habitants de Tàrrega que no abandonen la ciutat per la Fira. I són 16.000 més.
El degoteig de dijous, que en el moment àlgid de l'espectacle inaugural va reunir unes 4.000 persones, va anar cedint lentament. Si la nit de divendres no arribaven als 2.000 els ocupants del càmping, la de dissabte, la més alta, rondaven els 5.200 "Us ho diré exactament, però sembla un número d'El Corte Inglés: s'hi han inscrit 5.199 persones", deia, fent broma, Pau Llacuna. Les impressions coincidien amb els balanços oficials: els dos primers dies, comoditat per treballar i els dos últims, no badar per arribar a l'hora.
El degoteig, doncs, es va transformar en un tap de cava dels que surten amb efervescència. El millor balanç de tots, però, és que no hi ha hagut cap problema d'ordre públic ni incidents de cap mena. Ningú ha vingut a molestar els que volien veure teatre, escoltar els músics espontanis i viure el carrer fins altes hores. El millor dels èxits.
Si en els dos primers dies es va destacar l'obra Clack, dels Capa i Espasa, que reproduïa escenes de pel·lícules molt conegudes, en els dos últims el cinema també s'ha vist molt ben representat pels anglesos Bash Street Theatre i CliffHanger! A real-life silent movie recrea una pel·lícula de cinema mut, amb tots els seus ingredients: l'heroïna, l'heroi, el dolent lleig, el final feliç i el senyor del piano. La companyia trenca els tòpics amb el seu sentit de l'humor anglès, tan proper -diuen- al català, les seves habilitats acrobàtiques i el peculiar ritme. No oblideu que han de fer veure que és una pel·lícula muda, però en directe. Per donar una prova de l'èxit us diré que, tot i el final previsible de les històries amb noi, noia i dolent, ningú va abandonar l'espai, a l'aire lliure, amb un sol de justícia que escalfava el cervell de tots. La funció va començar al punt del migdia.
Per recuperar-nos, vam anar a veure el Hot Burrito, de la companyia andalusa Pez en Raya, que tanta expectació estava provocant per la venda llampec de les entrades. Joan Estrader, el protagonista, va mostrar una vegada més la seva habilitat en portar el públic al seu terreny. No oblidem que Pez en Raya va guanyar el premi San Miguel de públic fa un parell d'edicions. La comunitat andalusa també va repartir satisfacció amb Réquiem 21 K626, un preciós espectacle multidisciplinar sobre Mozart de Producciones Imperdibles. Tot a punt per als premis
Cada vegada que se surt d'un espectacle de pagament -la resta seria massa difícil- es dóna al públic una butlleta perquè puntuï l'espectacle. Són els vots dels premis San Miguel, patrocinats per la marca de cervesa, que s'atorgaran d'aquí a dos o tres dies, quan s'hagi pogut fer el recompte. Hi ha també els premis Caixa de Catalunya, amb jurat, que es faran públic juntament amb els San Miguel. Tots dos guardons tenen les modalitats de carrer i sala i estan dotats amb 3.000.
Ja fa anys que no existeix un espectacle que tanqui oficialment la fira, però ahir a la nit la ciutat acabava la seva magna oferta amb dos muntatges que semblaven preparats per fer-ho. El primer, Führer, de la companyia Teatro de la Saca, que va engegar a les 21 h al mateix escenari que l'obertura. L'espectacularitat i el contingut no van deixar ningú indiferent: els actors, amb xanques i també dalt d'artefactes amb rodes, actuaven pel mig del públic i eren accessibles a tothom. Cap al final, es construeix un mur amb el nom de cada una de les guerres que tenim ben presents, incloses les que heu pogut veure avui mateix als diaris. El mur es trenca i engega la pirotècnia.
La pena perquè s'havia acabat el van resoldre The Chanclettes al seu estil: amb una Discomòbil en un escenari a pocs metres, i convidant tothom a anar de marxa. La vida, doncs, continua després de Tàrrega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada