Deliris de grandesa al Lliure

www.elperiodico.cat

9 de març de 2007

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

ARTAUD ES RECORDA DE HITLER...

Autor: Tom Peuckert.

Director: Paul Plamper.

Actor: Martin Wuttke.

Companyia: Berliner Ensemble.

Teatre: Lliure.

Data: 6 i 7 de març.

Nit de gran teatre. Nit de consolidació d'un actor que ja estava consolidat: l'alemany Martin Wuttke. El Lliure, totalment ple, va obrir dimecres a la nit les portes a la seva programació internacional d'aquest mes. Ho va fer amb la prestigiosa companyia Berliner Ensemble, creada per Bertolt Brecht el 1949. I seguiran després el Theater Basel, la Societas Raffaello Sandio i el Düsseldorfer Schauspielhaus. Teatre d'alta volada representat per grans companyies internacionals.Artaud es recorda de Hitler i del Romanische Café (traducció literal del títol original), escrita per Tom Peuckert, és un text violent creat a partir d'una breu carta que Artaud li va escriure a Hitler el 1943 i en què rememora una trobada de tots dos al famós cafè berlinès. La carta és certa, encara que mai va sortir de l'hospital psiquiàtric on estava intern Artaud, de manera que la cita és improbable.Wuttke/Artaud s'està dins d'un amagatall de vidre de reduïdes dimensions, que està ubicat al centre de l'escenari de la sala principal del Teatre Lliure. Allà el formidable intèrpret alemany, de qui recordem el seu emocionant treball en la versió de Dolç ocell de joventut, de Tennessee Williams i amb direcció de Frank Castorf, i a Els deu manaments, de Christopher Martaler, que vam veure aquí fa un parell d'anys, desplega una impressionant gamma de registres a favor d'un personatge embogit.Una interpretació d'extraordinària qualitat que va mantenir durant una hora llarga el públic en silenci i sota una tensió ben aconseguida (la representació en alemany disposa de subtítols en català), i que va donar pas, al final de l'espectacle, a les fortes i prolongades ovacions del públic.El singular passat com a cantant de rock de Martin Wuttke li va permetre acabar la funció amb una gran cançó, amb la guitarra a la mà, que formava part de la personalitat exhibida del personatge d'Artaud.El Berliner Ensemble passeja per Europa aquest violent i electritzant espectacle, que en aquest cas posa Hitler al punt de mira, però que també podria ser Stalin o Franco. Personatges embogits entestats a salvar el món.