Josep Maria
Rabassa dirigeix ‘Oleanna’ per reobrir l’espai
Després d’uns
quants mesos d’atur en la cartellera de Sala Cabanyes, degut a l’envergadura de
les obres de rehabilitació que s’estan fent a totes les dependències del Centre
Catòlic, aquest final d’octubre s’ha pogut reobrir el seu espai petit, la
Saleta, amb elements estructurals i instal·lacions ja reformats.
Com si fos una
metàfora de les innovacions fetes, la històrica Saleta s’ha estrenat amb una
peça contemporània d’un autor fins ara inèdit al repertori de la casa:
‘Oleanna’ de David Mamet. L’ha dirigida en Josep Maria Rabassa amb la
interpretació d’Anna Capdaigua i Genís Mayola. Una proposta encertada.
Èxit
internacional
Nascut a
Chicago l’any 1947, David Mamet és dramaturg, director, assagista, novel·lista
i poeta. Nombrosos premis l’avalen com a un gran creador d’històries i un
escriptor acreditat. Les seves obres, en les quals s’ha assenyalat la
influència d’autors del realisme americà com Arthur Miller o Eugene O’Neill i
també de l’avantguarda teatral europea com Samuel Beckett o Harold Pinter,
ofereixen una visió crítica de la societat imperant als Estats Units. Amb un ús
molt hàbil del llenguatge, estableix temes, situacions i personatges fent que
sovint la ficció teatral interpel·li l’espectador perquè construeixi les seves
pròpies conclusions.
Mamet va
estrenar ‘Oleanna’ l’any 1992. Fou un gran èxit internacional, que va estar
acompanyat amb força polèmiques per la manera com hi aborda un episodi de
confrontació entre generacions i sexes. Dos anys més tard, ell mateix en va fer
i dirigir l’adaptació cinematogràfica. John, un professor universitari, rep en
el seu despatx una jove alumna, la Carol, que hi acut preocupada per una mala
nota i per les seves dificultats de comprensió a classe. En aquesta i posteriors
trobades, enmig de controvèrsies i retrets mutus, el cas anirà evolucionant i
el desconcert inicial d’ella es tornarà rebel·lia, primer, i finalment revenja.
El posat condescendent i iconoclasta de John, percebut per Carol com una
impostura paternalista, originarà una denúncia que posarà en qüestió la
idoneïtat d’ell com a docent i acabarà amb la seva incriminació per assetjament
sexual, la pèrdua del lloc de treball i la imputació penal. En el rerefons
d’aquesta obra David Mamet blasma l’ús retorçat de la comunicació i de les
relacions interpersonals com a mecanismes de procuració de poder. Hi reprotxa
també els tics autoritaris, les disfuncions socials i la meritocràcia o el
puritanisme de conveniència presents al sistema universitari que li és conegut.
Proposta
convincent
El mateix
Mamet, en un dels seus textos teòrics sobre la interpretació teatral, defensa
que els actors han de ser circumspectes per comunicar d’una manera natural
l’obra al públic. Aquesta sembla ser l’opció que ha triat Josep Maria Rabassa
per dirigir ‘Oleanna’, una peça que coneix bé i que s’estima. Així ha
aconseguit d’Anna Capdaigua i de Genís Mayola un treball molt meritori en
contenció i intensitat, capaç de donar curs a les discussions, girs i rèpliques
picades del conflicte entre els dos personatges. Són convincents i serveixen
tota la maquinació verbal que conté la faula de Mamet sense maniqueismes, amb
el suspens necessari, de manera que la sentència final, si n’hi ha d’haver,
només la faci l’espectador.
Publicat per
Comas Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada