Ferotge lluita pel poder

www.elperiodico.cat

19 de març de 2007

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

BARCELONA
Autor: Harold Pinter.

Director: Ferran Madico.

Teatre: Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

Estrena: 14 de març.

En cartell fins al 8 d'abril.Ferran Madico dirigeix el primer Harold Pinter estrenat al Teatre Nacional, i produït en col.laboració amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus: Tornar a casa (1963). Un text important en l'àmplia obra del premi Nobel de literatura del 2005 i de gran volada dramàtica.La família és el centre d'operacions de Pinter, el marc en què explica una història que arrenca de manera convencional per acabar llançant preguntes que no tenen resposta a l'escenari. Un text d'alt voltatge dramàtic, però esquitxat d'aquest humor incòmode del dramaturg. L'arribada a la casa familiar del fill gran del patriarca (Francesc Lucchetti) i de la seva dona (Àurea Márquez) alterarà profundament les relacions establertes i provocarà, en una família d'homes, una subversió de valors.Com és habitual en Pinter, el que no es diu, el que s'amaga darrere dels personatges, els silencis, són tan importants com el que es representa. El repte passa per fer visible aquesta segona lectura de l'obra, cosa que Madico aconsegueix amb nota alta. La representació arriba a un patètic final. Pel camí, Pinter dibuixa la metàfora d'una ferotge lluita pel poder i exhibeix un llenguatge precís, de fort compromís ètic, que refermerà el valor de la seva carrera dramatúrgica. L'obra atrapa l'espectador des del primer moment i el situa en una atmosfera cada vegada més asfixiant.Un text que parla de la condició humana i de les seves servituds, sense emetre judicis morals que, en tot cas, estaran a les mans de l'espectador. Tornar a casa és una obra dura, de vegades fins i tot salvatge, que mostra una poètica identificable, com en l'escena del cafè i puro, amb els cinc homes drets, en silenci, formant un enigmàtic cercle.Dins del bon treball de tots els actors s'ha de destacar sobretot Lucchetti, possiblement en la seva millor interpretació fins ara; i Àurea Márquez, en el seu viatge d'esposa a puta de luxe, un recorregut esplèndidament resolt.