"Ens barallem amb tot sense saber què canviar"

www.avui.cat

15 de març de 2007

Entrevista: Mercè Sàrrias És dramaturga, periodista i guionista. És l'autora d''En defensa dels mosquits albins', que s'estrena avui al TNC

Teresa Bruna
Mercè Sàrrias ha escrit i estrenat, entre d'altres, Al tren (1995), Un aire absent (1998), Àfrica 30 (1996, amb dos premis), i La dona i el detectiu (2000). Últimament havia aparcat una mica la literatura per immergir-se en el món dels guions per a cinema i televisió. Ha treballat a Jet Lag, Plats Bruts, en l'estructura teatral de les sitcom i a Porca Misèria, a la qual s'ha dedicat plenament. Gràcies al Projecte T6 la tornem a recuperar com a dramaturga amb l'espectacle En defensa dels mosquits albins, que dirigeix Carol López. Avui s'estrena al TNC. Què planteja l'obra?

Una mica com la quotidianitat se'ns menja i ens barallem amb el que tenim al voltant sense plantejar-nos què volem canviar. He volgut fer una comèdia molt quotidiana sobre una dona d'uns 40 anys que no ha aconseguit refer la seva vida sentimental des que es va separar, que competeix professionalment amb l'exmarit amb una feina que no la satisfà, que té relacions molt difícils amb la seva filla adolescent... Tot en to de comèdia.

He observat uns capítols molt petitons, de vegades d'una sola frase...

Les escenes llargues expliquen les històries i les petites són retalls poètics o humorístics. Quan ho vaig escriure pensava que la vida estava feta de peces molt petites, com un puzle, i que sovint reaccionem a una cosa respecte a una altra que ens acaba de passar. Són com pensaments, idees o sentiments personals dels personatges, que els expressen al món.

Què fa quan assisteix als assajos?

Miro, procuro parlar poc... Veure com s'aixeca una obra et fa reflexionar sobre l'escriptura, aquella frase que incomoda l'actor perquè l'he escrit malament o perquè és una idea massa literària... Aquí he opinat per treure algunes frases, però molt poc, eh! Em consultaven coses que sempre m'han semblat bé, la dramatúrgia que proposa la Carol i aquests flaixos petits ha funcionat. Ens hem entès i estic contenta amb el resultat. Serà divertida!

I al Projecte T6, com es treballa?

Ens reunim a mesura que anem escrivint, llegim fragments... Hi assisteixen Sergi Belbel, Toni Casares, coordinador del T6, i Julio Álvarez, representant de la Coordinadora de Sales Alternatives. Parlem del projecte, surten pegues, revisem els textos... Va molt bé perquè tens interlocutors que es dediquen a escriure amb punts de vista molt diferents.

La tècnica és diferent de la d'un guió?

Sí, perquè és un procés de treball en solitari. Pot ser molt divertit o molt difícil, però tens llibertat per fer el que et dóna la gana. Els guions es fan en equip, que vol dir un pacte constant. I si són per a la televisió, arriba un moment que els personatges tenen tanta entitat que gairebé et manen. A Porca Misèria ens repartim els capítols, treballem l'escaleta, ens trobem, fem canvis, escrivim els capítols, els comentem, més canvis, i encara hi ha una tercera reescriptura, ajustaments... És un treball molt lent!

Els estudis de periodisme li han anat bé per escriure teatre?

Vaig fer poc periodisme, només tres anys. Però m'ha servit perquè escric sobre temes propers i això sí que té a veure amb el periodisme. Jo he llegit literatura nord-americana, que està molt relacionada amb el nou periodisme. Potser tens una manera d'enfocar les coses més cap a la quotidianitat... Ai, però això és una filosofada!