Autor d'espectacles molt impactants, el
creador català és un dels més vitals i internacionals de l'escena actual
El director de teatre i òpera i autor Àlex
Rigola (Barcelona, 1969) és el nou director dels Teatros del Canal de Madrid.
Rigola, que va estar al capdavant del Teatre Lliure des del març del 2003 fins
a l'estiu del 2011, quan va ser rellevat per Lluís Pasqual, i que dirigeix la
secció de teatre de la Biennal de Venècia des del 2010, és un dels creadors més
internacionals de la nostra escena i és àmpliament reconegut com un dels seus
directors més innovadors. Rigola comptarà amb l'actriu i directora Carlota
Ferrer en la direcció artística del Canal. Entre els seus nombrosos muntatges
figuren alguns tan impactants com la versió escènica de la monumental novel·la
2666 de Roberto Bolaño, traduïda en un espectacle de més de cinc hores i
estrenada el 2007, Nixon-Frost, de Peter Morgan, sobre l'entrevista que va
rematar al president mentider, o la seva recent i aplaudida versió de El públic
de Lorca.
Rigola, que es va graduar en interpretació a
l'Institut del Teatre de Barcelona, i que va començar com a actor, s'ha atrevit
amb el registre complet del teatre mundial i ha portat a escena, sempre amb un
estil molt personal caracteritzat especialment per una estètica contemporània i
un ús molt hàbil de les projeccions, el vídeo, la dansa i sobretot la banda
sonora, grans clàssics de Tennesse Wiliams, Eugene O’Neill, Alfred Jarry, Georg
Büchner, Brecht o Eurípides. Ha freqüentat també Shakespeare amb muntatges
impactants de Titus Andrònic (un dels quals li va donar fama per la seva
sorprenent radicalitat, al 2000), Juli Cèsar i Coriolà (la seva trilogia
romana), Macbeth (MCBTH, 2012) i Ricard III (Ricardo 3º, 2005). Tom Stoppard i
David Mamet figuren així mateix entre els dramaturgs que ha triat per
representar. L'any passat es va atrevir a portar a escena, al Teatre Nacional
de Catalunya (TNC), Incerta Glòria, la gran novel·la sobre la Guerra Civil de
Joan Sales. Entre els seus muntatges més populars hi ha la seva versió de
Marits i mullers de Woody Allen. En òpera ha dirigit L'holandès errant o Madama
Buterfly. Entre els seus projectes de la temporada que ve destaca un Ivonov de
Txékhov al Lliure (abril).
La irrupció de Rigola a l'escena catalana –i
després a la de la resta d'Espanya-, amb el suport d'un elenc de joves
intèrprets que s'han consolidat com alguns dels noms més interessants de
l'escena del país, va suposar un corrent d'aire fresc als escenaris. La trobada
amb el Lliure va significar una fita en la seva carrera i una etapa de
sorprenent canvi i injecció de nova vitalitat en el col·lectiu, sumit llavors,
després de la mort de Josep Montanyès i la renúncia de Pasqual, en una crisi de
direcció i model. L'estampa del director arribant al Lliure en la seva moto
Harley Davidson vestit de negre i amb botes de vaquer van marcar una època, com
ho van fer les seves avantguardistes programacions.
Independent d'idees estètiques molt
bressolades en el teatre modern en alemany (Castorf, Ostermeier), que és un
dels seus grans referents, molt conscienciat políticament i social, obert a les
noves idees, eficient gestor i excel·lent coneixedor del teatre europeu,
Rigola, un home afable i amb sentit de l'humor, és sens dubte una esplèndida
elecció per dirigir un gran centre teatral. Fonts socialistes expliquen que els
grups parlamentaris de l'Assemblea de Madrid PSOE, Podem i Ciutadans han
demanat sempre que s'obri a concurs aquest càrrec, però Cifuentes mai ha
volgut.
PUBLICAT PER
15 DE JULIOL DE 2016
JACINTO ANTÓN
FOTO El director Àlex Rigola, en una imatge
d'arxiu. GIORGIO ZUCCHIATTI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada