Olot, una catarsi dansística

Publicat per

www.ara.cat

3 d’abril de 2016

Laura Serra

Foto : La Veronal va presentar Siena en un espectacular format site specific al Museu de la Garrotxa. 02. Quim Bigas. / MARTÍ ALBESA

El festival Sismògraf aposta per noves maneres de veure i ‘moure’ la dansa

No hi ha a la faç de la terra un eslògan que li escaigui més al festival Sismògraf que el que han escollit aquest any: “Puja aquí dalt i balla”. Aquest és l’esperit. Hi contribueixen espectacles com l’adrenalínic Si sabes lo que hay d’Ernesto Collado, en què l’actor transmuta en un xaman en hores baixes -ha perdut la convicció fins al punt que desconfia del reciclatge, el coworking i la cosmètica natural- que oficia un ritual catàrtic per al públic. L’obra, una de les estrenes coproduïdes pel Sismògraf, potser s’acosta massa a un escalfament gimnàstic, però ja té l’energia i el sentit col·lectiu necessaris per convèncer tots els espectadors que ballin junts durant 17 minuts el Bolero de Ravel. Només falta que, en sortir d’aquí, el públic es trobi Quim Bigas pel carrer ballant el seu solo pop Molar - un exercici tan sorprenentment senzill com euforitzant- perquè ningú pugui aguantar els peus enganxats a terra.

És evident que la directora del festival, Tena Busquets, creu que el principal repte és trencar la barrera que encara allunya la dansa del gran públic. Per això, el que proposa el Sismògraf, més que espectacles de dansa convencionals, són aquestes noves maneres d’acostar-se al moviment més heterodox. Exemples: un passeig pel bosc dels Hello!earth -que ens hem quedat amb ganes de veure perquè ha sigut un dels pocs muntatges afectats per la pluja i, com la majoria, havia exhaurit entrades-; una conferència performance d’una Regina Fiz vestida d’unicorn sobre la transformació i estandardització dels cossos; fins i tot l’ Eden Club de la companyia Senza Tempo i Giulia Valle, que entrecreua relacions amoroses ballades amb la música en directe d’una impecable banda, té el mèrit de comptar amb parelles d’Olot com a figurants que fan balls de saló.

És la setena edició del Sismògraf, però la segona des que exerceix de mercat estratègic de la dansa, i ja juga de manera intel·ligent les dues cartes que li pertoquen: seduir nous públics -d’aquí el hip-hop a la plaça Major, el circ de gran format, l’atractiu duo de Lali Ayguadé & Julian Sicard, que és ideal per a un tast de dansa contemporània, o la coreografia aèria que es podrà veure aquest matí- però, sobretot, els programadors, teixir vincles, obrir mercats.

El repte: crear circuit

200 programadors han passat aquests quatre dies per Olot, entre professionals d’espais com el Grec, el CAET, el Mercat de les Flors, FiraTàrrega, la Fira Mediterrània o la Sala Hiroshima, programadors locals i internacionals, 40 dels quals convidats pel Mercat de les Flors, que ha tingut el gest de muntar a Olot la trobada de la European Dancehouse Network.

Però el sector segueix sentint-se residual i en constant acte de resistència. “La misèria i la precarietat són tan grans que qualsevol acció és positiva”, deia ahir Cèsar Compte, gerent de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Ho afirmava en la presentació d’una nova edició del cicle Circula!, que implica l’intercanvi d’obres entre Madrid, València, el País Basc i Catalunya. Al capdavall és un petit ajut a la mobilitat de quatre companyies emergents, però les quatre associacions sindicals ho veuen més aviat com una demostració que és viable crear circuit si hi ha voluntat (política, s’entén) i dosis de pedagogia.

La Caravana de tràilers és precisament la fórmula que va inventar el col·lectiu G.R.U.A perquè els artistes no hagin de presentar-se als programadors amb un dossier i un pitching sinó amb les seves millors armes: mostrant un fragment de la seva obra. Amb el coreògraf i ballarí Pere Faura d’ocurrent mestre de cerimònies, el xou acaba amb la votació popular a favor de Monstruo, de Laila Tafur, un solo que posa el cos al límit però que també juga amb l’humor i que s’ha guanyat ser programat l’any que ve.

I pensant en la possibilitat de girar per Catalunya i l’Estat, La Veronal ha presentat a Olot un site specific de Siena en format comprimit al Museu de la Garrotxa. L’impacte de ser a un pam dels singulars moviment dels ballarins i alhora davant dels quadres de l’Escola d’Olot o de La càrrega de Ramon Casas, i en una obra que connecta precisament amb la història de l’art, és impagable. El hit del festival. Que comencin les manifestacions per reivindicar que arribi a tots els museus del país.