El centre de creació de la dansa arriba a la
recta del seu cinquè ‘stage’ d’estiu, dedicat a la tècnica coreogràfica i a com
els artistes es comuniquen amb el públic
Els coreògrafs i ballarins no només
s’expressen amb tot el cos quan estan damunt l’escenari, sinó també en la seva
vida quotidiana. Desprenen una barreja de bellesa i, alhora, del sacrifici i
els esforços que han esmerçat al llarg de la seva carrera. Durant una conversa,
a un ballarí el delata la seva postura -l’esquena molt dreta-, i els moviments
harmoniosos dels braços i les mans són tan eloqüents com les seves paraules. “
Tinc una visió holística de la dansa. S’ha convertit en la meva vida i no faig
distincions entre els vessants de professora, ballarina i creadora”, diu Laura
Aris, una de les professores del cinquè stage estival de La Caldera, un punt de
trobada internacional per a professionals de la dansa i estudiants. Aris, que
va treballar amb Lanònima Imperial i Tomàs Aragay / General Elèctrica,
actualment està establerta a Brussel·les i també treballa a l’Àsia. Parla en
català, però sovint ha de fer una pausa per traduir els conceptes fonamentals
de la seva visió de la dansa -com les “fonts d’energia” que donen títol al seu
taller- o directament li surten en anglès.
És dilluns al matí. A La Caldera arrenca la
segona setmana de classes i tallers. L’ stage va començar l’1 d’agost i
finalitzarà diumenge. Aquest centre de creació va començar la seva activitat
pública a l’antiga seu dels cinemes Renoir Les Corts de Barcelona al maig. Les
sales, que abans eren fosques, ara són espais amplis i lluminosos, i l’ambient
de treball, assossegat, té molt poc a veure amb les imatges de passions
adolescents, corredisses i passadissos atapeïts que les sèries televisives han
transmès del món de la dansa. La fama té un preu, sí, però Aris parla (en
anglès) als seus estudiants de qüestions molt més essencials, perquè una de les
bases de la seva pràctica és “humanitzar la dansa”. De fet, el seu discurs es
podria aplicar a més oficis, no necessàriament artístics, i a la vida
quotidiana. “Parlo molt amb metàfores”, diu Aris abans de començar a explicar
que faran “exploracions microscòpiques” sobre qüestions concretes, de parlar de
la importància de l’“adaptabilitat” i de la “resiliència” i de subratllar els
“fonaments compartits” que aglutinen els diferents membres del grup.
L’ètica i l’estètica de la dansa
“La dansa comença a la ment, i després hi anem
afegint l’enteniment, la nostra col·lecció de sentiments i les entranyes”,
explica també la coreògrafa. Per a aquesta artista, “la dansa és poderosa de
moltes maneres diferents” i encara dóna als participants un mantra que hauria
d’estar brodat en punt de creu i emmarcat a les sales d’estar de totes les
cases: “La velocitat no vol dir estrès”. Immediatament després d’acabar la
presentació, que els participants segueixen amb un silenci rigorós, els demana
que “no violentin la força de la gravetat dels seus cossos”. Al ritme de diferents
peces de música contemporània i clàssica, comencen a executar una seqüència de
moviments que arrenca amb el cos enganxat a terra i, a poc a poc, es va
enlairant a base de gestos orgànics que es van encadenant. “ Si us avorriu és
culpa vostra”, adverteix, sorneguera, la professora als estudiants.
Aquesta visió holística que Laura Aris té de
la dansa està en consonància amb com La Caldera també té en compte el potencial
de la dansa com a eina de cohesió social i de comunicació, tant al seu entorn
més pròxim del barri de les Corts durant tot l’any com durant aquestes sessions
formatives estivals. “La ciència, l’art, el teatre, la música i la dansa tenen
moltes coses en comú, i una part de la nostra tasca és explicar que tots fem
aquests processos creatius en el nostre dia a dia”, explica Iris Heitzinger,
sòcia de La Caldera i una de les organitzadores de l’ stage. “ Tant és quina
sigui la teva feina: a tots ens agrada compondre. Ho fem quan decorem casa
nostra o ens vestim. Això és compondre, amb el cos, amb elements, amb la veu, i
en aquest procés hi ha alegria”, subratlla Heitzinger.
En el terreny de les classes i els tallers,
aquesta idea s’ha concretat a explorar com es desenvolupen les relacions entre
el cos de l’artista, l’escenari i el públic. “La setmana passada el coreògraf
Julyen Hamilton, que ve del món de la improvisació i la composició instantània,
va impartir un taller sobre com situar el moviment damunt l’escenari, quines
decisions pren el coreògraf a l’hora de fer-ho i com convida el públic perquè
pugui llegir el que està fent”, explica Heitzinger. Aquesta investigació “és
fer un pas més enllà de la tècnica”. “No només es tracta de pensar en què fem,
sinó en quin context ho fem, per a qui ho fem i quin llenguatge es tria per
conversar i dialogar amb el públic”, conclou l’organitzadora.
Virtuosos i alhora experimentals
Els participants de l’ stage de La Caldera
provenen de llocs molt diferents, des de Barcelona i la resta de Catalunya i de
l’Estat fins a Llatinoamèrica, passant per diferents països europeus com
França, Itàlia i Alemanya. Una de les ballarines que participen en les classes
de Laura Aris és la barcelonina Esther Bachs. Està estudiant a Ginebra i no ha
deixat passar l’oportunitat de seguir formant-se durant les vacances. Hi va
arribar atreta per la trajectòria d’una altra de les professores, la coreògrafa
Lali Ayguadé. “L’ stage és un dels llocs de Barcelona on hi ha més opcions
diferents i més professors de molt nivell. Es tracta d’aprendre el màxim que
puguis en una setmana”, afirma Bachs. Per a professionals més veterans,
aquestes sessions de treball representen una oportunitat de mantenir les
facultats i la tècnica al dia i d’incorporar noves eines. “Cada any em serveix
per reciclar-me -diu la coreògrafa i professora Paula Marijo Alonso-. Faig tots
els stages que puc. Ara estic interessada en la part més física. Si pogués fer
totes les classes, les faria totes, però tot l’s tage surt molt car i, a més,
hi ha classes que es fan a la mateixa hora”. “La tècnica de flying low és essencial
per poder continuar movent-te tota la vida tan ràpid com puguis i l’aplico en
tot, tant quan faig classes com en la manera d’enfrontar-me al moviment”,
assegura la coreògrafa sobre els seus interessos actuals.
Un altre dels professors de l’ stage, el
coreògraf i ballarí britànic Jos Baker, també està establert a Brussel·les,
després de treballar a la prestigiosa companyia Peeping Tom entre els anys 2008
i 2014. A La Caldera ha impartit classes de fisicologia, amb la qual aborda no
només els mecanismes del moviment sinó també mantenir despert l’esperit creatiu
dels participants. El seu objectiu és que puguin resoldre “problemes tècnics” i
que entenguin el moviment “a un nivell més profund i intel·ligent”. “L’autèntic
repte amb la tècnica és mantenir-la i, també, guanyar més habilitats per tenir
més possibilitats, ser més virtuós i no perdre la mirada d’un nen, d’un nen
sofisticat”, diu Baker.
Les classes i els tallers es concentren només
en tres setmanes, però, tot i així, els professors poden mesurar l’èxit de les
seves propostes. “Hi ha moltes maneres de percebre-ho: la primera és veure que
la gent realment està gaudint amb el moviment i la música i que estan
connectats entre ells, això em produeix molt plaer. A vegades també veu que a
algú se li encén una llumeta i de sobte la seva expressió canvia perquè s’acaba
d’adonar d’alguna cosa”, subratlla Baker. “ Cada taller és un viatge. Jo els
dic que no facin un judici després de cada exercici sinó al final de la
setmana”, afirma Laura Aris. També podran veure-ho dissabte, ja que els
participants tenen a la seva disposició un espai per desenvolupar algun aspecte
de la feina que han fet i compartir-lo amb els seus companys.
Una coreògrafa degana a la cloenda
Una part de l’ stage de La Caldera està oberta
al públic. Laura Aris hi presentarà dissabte el solo Open wound i en la mateixa
sessió els assistents al laboratori creatiu del coreògraf Thomas Hauert
mostraran els fruits del seu treball. La cloenda d’aquesta edició anirà a
càrrec de la coreògrafa Àngels Margarit i, una altra vegada, de Thomas Hauert:
diumenge a les 9 del vespre interpretaran la peça From B to B, que va rebre el
premi a la millor creació als Swiss Dance Awards de l’any 2013.
Publicat per
11 agost 2016
Antoni Ribas Tur
Enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada