3 de juliol de 2007
• El Grec programa 'Conte d'hivern', entre la tragèdia i la comèdia
• Els personatges van vestits com en "una recepció d''¡Hola!", diu el director
El director Ferran Madico (a l'esquerra) i l'actor Pere Arquillué.
Foto: DAVID RUANO
IMMA FERNÁNDEZ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Un rei Leontes embogit per la imaginada infidelitat de la seva dona, la reina Hermione. Deliri, càstig i el temps com a element redemptor que porta a un perdó unit als records. Així és el shakespearià Conte d'hivern que, sota la direcció de Ferran Madico i amb Pere Arquillué al capdavant de l'elenc, es presenta al Teatre Grec des de demà i fins al 7 de juliol després de la seva estrena a Tarragona. Una obra "complexa i polièdrica", segons Madico, que aglutina les habilitats narratives i l'humanisme del pare de Hamlet, que la va concebre cap al final de la seva vida: "És una obra riu que transcorre entre la comèdia, la tragèdia i el drama líric. Reflexiona sobre la facilitat amb què els humans ens fem mal a nosaltres mateixos"."Tots --afegeix Madico-- ens construïm la vida sobre un munt de cadàvers, els de les renúncies, els desitjos incomplets... I tots tenim dues opcions: intentar no veure aquests cadàvers i ser feliços o, més a l'estil de Cioran, tan sols veure aquests cadàvers". Aquesta és l'opció que encega un Leontes que, "entre l'error i l'horror", segons Arquillué, passeja les seves misèries de marit i pare embogit i d'home amb corona i poder. "A part de meditar sobre la fragilitat humana, Shakespeare aporta una reflexió política: què passa quan algú barreja el seu poder amb les seves pulsions personals: apareix el perill de les tiranies", argüeix el director, que ja va voler estrenar l'obra el passat Grec però problemes d'agenda amb el repartiment el van obligar a posposar-la.
Un rei Leontes embogit per la imaginada infidelitat de la seva dona, la reina Hermione. Deliri, càstig i el temps com a element redemptor que porta a un perdó unit als records. Així és el shakespearià Conte d'hivern que, sota la direcció de Ferran Madico i amb Pere Arquillué al capdavant de l'elenc, es presenta al Teatre Grec des de demà i fins al 7 de juliol després de la seva estrena a Tarragona. Una obra "complexa i polièdrica", segons Madico, que aglutina les habilitats narratives i l'humanisme del pare de Hamlet, que la va concebre cap al final de la seva vida: "És una obra riu que transcorre entre la comèdia, la tragèdia i el drama líric. Reflexiona sobre la facilitat amb què els humans ens fem mal a nosaltres mateixos"."Tots --afegeix Madico-- ens construïm la vida sobre un munt de cadàvers, els de les renúncies, els desitjos incomplets... I tots tenim dues opcions: intentar no veure aquests cadàvers i ser feliços o, més a l'estil de Cioran, tan sols veure aquests cadàvers". Aquesta és l'opció que encega un Leontes que, "entre l'error i l'horror", segons Arquillué, passeja les seves misèries de marit i pare embogit i d'home amb corona i poder. "A part de meditar sobre la fragilitat humana, Shakespeare aporta una reflexió política: què passa quan algú barreja el seu poder amb les seves pulsions personals: apareix el perill de les tiranies", argüeix el director, que ja va voler estrenar l'obra el passat Grec però problemes d'agenda amb el repartiment el van obligar a posposar-la.
CÒCTEL D'EMOCIONS
Per a la posada en escena, Madico ha optat per potenciar les emocions amb el treball actoral i donar-li un gir contemporani a l'adaptació. Un escenari senzill, que ajuda a amplificar les paraules i la filosofia del dramaturg: "A mi m'agrada generar emocions, que porten a reflexions viscerals i no intel.lectuals, i per això cada cop aposto més pels actors", explica. Els personatges es mouen per un escenari simple amb frac i vestits elegants, d'acord amb la seva posició. "Com si anessin a una recepció d'¡Hola!", ironitza Madico, que compta amb 12 actors, a més a més d'un nen, entre ells Cisco Lucchetti, Aida Folch, Cristina Plazas, Pedro Casablanc i Oriol Grau.A manera de síntesi, el director del CAER (Centre d'Arts Escèniques de Reus) proposa al públic un parell de reflexions: valorar més el temps i valorar l'altre. "Després de les tesis freudianes sobre l'estudi del jo, ara la nova filosofia apunta a l'altre; saber què és el que necessiten els altres, comprendre'ls".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada