Oriol Broggi aprofita el capvespre a
l'amfiteatre per narrar el vell poema sumeri. La inauguració del festival
reuneix personalitats de l'art i la política
Una idea preciosa, la d'utilitzar
escenogràficament l'ocàs a El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk, l'adaptació del
poema sumeri que dirigeix Oriol Broggi amb la seva companyia, La Perla 29, i
que ahir va inaugurar el festival Grec a l'amfiteatre. La funció va començar
una hora abans del que és habitual, a les 21.00, de manera que encara hi
regnava la claror i s'oferia la inèdita vista del públic i l'escenari a plena
llum. Gradualment es va anar fent fosc mentre l'espectacle s'endinsava en la
llegenda i els ratpenats, amb les seves capes, substituïen al cel els falciots,
afilats com yatagans.
Broggi ha disposat la mítica història de
Guilgamesh, de fa 4.700 anys, en un espai à la Peter Brook, amb el terra ple de
sorra que cobreix algunes ruïnes i un bust d'un vell rei de pedra, i una catifa
oriental sobre la qual s'instal·len els músics. Els actors duen vestits amples
i empunyen canyes que fan servir per dibuixar a la sorra o crear figures. El
director treu molt de profit de la paret de roca nua del fons de l'escenari:
evoca la qualitat mil·lenària dels mites mesopotàmics i la seva ressonància
tel·lúrica, i també l'estratigrafia arqueològica. Quan es fa fosc s'hi
projecten imatges.
Les armes prodigioses de Guilgamesh no són per
ventura les mateixes que li forja Hefest a Aquil·les?
L'espectacle narra pacientment, com un conte,
la llegenda de Guilgamesh, l'heroi-rei viatger i aventurer, amb obres de
semideu, fundador de ciutats, matador de monstres, edificador de temples. Amb
el seu amic Enkidu (capaç de tenir ereccions de set dies) duen a terme (altres)
proeses.
L'espectador poc avesat a la mitologia
mesopotàmica (!) es perd una mica amb els complicats noms dels déus i deesses,
sumeris i accadis, però el to del relat de Broggi és molt didàctic i et van
repescant. Cal deixar-se endur pel ritme ritual i màgic de la representació, el
foc que brolla de la terra, les torxes, els pous d'aigua, la música
orientalitzant, la sensualitat, les veus i els moviments coreogràfics. En
última instància tot el que s'hi explica, malgrat l'aparent exotisme, té una
ressonància propera: les armes prodigioses de Guilgamesh no són per ventura les
mateixes que li forja Hefest a Aquil·les?, la seva impulsivitat, ferocitat i
entrega no són les d'un Hèracles?, no té set portes Uruk com Tebes?, el diluvi
del poema no és el de Noè?
Els actors principals d''El poema de
Guilgamesh, rei d'Uruk', en un moment de l'obra.
Els actors principals d''El poema de
Guilgamesh, rei d'Uruk', en un moment de l'obra. MASSIMILIANO MINOCRI
Gran vetllada de teatre, amb l'amfiteatre ple
a vessar i moltes cares conegudes de la política i l'art. Aplaudiments al
final. Entre els polítics presents, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el
comissionat de Cultura, Joan Subirats; els líders dels grups municipals Xavier
Trias, Alfred Bosch, Carina Mejías, Jaume Collboni i Alberto Fernández Díaz; la
consellera de Cultura, Laura Borràs, i el d'Economia i vicepresident, Pere
Aragonès. Entre els representants del món artístic, Sergi Belbel, Andreu
Benito, Cesc Gelabert o Àlex Rigola.
El director del Grec, Cesc Casadesús, va expressar
ahir poc abans d'apujar el teló la seva satisfacció perquè aquesta edició
arrenca amb les entrades esgotades per a les tres funcions de l'espectacle
inaugural. “Les sensacions són molt bones, sembla que la gent hi està molt
interessada, s'estan comprant moltes entrades i ja hi ha diversos espectacles
que han penjat el cartell de complet, com el d'Akram Khan, Xenos”, va dir.
“La gent té ganes d’estiu i de festa, no es
pot hiperventilar tota l’estona”, diu Cesc Casadesús
No obstant això, Casadesús no vol temptar la
sort mostrant-se excessivament optimista i recorda que aquest any la
programació té més exigència artística. “El cartell presenta un punt més de
risc. Ho exemplifica el fet que obrim amb un poema mesopotàmic i no amb un
títol de Shakespeare ben conegut. A la programació hi ha moltes coses
arriscades, fins i tot en les propostes de gent de casa. Penso en el Kingdom,
d'Agrupación Señor Serrano, o Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, a la
Sala Beckett, amb un tema com la mort d'un nadó abans d'arribar a néixer”.
Sobre l'impacte de l'actualitat en la
programació, Casadesús assenyala que hi és subtilment. “Jan Fabre, per exemple,
parla a Belgian Rules de la situació del nacionalisme a Bèlgica i això ressona
a Catalunya. I tenim espectacles sobre la gentrificació, la crisi de la
democràcia o del capitalisme, i la postveritat”. I com percep Casadesús
l'ambient de la ciutat en aquest Grec que comença? “La ciutat està molt
agitada. Han passat moltes coses des del darrer festival. L'atemptat de la
Rambla, l'1-O... S'ha viscut un terratrèmol emocional, uns alts i baixos de
muntanya russa. És difícil dir en quin sentit ens influirà tot això”. Per
Casadesús, “la gent té ganes d'estiu i de treure's de sobre aquest hivern, que
ha estat molt intens. No es pot hiperventilar tota l'estona”.
Publicat per
Jacinto Antón
Barcelona 3 JUL 2018
Un moment d''El poema de Guilgamesh, rei
d'Uruk', dirigit per Oriol Broggi. MASSIMILIANO MINOCRI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada