Aquest dissabte 2 de desembre al vespre
estrena a l'espai de Can Gassol de Mataró la seva obra 'La pell escrita', dins
el Cicle Fet a Mataró
La Pell Escrita arriba a Can Gassol
La protagonista és una dona transgènere. Per
què l'elecció d'aquest personatge i d'aquesta temàtica?
La temàtica transgènere és una metàfora de la
construcció de la identitat perquè crec que tots construïm la nostra en lluita
contra la realitat perquè aquesta no ens ho posa fàcil. Vaig escollir que la
protagonista fos transgènere per portar-ho a l'extrem, perquè ells viuen una
situació límit. El primer combat el tenen amb el seu propi cos i després viuen
en una constant i enorme batalla.
Miriam Marcet encarna la protagonista de
l'obra. Per què vau escollir aquesta actriu?Ens coneixíem d'haver col·laborat
al Cor de la Ciutat i hem col·laborat en diversos projectes audiovisuals des de
llavors. L'obra la vaig voler portar al teatre fa 10 o 12 anys però en aquell
moment la temàtica era molt extrema i no va ser ben rebuda. Fa poc vam pensar
que potser era un bon moment per fer-la i vam trobar suports de professionals i
companys per fer-ho. Ara la temàtica ja no sembla tant estranya.
Això vol dir que intueixes que la consciència
social entorn el tema ha canviat o evolucionat?
Cada vegada més casos de persones transgènere
surten a la llum i se'ls dóna més visibilitat. Se'n parla a pel·lícules, series
i es creen associacions. Cada vegada la societat va veient que hi ha una part
de la població que no ens imaginàvem que estiguessin en aquesta situació i cal
normalitzar-la.
De què tracta l'obra?
L'obra ens mostra una dona transgènere
lluitant fins a l'últim moment perquè aquestes persones es veuen abocades a una
lluita tota la vida. És una naturalesa que no han triat i en el moment que ho
accepten comencen una lluita de per vida tant amb el seu entorn, com per trobar
feina i molt més. El text ens mostra els elements bàsics que l'han format com a
dona i com ha estat la lluita en contra una societat que es mou amb unes
pulsions de rebuig en manada.
Ajuda d'alguna manera a conscienciar als
espectadors de la necessitat d'acceptar aquesta diversitat?
Exacte, perquè ens mostra una persona que té
una sèrie de punts que l'han construït com la persona que és i que són els
mateixos que ens han construït a nosaltres. Mostra una total identificació
entre el que viuen ells i el que ens passa a tots, una base comuna. És una
lluita en la qual tots ens veiem abocats perquè tots hem hagut de construir la
nostra identitat.
El personatge és mort però encara té
consciència. Per què optes aquest personatge?
Perquè es troba en moltes cruïlles i és un
personatge dinàmic. Està a la frontera entre els homes i les dones perquè fa el
trànsit, entre la pèrdua i l'esperança, la vida i la mort, la joventut i la
maduresa, i molt més. Són punts en els quals tots estem immersos, uns eixos
fonamentals que ens fan completament iguals.
Publicat per
Laia Mulà
http://totmataro.cat/cultura/teatre/item/40488-manel-bonany-l-obra-ens-mostra-una-dona-transgenere-lluitant-fins-a-l-ultim-moment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada