5 de març de 2007
Volt de pista
Jordi Jané
Els passats 8 i 9 de febrer, l'Institut del Teatre acollia la Primera Trobada Europea de Formació d'Artistes de Carrer, impulsada per l'organització francesa FAI AR (Formation Avancée et Itinérante des Arts de la Rue) amb l'objectiu de crear una xarxa pedagògica a escala europea. Hi van aportar experiències especialistes de França, el Marroc, Itàlia, Bèlgica, Noruega, Holanda i Catalunya.
L'art al carrer ha viscut molts alts i baixos al llarg dels segles, inclosos alguns períodes de persecució i empresonament dels artistes. Avui, però, alguns governs s'impliquen en la renovació d'aquests formats de comunicació artística entenent-los com un laboratori interdisciplinari d'enorme incidència en la cultura popular. França n'és abanderada, amb accions com el cicle de debats Art i Espai Públic (26 de gener a 30 de març, Universitat de la Sorbona, www.art-espace-public.c.la), que, organitzat pel màster Projectes Culturals a l'Espai Públic i l'associació Hors les Murs amb el suport del ministeri de Cultura, involucra artistes, arquitectes, urbanistes, gestors culturals, investigadors, filòsofs i activistes urbans. El ministeri de Cultura va impulsar també FAI AR, la primera institució de formació superior europea d'arts de carrer, activa des del 2005. N'és conseller pedagògic Michel Crespin, factòtum, entre d'altres realitzacions, de Lieux Publics (Centre Nacional de Creació de les Arts de Carrer, a Marsella), el Festival d'Aurillac (el més important d'Europa) i la guia Goliath (la bíblia dels professionals d'un sector que mou milions d'espectadors en tot el continent). Per la FAI AR, la creació al carrer "és una alquímia complexa fruit de la plasmació poètica i personal d'un conjunt de sabers i experiències que, quan s'empara de l'espai públic, es confronta a una llarga sèrie d'interrogants nascuts d'aquest territori de representacions".
Jordi Jané
Els passats 8 i 9 de febrer, l'Institut del Teatre acollia la Primera Trobada Europea de Formació d'Artistes de Carrer, impulsada per l'organització francesa FAI AR (Formation Avancée et Itinérante des Arts de la Rue) amb l'objectiu de crear una xarxa pedagògica a escala europea. Hi van aportar experiències especialistes de França, el Marroc, Itàlia, Bèlgica, Noruega, Holanda i Catalunya.
L'art al carrer ha viscut molts alts i baixos al llarg dels segles, inclosos alguns períodes de persecució i empresonament dels artistes. Avui, però, alguns governs s'impliquen en la renovació d'aquests formats de comunicació artística entenent-los com un laboratori interdisciplinari d'enorme incidència en la cultura popular. França n'és abanderada, amb accions com el cicle de debats Art i Espai Públic (26 de gener a 30 de març, Universitat de la Sorbona, www.art-espace-public.c.la), que, organitzat pel màster Projectes Culturals a l'Espai Públic i l'associació Hors les Murs amb el suport del ministeri de Cultura, involucra artistes, arquitectes, urbanistes, gestors culturals, investigadors, filòsofs i activistes urbans. El ministeri de Cultura va impulsar també FAI AR, la primera institució de formació superior europea d'arts de carrer, activa des del 2005. N'és conseller pedagògic Michel Crespin, factòtum, entre d'altres realitzacions, de Lieux Publics (Centre Nacional de Creació de les Arts de Carrer, a Marsella), el Festival d'Aurillac (el més important d'Europa) i la guia Goliath (la bíblia dels professionals d'un sector que mou milions d'espectadors en tot el continent). Per la FAI AR, la creació al carrer "és una alquímia complexa fruit de la plasmació poètica i personal d'un conjunt de sabers i experiències que, quan s'empara de l'espai públic, es confronta a una llarga sèrie d'interrogants nascuts d'aquest territori de representacions".
Conscients de les transformacions de les arts de carrer en els darrers trenta anys, Crespin i el seu equip van arribar a la conclusió que el sector necessita un tipus de formació que els esquemes escolàstics clàssics no poden oferir. Perquè, ¿com ensenyar el que encara no se sap? Com formar sense deformar ni formatejar? Quins mètodes pedagògics calen per no caure en una formació massa escolàstica i perquè l'aportació de sabers i d'experiències s'adapti a la trajectòria personal de cada alumne? Com han de ser les escriptures escèniques? Com crear un espai d'experiències compartides entre els creadors i el públic? D'aquestes i moltes altres preguntes n'ha sorgit un sistema pedagògic flexible, innovador i prospectiu que delega la transmissió de coneixements a artistes en actiu, en base a les seves experiències en les arts de carrer. No tan sols això: la FAI AR vetlla pels futurs artistes de qualsevol camp, però també per aquells creadors que es qüestionen la pròpia trajectòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada