17 de març de 2007
Crítica
No aconsegueixo endevinar què va trobar un director tan perspicaç com Xicu Masó en aquesta obreta de Yasmina Reza, fora d'un nom d'èxit que ven arreu del món; ja se sap, "tinguis fama i gita't a dormir". L'escenografia presenta una mena de ring de sofà, un quadrilàter on les poltrones s'acaren i predisposen a la conversa malcarada que s'hi produirà. En aquest clos d'estomacada domèstica, Reza hi situa una parella que viu tiranitzada pel ploricó capriciós del fill que no vol créixer i que reclama els pares amb tota mena de xantatges. En aquest triangle magnètic carregat de tensions hi irromp una visita inoportuna que s'ha presentat a sopar el dia equivocat. El problema és que dels convidats depèn l'ascens del confús amfitrió. S'enfilen per nimietats, s'engavanyen i s'emprenyen. La desastrosa reunió es repeteix fins a tres cops amb algunes variacions: el cap de casa comença arrossegant-se davant del poder com un cuc, segueix com un cucut amb banyes incipients i acaba com una puput lluint plomatge i fent fora els intrusos. Hi ha diàlegs plens d'humor i facècies espaterrants, com la dona que arriba a casa "feta una pintura rupestre", amb el cosmètic escorregut. Les rèpliques es reprenen una i altra volta, bé que canvien de boca, un mecanisme arxitrillat d'ençà de Ionesco.
Els intèrprets salven com poden la feblesa de la situació dramàtica. Carles Martínez incorpora el marit calçasses i cagadubtes amb gestos pusil·lànimes de pallasso beneit, d'idiota consentit, mentre Alicia González Laa fa d'esposa impacient davant les inseguretats del company i la dèria malaltissa envers el mocós que comparteixen. Ricard Borràs agafa per les banyes el personatge del poderós que juga amb el seu hoste, mentre la seva dona (Míriam Alamany) es vanta d'estar ocupadíssima no fent res. Com la Reza, atrafegada a fer anar la llançadora d'èxits amb un filat tan prim.
teatre
Francesc Massip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada