publicat per
http://xarxanet.org
- Ivana Miño
- Imatge de l'obra
- Imatge de l'obra
Tags
Altres accions
L'actriu catalana Ivana Miño ens explica la seva experiència com a directora de l'obra de teatre "L'últim crit" interpretada per persones que han viscut al carrer, voluntaris i treballadors d'Arrels Fundació. Està previst que a la primavera es realtizin més funcions.
Dll, 18/01/2016 - 11:11
Entitat redactora: F Pere Tarrés
Com va sorgir la idea de col·laborar amb Arrels Fundació?
Feia temps que li deia a la Laia Vila, que treballa a la Fundació i és molt amiga meva, que volia fer un voluntariat, tot i que jo pensava més aviat en algun tipus d'acompanyament, i va ser ella qui em va proposar fer classes de teatre.
Quina era la idea inicial? Com va evolucionar fins a acabar convertint-se en el projecte de “l’últim crit”?
La idea inicial eren unes simples classes de teatre amb una petita mostra al final...però mica en mica ens vam anar engrescant amb la Laia i el Dani Callís, un altre treballador, fins a fer una pel·lícula i una obra de teatre amb usuaris, treballadors i voluntaris d'Arrels, a més a més d’actors professionals, un músic... Molta gent tenia ganes de col·laborar, els "actors" han tingut molta il·lusió, i jo l'espai i el temps per "tirar del carro".
Què ha estat el més difícil durant aquests mesos de treball?
La incertesa. No saber si hi hauria alguna baixa permanent a l'equip així com, en l'últim mes, organitzar-ho tot per l'estrena: assajos, editar la peli, escenografia, vestuari, música, llums, la sala, gestió d'entrades, la difusió... una bogeria!
Com valores l’acollida que ha tingut l’obra en el públic? I en els actors?
No m'esperava que agradés tant, la veritat. Ho hem fet amb el cor, una mica a cegues, i veure la rebuda del públic, dempeus, ha estat molt emocionant. Els actors s'han fet seus els personatges des del primer moment, han confiat en el joc estrany que els proposava i han anat fins al final. Molt emocionant i inesperat.
Es realitzaran més funcions d’aquesta mateixa obra?
Sí!! estem molt contents. En un parell de teatres de Barcelona a la primavera i segurament a fora de la ciutat també. Quan tinguem els detalls ho començarem a anunciar a la nostra pàgina de Facebook de “L’últim crit”.
Quina era la idea inicial? Com va evolucionar fins a acabar convertint-se en el projecte de “l’últim crit”?
La idea inicial eren unes simples classes de teatre amb una petita mostra al final...però mica en mica ens vam anar engrescant amb la Laia i el Dani Callís, un altre treballador, fins a fer una pel·lícula i una obra de teatre amb usuaris, treballadors i voluntaris d'Arrels, a més a més d’actors professionals, un músic... Molta gent tenia ganes de col·laborar, els "actors" han tingut molta il·lusió, i jo l'espai i el temps per "tirar del carro".
Què ha estat el més difícil durant aquests mesos de treball?
La incertesa. No saber si hi hauria alguna baixa permanent a l'equip així com, en l'últim mes, organitzar-ho tot per l'estrena: assajos, editar la peli, escenografia, vestuari, música, llums, la sala, gestió d'entrades, la difusió... una bogeria!
Com valores l’acollida que ha tingut l’obra en el públic? I en els actors?
No m'esperava que agradés tant, la veritat. Ho hem fet amb el cor, una mica a cegues, i veure la rebuda del públic, dempeus, ha estat molt emocionant. Els actors s'han fet seus els personatges des del primer moment, han confiat en el joc estrany que els proposava i han anat fins al final. Molt emocionant i inesperat.
Es realitzaran més funcions d’aquesta mateixa obra?
Sí!! estem molt contents. En un parell de teatres de Barcelona a la primavera i segurament a fora de la ciutat també. Quan tinguem els detalls ho començarem a anunciar a la nostra pàgina de Facebook de “L’últim crit”.
Està previst que aquesta col·laboració continuï?
De moment només tinc clar que continuarà, tots en tenim ganes. Però encara no sé ben bé com.
Què aporta el teatre a les persones que viuen o han viscut al carrer?
Reconeixement, atenció, superació, creixement, amistat, il·lusió...
Què ha significat per tu l’experiència de desenvolupar aquest tipus de projecte?
Un abans i un després. Conèixer els usuaris, les seves vides, i crear una història boja per ells que ha funcionat, és un somni.
De moment només tinc clar que continuarà, tots en tenim ganes. Però encara no sé ben bé com.
Què aporta el teatre a les persones que viuen o han viscut al carrer?
Reconeixement, atenció, superació, creixement, amistat, il·lusió...
Què ha significat per tu l’experiència de desenvolupar aquest tipus de projecte?
Un abans i un després. Conèixer els usuaris, les seves vides, i crear una història boja per ells que ha funcionat, és un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada