“Somos el Árbol Memoria”. Aquest vers, cantat amb ritme
de trilla i tonás –cantes flamencs camperols, vinculats al treball de la
terra–, tanca Una oda al tiempo, l’últim espectacle de la companyia de la
bailaora i coreògrafa sevillana María Pagés (1963), que es va representar per
primera vegada la primavera passada a Madrid i divendres es va estrenar a
Catalunya, dins la programació del Festival Castell de Peralada , en què el
2015 ja es va poder veure el seu Yo, Carmen. Una oda al tiempo es presenta com “una
coreografia flamenca sobre el que és efímer, la permanència i l’eternitat”, una
obra de maduresa en què Pagés, aliada amb el seu company de vida i d’art,
l’escriptor i dramaturg d’origen marroquí El Arbi El Harti, reflexiona sobre el
pas del temps i la memòria: la memòria del ball flamenc, que és la seva pròpia
memòria, però també la memòria en general, la personal i la col·lectiva, tan
necessària, en molts casos, per recordar i per intentar no repetir.
S’obre l’espectacle amb la imatge imponent d’un enorme
pèndol de rellotge anant d’extrem a extrem de l’escenari. El flamenc crea
l’ambient i el sentiment, però els ballarins i els músics –veu, guitarra i
percussió, però també violoncel i violí– transiten per una frontera invisible
en què, de sobte, creuen a àmbits més propis d’una creació contemporània i
universal. Amb elements tradicionals com la bata de cua i els mantons, sola o
en coreografies col·lectives, María Pagés crea figures tan belles com
poderoses, però en realitat no necessita complements: els seus braços blancs
dibuixen figures úniques sobre la foscor de l’escenari. En la recta final
d’aquesta oda al temps i a la memòria –que, oportunament, va coincidir
divendres amb la solidària Nit de l’Alzheimer, a Peralada–, els ballarins van
representar en moviment i en quadres estàtics de gran expressivitat la crueltat
humana (El odio es nuestro libro) abans de deixar oberta una porta a
l’esperança amb la redempció de la primavera, que renova el cicle vital.
Una oda al tiempo
María Pagés Cía.
Festival Castell de Peralada, divendres 20 de juliol
Publicat per
Xavier Castillón
el punt avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada