3 d'agost del 2007
Foto: EL PUNT
El Festival Grec abaixa el teló amb un dels grans clàssics: Fedra, la dona que es va enamorar d'Hipòlit –el fill del marit, Teseu– enfrontant-se al seu món i exposant-se al càstig i la vergonya. Versió de Juan Mayorga dirigida per José Carlos Plaza que situa l'acció en una mena de llim atemporal, suposadament el món mític. Un món de banda sonora molt allunyada del que ha de ser un paradís, ja que intenta imitar de la pitjor manera possible les tonalitats de la música new age esgotant la paciència dels espectadors. El director explicita en el programa que no vol vestir amb texans uns personatges que, d'altra banda, parlen com en l'actualitat. Així que la protagonista, amb tres canvis de roba i pentinat, comença amb una bata de mànigues complicades i colors desafortunats –groc, taronja, vermell– estampats com una mena de diana; continua amb un vestit blau esplèndid i tanca de llarg amb negre rigorós. Vestits a mida per a un espectacle fet per a Ana Belén. L'actriu i cantant demostra la seva professionalitat amb una interpretació molt soferta que té en els sospirs la marca de la casa. Molt ben acompanyada d'Alicia Hermida com a Enone, que realment fa una actuació de veterana excel·lent i destaca per sobre de tot el conjunt. Quant a la resta d'intèrprets, Fran Perea va demostrar un gran aplom malgrat la seva joventut, ja que va haver de suportar les inclemències tècniques del soroll en el micròfon sense desviar-se del seu gèlid Hipòlit. L'entrada en escena de Teseu (Chema Muñoz) abillat amb una túnica del pur estil Mad Max va suposar un abans i un després d'un espectacle que, a partir d'aquest moment, va perdre el to a còpia de grans gesticulacions i frases expressades amb grandiloqüència d'escola. Aquesta poca naturalitat va impregnar un muntatge que ja des de l'inici era un exercici d'ofici neutre i nul·la energia sobre l'escena, d'aquella que sovint es troba a la dramatúrgia contemporània que revisa els clàssics amb texans.
L'entorn natural de Montjuïc queda totalment desaprofitat ja que la il·luminació està concebuda com un focus tancat, només centrat en els personatges. Tampoc va gens a favor de l'espai una escenografia de fons vermell sang, ferida oberta inclosa, que satura estèticament.
Versió: Juan Mayorga
Direcció: José Carlos Plaza
Intèrprets: Ana Belén, Chema Muñoz, Fran Perea, Daniel Esparza, Alicia Hermida, Javier Ruiz de Alegría
Dia i lloc: dimecres 1 d'agost (fins al 5) al Teatre Grec de Barcelona
El Festival Grec abaixa el teló amb un dels grans clàssics: Fedra, la dona que es va enamorar d'Hipòlit –el fill del marit, Teseu– enfrontant-se al seu món i exposant-se al càstig i la vergonya. Versió de Juan Mayorga dirigida per José Carlos Plaza que situa l'acció en una mena de llim atemporal, suposadament el món mític. Un món de banda sonora molt allunyada del que ha de ser un paradís, ja que intenta imitar de la pitjor manera possible les tonalitats de la música new age esgotant la paciència dels espectadors. El director explicita en el programa que no vol vestir amb texans uns personatges que, d'altra banda, parlen com en l'actualitat. Així que la protagonista, amb tres canvis de roba i pentinat, comença amb una bata de mànigues complicades i colors desafortunats –groc, taronja, vermell– estampats com una mena de diana; continua amb un vestit blau esplèndid i tanca de llarg amb negre rigorós. Vestits a mida per a un espectacle fet per a Ana Belén. L'actriu i cantant demostra la seva professionalitat amb una interpretació molt soferta que té en els sospirs la marca de la casa. Molt ben acompanyada d'Alicia Hermida com a Enone, que realment fa una actuació de veterana excel·lent i destaca per sobre de tot el conjunt. Quant a la resta d'intèrprets, Fran Perea va demostrar un gran aplom malgrat la seva joventut, ja que va haver de suportar les inclemències tècniques del soroll en el micròfon sense desviar-se del seu gèlid Hipòlit. L'entrada en escena de Teseu (Chema Muñoz) abillat amb una túnica del pur estil Mad Max va suposar un abans i un després d'un espectacle que, a partir d'aquest moment, va perdre el to a còpia de grans gesticulacions i frases expressades amb grandiloqüència d'escola. Aquesta poca naturalitat va impregnar un muntatge que ja des de l'inici era un exercici d'ofici neutre i nul·la energia sobre l'escena, d'aquella que sovint es troba a la dramatúrgia contemporània que revisa els clàssics amb texans.
L'entorn natural de Montjuïc queda totalment desaprofitat ja que la il·luminació està concebuda com un focus tancat, només centrat en els personatges. Tampoc va gens a favor de l'espai una escenografia de fons vermell sang, ferida oberta inclosa, que satura estèticament.
Versió: Juan Mayorga
Direcció: José Carlos Plaza
Intèrprets: Ana Belén, Chema Muñoz, Fran Perea, Daniel Esparza, Alicia Hermida, Javier Ruiz de Alegría
Dia i lloc: dimecres 1 d'agost (fins al 5) al Teatre Grec de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada