19 de juliol de 2007
La dramaturga presentarà una obra per temporada, la primera de les quals serà 'Après moi, le déluge'
A.G.
Foto
A.G.
Foto
Àlex Rigola davant dels actors, directors i compositors que han passat pel Teatre Lliure GUIDO MANUILO / EFE
Lluïsa Cunillé és la dramaturga de moda d'aquest país. Fa tres anys va captivar tothom amb Barcelona, mapa d'ombres, que es va veure a la Sala Beckett, i de la qual Ventura Pons està preparant el pas al cinema. Enguany, la seva versió castellana es va emportar un Max. I a sobre ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Teatre. El Teatre Lliure vol aprofitar la bona relació que té amb ella -fa uns mesos va dirigir El dúo de la Africana amb Xavier Albertí- i l'ha nomenada dramaturga resident, així com Carles Santos n'és el compositor resident.
El contracte, per quatre anys, obligarà Cunillé a estrenar un text seu cada temporada al Lliure. La que ve farà pujar a l'escenari Après moi, le déluge, que, tot i el títol en francès (Després de mi, el diluvi), es farà en català del 31 d'octubre al 12 de novembre a la Sala Fabià Puigserver. Després viatjarà en castellà a un dels teatres del Centro Dramático Nacional de Madrid, que coprodueix la peça. La dirigirà Carlota Subirós, en la que serà la primera col·laboració entre totes dues.
L'obra, segons Rigola, parla "de la relació entre el Primer i el Tercer Món" a través de l'imaginari del fotògraf d'origen nigerià Akinbode Akinbiyi. El director del Lliure assenyala que es tracta d'una peça "de denúncia" i que s'adiu a l'esperit del teatre en el sentit de tractar l'actualitat.
La temporada de l'escenari de Montjuïc s'obrirà el 13 de setembre amb La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès, ja vista a Girona l'any passat i que aplega cinc primers espases del teatre català: Jordi Bosch, Pere Arquillué, Andreu Benito, Francesc Orella i Josep Maria Pou. En falta un sisè -a Girona va ser Lluís Homar-. Ho dirigirà Rigola, que tornarà a l'octubre amb l'espectacular 2666, que ja s'ha vist durant el Grec.
Hi haurà coses marca de la casa, com Assajant Pitarra, en què Albertí i Cunillé recuperaran el dramaturg. Una peça de Witold Gombrowicz, una altra de Copi i un espectacle de Santos sobre Joan Brossa. I el Circ Cric instal·larà la seva vela a la plaça Margarida Xirgu.
Lluïsa Cunillé és la dramaturga de moda d'aquest país. Fa tres anys va captivar tothom amb Barcelona, mapa d'ombres, que es va veure a la Sala Beckett, i de la qual Ventura Pons està preparant el pas al cinema. Enguany, la seva versió castellana es va emportar un Max. I a sobre ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Teatre. El Teatre Lliure vol aprofitar la bona relació que té amb ella -fa uns mesos va dirigir El dúo de la Africana amb Xavier Albertí- i l'ha nomenada dramaturga resident, així com Carles Santos n'és el compositor resident.
El contracte, per quatre anys, obligarà Cunillé a estrenar un text seu cada temporada al Lliure. La que ve farà pujar a l'escenari Après moi, le déluge, que, tot i el títol en francès (Després de mi, el diluvi), es farà en català del 31 d'octubre al 12 de novembre a la Sala Fabià Puigserver. Després viatjarà en castellà a un dels teatres del Centro Dramático Nacional de Madrid, que coprodueix la peça. La dirigirà Carlota Subirós, en la que serà la primera col·laboració entre totes dues.
L'obra, segons Rigola, parla "de la relació entre el Primer i el Tercer Món" a través de l'imaginari del fotògraf d'origen nigerià Akinbode Akinbiyi. El director del Lliure assenyala que es tracta d'una peça "de denúncia" i que s'adiu a l'esperit del teatre en el sentit de tractar l'actualitat.
La temporada de l'escenari de Montjuïc s'obrirà el 13 de setembre amb La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès, ja vista a Girona l'any passat i que aplega cinc primers espases del teatre català: Jordi Bosch, Pere Arquillué, Andreu Benito, Francesc Orella i Josep Maria Pou. En falta un sisè -a Girona va ser Lluís Homar-. Ho dirigirà Rigola, que tornarà a l'octubre amb l'espectacular 2666, que ja s'ha vist durant el Grec.
Hi haurà coses marca de la casa, com Assajant Pitarra, en què Albertí i Cunillé recuperaran el dramaturg. Una peça de Witold Gombrowicz, una altra de Copi i un espectacle de Santos sobre Joan Brossa. I el Circ Cric instal·larà la seva vela a la plaça Margarida Xirgu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada