3 de març de 2007
El Poliorama recupera demà 'Pippi Calcesllargues' en horari familiar
Teresa Bruna
Era la dècada dels 70. A alguns pares se'ls posaven els pèls de punta quan els seus protegits s'asseien davant el televisor a devorar la Pippi Calzaslargas, que es deia llavors. La titllaven de mal educada, contestona, sense Déu ni pàtria ni mestre... No pensaven que era feliç i lliure, una de les poques finestres de llibertat de la dictadura.
Els infants d'avui tenen la sort de descobrir-la al teatre com a Pippi Calcesllargues, en català i en forma de musical al Poliorama, en horari de públic familiar. L'espectacle, creació de Lazzigags Produccions, entendrirà els nostàlgics perquè la nena és molt semblant a la de la sèrie: cabells panotxa, trenes arremangades, pigues, una mitja de cada color i entremaliada fins al moll de l'os. I estima la natura, recicla, fa bandera de l'ecologisme i fa somiar en una llibertat saludable i en una voluntat de rebel·lar-se contra l'apatia del món adult.
La Pippi va néixer com l'heroïna d'aventures de l'autora sueca Astrid Lindgren. Aquest any, Suècia celebra els 100 anys del seu naixement. Es va inventar el personatge quan la seva filla de 7 anys va haver de fer llit una bona temporada. Amb la Pippi aconseguia fer-la riure, malgrat la violència de l'entorn: era l'any 1941. El 1945 li'n van refusar l'edició amb l'argument que "era amenaçant per als adults i un mal exemple per a la conducta ètica dels nens". No es va conformar i va enviar el manuscrit a un concurs literari. Allà van considerar que l'humor corrosiu de la Pippi era necessari en un món sense fantasia, fruit del trauma de la guerra. La Pippi va esdevenir símbol de Suècia i es va fer popular arreu als anys 70 amb la televisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada