Una referència imprescindible de la dansa teatre actual que omple l’escenari amb les dones que habitaven els seus espectacles anteriors amb el seu últim espectacle com a solista.
Una reflexió sobre el concepte de la mare-aranya de Louise Bourgeois (Maman, 1999), la mare capaç de teixir la tela dels afectes, dels records i també de quedar-se atrapada i atrapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada