12 de març de 2007
Quadern de teatre
Francesc Massip
Aquest cap de setmana el Teatre Lliure ha acollit un singular trenet de joguina amb les seves estacions, granges, muntanyes, túnels, ponts, vaques i vianants. Un enorme joc de ferrocarrils en miniatura que es desplegava a la sala Fabià Puigserver i que evocava la idíl·lica Suïssa d'ordre i netedat amb paisatges de postal. Tot plegat reproduït a escala i activat per una colla de jubilats de Basilea col·leccionistes de miniatures, imaginatius constructors de maquetes i experts manipuladors dels seus joguets. Sota la batuta de Stefan Kaegi, han elaborat un espectacle artesanal, Mnemopark, en què els hàbils maquinistes presenten les seves pròpies biografies com a projectistes d'aquest miniurbanisme, i ho conten sense artifici teatral, perquè no són actors.
Aquest relat primari, però, s'amplifica amb descripcions estadístiques del seu país, la Confederació Helvètica, amb una població gairebé idèntica de gallines i persones o amb una activitat agrícola hipersubvencionada com a mesura per preservar el paisatge. Es posen en evidència les perverses contradiccions que genera el capitalisme i l'Estat de benestar, on cal destruir cada any bona part de la producció de llet i de carn, perquè l'important és que no s'hagi d'abandonar la ramaderia de disseny, malgrat que la femta de vaca contamini més que els automòbils, tot i que no es citi el Protocol de Kyoto.
Tot plegat se'ns explica mentre funcionen els trenets que duen incorporades unes microcàmeres amb què projecten el detall dels seus recorreguts en una pantalla de fons on, en determinats moments, se superposa la imatge dels intèrprets no professionals a la de les joguines en moviment com una manera de visualitzar els seus somnis. Preses en directe que a voltes s'encadellen amb fragments de pel·lícules de Bollywood filmades precisament a les muntanyes suïsses, sobretot per als edulcorats episodis d'amor bucòlic. Seqüències d'una coentor hilarant que dialoguen, amb agudesa humorística, amb el discurs que enfilen els jubilats i els seus models de joguina: de les vaques suïsses a les vaques sagrades de Caixmir, en un trajecte a dalt del tren on, certament, hi ha lloc per a tota la gent. Les picades d'ullet a l'actualitat del món, la ferotge autocrítica al país que inventà el rellotge de cucut, i on diuen que la gent té llet a les venes, les ironies envers l'economia europea i la globalització, són ingredients que juguen a favor d'un espectacle que és a un pas d'esvanir-se en la mera tecnologia d'entreteniment.
La majoria dels merescuts aplaudiments, però, no havien vist una perleta del passat Festival NEO: Kamp del grup holandès Hotel Modern, que omplia l'escenari amb una maqueta del camp d'Auschwitz, on entraven els sinistres trens dels deportats, i on milers de ninotets interpretaven els presoners i els seus ferotges guardians, tot filmat també amb minicàmeres, bé que en lloc del modelisme prefabricat utilitzaven elements quotidians amb imaginació i un profund sentit poètic.
Francesc Massip
Aquest cap de setmana el Teatre Lliure ha acollit un singular trenet de joguina amb les seves estacions, granges, muntanyes, túnels, ponts, vaques i vianants. Un enorme joc de ferrocarrils en miniatura que es desplegava a la sala Fabià Puigserver i que evocava la idíl·lica Suïssa d'ordre i netedat amb paisatges de postal. Tot plegat reproduït a escala i activat per una colla de jubilats de Basilea col·leccionistes de miniatures, imaginatius constructors de maquetes i experts manipuladors dels seus joguets. Sota la batuta de Stefan Kaegi, han elaborat un espectacle artesanal, Mnemopark, en què els hàbils maquinistes presenten les seves pròpies biografies com a projectistes d'aquest miniurbanisme, i ho conten sense artifici teatral, perquè no són actors.
Aquest relat primari, però, s'amplifica amb descripcions estadístiques del seu país, la Confederació Helvètica, amb una població gairebé idèntica de gallines i persones o amb una activitat agrícola hipersubvencionada com a mesura per preservar el paisatge. Es posen en evidència les perverses contradiccions que genera el capitalisme i l'Estat de benestar, on cal destruir cada any bona part de la producció de llet i de carn, perquè l'important és que no s'hagi d'abandonar la ramaderia de disseny, malgrat que la femta de vaca contamini més que els automòbils, tot i que no es citi el Protocol de Kyoto.
Tot plegat se'ns explica mentre funcionen els trenets que duen incorporades unes microcàmeres amb què projecten el detall dels seus recorreguts en una pantalla de fons on, en determinats moments, se superposa la imatge dels intèrprets no professionals a la de les joguines en moviment com una manera de visualitzar els seus somnis. Preses en directe que a voltes s'encadellen amb fragments de pel·lícules de Bollywood filmades precisament a les muntanyes suïsses, sobretot per als edulcorats episodis d'amor bucòlic. Seqüències d'una coentor hilarant que dialoguen, amb agudesa humorística, amb el discurs que enfilen els jubilats i els seus models de joguina: de les vaques suïsses a les vaques sagrades de Caixmir, en un trajecte a dalt del tren on, certament, hi ha lloc per a tota la gent. Les picades d'ullet a l'actualitat del món, la ferotge autocrítica al país que inventà el rellotge de cucut, i on diuen que la gent té llet a les venes, les ironies envers l'economia europea i la globalització, són ingredients que juguen a favor d'un espectacle que és a un pas d'esvanir-se en la mera tecnologia d'entreteniment.
La majoria dels merescuts aplaudiments, però, no havien vist una perleta del passat Festival NEO: Kamp del grup holandès Hotel Modern, que omplia l'escenari amb una maqueta del camp d'Auschwitz, on entraven els sinistres trens dels deportats, i on milers de ninotets interpretaven els presoners i els seus ferotges guardians, tot filmat també amb minicàmeres, bé que en lloc del modelisme prefabricat utilitzaven elements quotidians amb imaginació i un profund sentit poètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada