27 de juny de 2007
• El director del Lliure recrea la monumental obra pòstuma de Roberto Bolaño
• Els crims de Ciudad Juárez connecten les cinc parts de la funció
Foto: ÁLVARO MONGE
MÉS INFORMACIÓ
La 'transició' de Szwarcer
El ball de Guillem i Khan caldeja la fresca nit d'estrena del Grec
"A Itàlia, el públic ha tornat al teatre"
IMMA FERNÁNDEZ
MÉS INFORMACIÓ
La 'transició' de Szwarcer
El ball de Guillem i Khan caldeja la fresca nit d'estrena del Grec
"A Itàlia, el públic ha tornat al teatre"
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Són cinc hores --amb quatre entreactes-- per condensar les més de mil pàgines de 2666, obra pòstuma de Roberto Bolaño que enllaça cinc històries al voltant de la figura d'un enigmàtic novel.lista, Benno von Archimboldi, i una localitat mexicana: Santa Teresa, alter ego de Ciudad Juárez, aquell funest punt del mapamundi conegut pels centenars d'assassinats de dones impunement soterrats.Després de gairebé un any de successives revisions i retallades, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, i el dramaturg Pablo Ley estrenen avui, dins del Festival Grec, l'ambiciosa adaptació del testament literari de Bolaño: un macromuntatge amb cinc espectacles --cada un amb un diferent format escènic-- per preservar l'estructura narrativa original. I és que l'autor xilè va escriure com a novel.les independents el repòquer d'històries que, després de morir, van veure la llum en un mateix llibre i s'entrellacen, de manera subtil i brillant, pels crims de Ciudad Juárez. L'obra, que es representa al Lliure fins dissabte que ve i tornarà la temporada que ve, s'acompanya amb una exposició de les fotografies que Rigola va fer quan va visitar aquesta ciutat fronterera, "una exageració artificial de l'urbs occidental, on la vida té molt poc valor i mana la violència".
Són cinc hores --amb quatre entreactes-- per condensar les més de mil pàgines de 2666, obra pòstuma de Roberto Bolaño que enllaça cinc històries al voltant de la figura d'un enigmàtic novel.lista, Benno von Archimboldi, i una localitat mexicana: Santa Teresa, alter ego de Ciudad Juárez, aquell funest punt del mapamundi conegut pels centenars d'assassinats de dones impunement soterrats.Després de gairebé un any de successives revisions i retallades, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, i el dramaturg Pablo Ley estrenen avui, dins del Festival Grec, l'ambiciosa adaptació del testament literari de Bolaño: un macromuntatge amb cinc espectacles --cada un amb un diferent format escènic-- per preservar l'estructura narrativa original. I és que l'autor xilè va escriure com a novel.les independents el repòquer d'històries que, després de morir, van veure la llum en un mateix llibre i s'entrellacen, de manera subtil i brillant, pels crims de Ciudad Juárez. L'obra, que es representa al Lliure fins dissabte que ve i tornarà la temporada que ve, s'acompanya amb una exposició de les fotografies que Rigola va fer quan va visitar aquesta ciutat fronterera, "una exageració artificial de l'urbs occidental, on la vida té molt poc valor i mana la violència".
CECS DAVANT EL MAL
2666 és, segons Rigola, una mirada crítica sobre la nostra societat; sobre "com ens tornem impermeables a les tragèdies; a la maldat i la mort". Entre palades d'horror i sorna, l'obra desenterra el mal del qual és capaç l'ésser humà i "reflexiona sobre la dignitat, l'ofici de l'escriptor, la creació i la destrucció...", argumenta el director, que va demanar la col.laboració de Pablo Ley per poder abordar el seu projecte més complex: "No sóc crític literari, però crec que aquesta novel.la no té res a envejar a Cien años de soledad".Onze actors --entre ells Julio Manrique, Cristina Brondo, Pere Arquillué, Andreu Benito, Ferran Carvaljal i Chantal Aimée-- donen vida als 40 personatges que desfilen per l'escenari: filòlegs, periodistes, poetes, bojos, policies, sàdics... L'univers creatiu de Bolaño, reduït i filtrat per la visió personal de Rigola i Ley. "Hem intentat mantenir el seu esperit i la seva prosa perfeccionista. Però si una adaptació resulta exactament igual que l'original no val la pena. S'hi ha d'aportar alguna cosa nova", argüeix Ley, per qui el muntatge és "una meravella". "No és gens aparatós perquè és una obra per ser escoltada", sentencia.A Rigola li va resultar especialment "traumàtic" haver de deixar fora de joc moltes històries i personatges de l'enorme i fascinant banquet literari de l'autor xilè. "Però havíem de tenir en compte la pulsió amb l'espectador, i al territori ibèric un muntatge de cinc hores ja és molt". El públic, per aquests indrets, no està acostumat a vetllades d'insomni, com les que a vegades programen festivals com el d'Avinyó. "Hi ha espectacles de set o vuit hores que transiten des de la posta de sol fins a punta de dia", explica. Aquí només seran cinc hores amb Bolaño i Rigola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada