6 de març de 2007
Teatre del Repartidor plasma l'esperpent en tres petites peces de l'autor
Barcelona
La companyia Teatre del Repartidor presenta des de dijous fins al 8 d'abril Retablo Valle-Inclán, una dramatúrgia en què la directora Pepa Calvo uneix tres petites peces del dramaturg, localitzades en un teatrí de marionetes. Calvo reivindica l'autor en la cartellera catalana. L'obra es representa al Tantarantana, una sala alternativa que fa cada dos anys revisions de clàssics de la companyia. El nexe del muntatge és la «mala llet» que traspuen els personatges miserables de Valle Inclán.
+ Una escena de l'obra Retablo Valle-Inclán.
+ Una escena de l'obra Retablo Valle-Inclán.
Foto: PILAR AYMERICH
Són tres peces de dues trilogies diferents. La cabeza del bautista i La rosa de papel corresponen a El retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte. Las galas del difunto, que s'erigeix com el tronc central de la peça, apareix en el recull Martes de carnaval. La selecció es veu forçada per les capacitats de producció de la companyia (no poden assumir un repartiment tan ampli com disposa el dramaturg en els llibrets) sense desmerèixer la qualitat dramatúrgica. Calvo destaca Las galas del difunto, una peça en què es parla de la guerra des del patiment de la gent del carrer. La mala llet, remarca l'actor Francisco J. Basilio, és que les històries escrites fa prop de 100 anys parlen d'uns fets universals recognoscibles a principis del segle XXI, sense la necessitat de fer cap adaptació d'argument ni de vestuari.
El Teatre del Repartidor, de l'Hospitalet de Llobregat, ataca per primer cop un text de Valle-Inclán (1866-1936), un autor que, segons Calvo, «està injustament oblidat a Catalunya». Calvo es lamenta que es menystingui l'obra del creador de l'esperpent, «és com qüestionar García Lorca; això no passa a Anglaterra», on s'aprecien molt els seus autors. Contrasta amb aquesta opinió la representació de Divinas palabras pel Centro Dramático Nacional al TNC, extrem que celebren des del Repartidor. Les dues primeres peces del Repartidor estrenades al Tantarantana van ser «amables», comenta la directora: Los empeños de una casa (2003) de Sor Juana Inés de la Cruz, i El galán fantasma (2005) de Calderón de la Barca. La nova proposta destil·la el to satíric i alhora punyent de Valle-Inclán.
Són tres peces de dues trilogies diferents. La cabeza del bautista i La rosa de papel corresponen a El retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte. Las galas del difunto, que s'erigeix com el tronc central de la peça, apareix en el recull Martes de carnaval. La selecció es veu forçada per les capacitats de producció de la companyia (no poden assumir un repartiment tan ampli com disposa el dramaturg en els llibrets) sense desmerèixer la qualitat dramatúrgica. Calvo destaca Las galas del difunto, una peça en què es parla de la guerra des del patiment de la gent del carrer. La mala llet, remarca l'actor Francisco J. Basilio, és que les històries escrites fa prop de 100 anys parlen d'uns fets universals recognoscibles a principis del segle XXI, sense la necessitat de fer cap adaptació d'argument ni de vestuari.
El Teatre del Repartidor, de l'Hospitalet de Llobregat, ataca per primer cop un text de Valle-Inclán (1866-1936), un autor que, segons Calvo, «està injustament oblidat a Catalunya». Calvo es lamenta que es menystingui l'obra del creador de l'esperpent, «és com qüestionar García Lorca; això no passa a Anglaterra», on s'aprecien molt els seus autors. Contrasta amb aquesta opinió la representació de Divinas palabras pel Centro Dramático Nacional al TNC, extrem que celebren des del Repartidor. Les dues primeres peces del Repartidor estrenades al Tantarantana van ser «amables», comenta la directora: Los empeños de una casa (2003) de Sor Juana Inés de la Cruz, i El galán fantasma (2005) de Calderón de la Barca. La nova proposta destil·la el to satíric i alhora punyent de Valle-Inclán.
Teatre trencador de fa 80 anys
El director artístic del Tantarantana, Julio Álvarez, celebrava ahir que la sala alternativa programés consecutivament un cicle de teatre físic i de dansa (donant espai a la nova creació de major risc actual) amb una obra del màxim respecte al text clàssic de la factoria del Repartidor. El teatre físic és una punta de llança avui i Valle-Inclán va ser trencador i transformador ara fa 80 anys.
La directora Pepa Calvo destaca de Valle-Inclán la seva capacitat de mesclar –en una mateixa rèplica d'un personatge– gal·licismes, argot gitano i indià, «amb gran naturalitat». Aquest joc amb el llenguatge porta a una nova teatralitat. El muntatge que ella mateixa ha adaptat respecta el llenguatge i reforça l'artifici mostrant com els mateixos actors mouen l'escenografia i es canvien a escena de vestuari, si és necessari, en la penombra, per representar el següent episodi.
El director artístic del Tantarantana, Julio Álvarez, celebrava ahir que la sala alternativa programés consecutivament un cicle de teatre físic i de dansa (donant espai a la nova creació de major risc actual) amb una obra del màxim respecte al text clàssic de la factoria del Repartidor. El teatre físic és una punta de llança avui i Valle-Inclán va ser trencador i transformador ara fa 80 anys.
La directora Pepa Calvo destaca de Valle-Inclán la seva capacitat de mesclar –en una mateixa rèplica d'un personatge– gal·licismes, argot gitano i indià, «amb gran naturalitat». Aquest joc amb el llenguatge porta a una nova teatralitat. El muntatge que ella mateixa ha adaptat respecta el llenguatge i reforça l'artifici mostrant com els mateixos actors mouen l'escenografia i es canvien a escena de vestuari, si és necessari, en la penombra, per representar el següent episodi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada