4 d'agost del 2007
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
Com a últim espectacle del Festival Grec s'ha presentat (fins demà) a l'hemicicle de Montjuïc la tragèdia grega Fedra, en una versió de Juan Mayorga, sota la direcció de José Carlos Plaza i amb Ana Belén encarnant el personatge principal d'aquesta història d'amor portada a les seves últimes conseqüències. Una funció que va omplir el teatre grec i que va tenir en el treball de la cantant i actriu la seva millor carta.
Com a últim espectacle del Festival Grec s'ha presentat (fins demà) a l'hemicicle de Montjuïc la tragèdia grega Fedra, en una versió de Juan Mayorga, sota la direcció de José Carlos Plaza i amb Ana Belén encarnant el personatge principal d'aquesta història d'amor portada a les seves últimes conseqüències. Una funció que va omplir el teatre grec i que va tenir en el treball de la cantant i actriu la seva millor carta.
L'obra narra la història de Fedra, que s'enamora perdudament del seu jove fillastre Hipòlit, fill del seu marit Teseu. L'amor la porta a saltar-se totes les normes socials, a enfrontar-se amb ella mateixa i a acceptar el càstig i la venjança que l'amenacen.L'espectacle té sempre el seu principal focus d'atenció en el treball d'Ana Belén, que diu bé el text, i ofereix una interpretació mesurada i continguda; l'actriu i el personatge es deixen anar quan ho demana el text i són una mateixa veu dolorosa en molts moments. En tot cas la direcció de Plaza la deixa excessivament al seu aire i es troba a faltar un treball més acurat amb les mans i els braços. La nit de l'estrena hi va haver molts problemes en el tram inicial de la representació amb els micròfons sense fil: sorolls i desviacions i distorsió excessiva de la veu. Un problema greu que forma part de les dificultats d'aquest teatre per a les obres de text. Per a aquesta Fedra Plaza presenta un repartiment desigual, amb un entregat Hipòlit (Fran Perea) a qui falta presència i essència per ser el jove irresistible que sembla demanar l'original. La funció utilitza una treballada banda sonora.La presència de Mayorga, autor d'obres com Hamelin i Últimas palabras de Copito de Nieve, creava unes expectatives que finalment no s'han complert. Eurípides, Sèneca i Racine estan en aquesta Fedra, que bascula entre la fidelitat als orígens i l'actualització. És un viatge d'anada i tornada que arriba a desconcertar. És clar que Fedra és un personatge d'alta volada, amb una capacitat d'emocionar que, en general, no va aparèixer a Montjuïc.
Ni el marc ni la direcció van ajudar precisament a aconseguir-ho. Alicia Hermida i Chema Muñoz defensen bé els seus personatges. El Grec es va tancar amb l'ovacionada presència d'Ana Belén. Però l'espectacle, sense clima i distanciat de la sensibilitat actual, no quedarà entre les millors nits del teatre grec de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada