"Ens hauríem de preguntar si Shakespeare va existir"

www.avui.cat
24 de març de 2007

Entrevista: Thomas Dannemann Reconegut valor de l'escena alemanya, fa el paper de Macbeth en la polèmica versió que Jürgen Gosch proposa de l'obra de Shakespeare

Teresa Bruna



Se n'ha parlat, i molt, d'aquest Macbeth. No només per la posada en escena radical i transgressora que signa el prestigiós Jürgen Gosch. L'entrega absoluta de tota la companyia ha fet que se'l consideri una de les grans experiències teatrals que han passat pel Berliner Theatretreffen, un festival que mostra les millors propostes de la temporada teatral alemanya. El Teatre Lliure, com a membre fundador de la Unió de Teatres d'Europa (UTE), ha fet possible que es pugui veure a Barcelona avui i demà. Thomas Dannemann interpreta el paper protagonista.
Jürgen Gosch diu: "Un assassinat comporta sang, pixum i violència". I, a fe, que n'hi ha. A més, actuen, bona part despullats. Qui ho volia així? Gosch? Shakespeare?
Primer ens hauríem de preguntar si Shakespeare va existir! Pensi que tenim molt poca informació... Va, però tampoc tenim un no definitiu. No, Gosch no ho va dir, senzillament vam assajar i ho vam anar fent. Tot va sorgir d'una manera natural, orgànica.
Alguns fan diversos papers i no es mouen mai de l'escenari...
Ens canviem davant del públic, ell veu com ens posem la sang al damunt, com es produeixen les escenes escatològiques amb mousse de xocolata, li ensenyem clarament que el pipí és aigua i com el que fa de Lady Macbeth es posa la perruca... Són prop de 3 hores sense pausa ni enganys! Però no és una manera habitual de presentar el teatre, i és fascinant, tan sorprenent com meravellós...
Miri, jo ja és la desena vegada que treballo amb Gosch. No som una companyia, som actors convidats i treballem en equip. Les coses surten bé, perquè entre nosaltres no hi ha competència ni enveges. Si no fos així, li asseguro que no hauria funcionat.
Com definiria el treball de Gosch?
Així: extrem i en equip. Amb aquesta base ja van sorgint les idees. L'any 2004 , un any abans de Macbeth, vam fer Gosch a Der serbrochne Krug, de Von Kleist. L'espai era semblant, tancat... Era sobre Adam, el primer home. El primer quart d'hora me'l vaig passar despullat i també hi havia sang, però Els estiuejants, de Gorki, era ben diferent. Però el fàstic i la violència són latents a Macbeth. Com a actors, ens fem l'obra nostra i el que volem és oferir tot el que dóna. No reduir-ne el contingut, sinó potenciar-lo.
Recorda alguna anècdota?
Sí! Tots vam coincidir que seria millor no posar-hi cap dona (per allò dels fàstics).
Una obra corrent amb llum i sofà li deu semblar una bajanada...
No ho sé gaire, perquè últimament només treballo amb Gosch o dirigeixo coses meves.
Ah, si? ¿I també deixa tanta llibertat als actors?
No, on va a parar!