2 de març de 2007
El TNC registra un superàvit de 435.000 euros durant el 2006 gràcies a l'èxit de les coproduccions i la dansa
Andreu Gomila
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sembla haver superat uns primers anys d'esllanguiment i de certa desconfiança. Això és el que mostren les xifres del 2006, tant les purament artístiques com les netament econòmiques. L'ocupació se situa sempre per sobre del 70% -amb l'excepció de les apostes més arriscades dels nous creadors catalans- i els números juguen a favor del projecte de Sergi Belbel (direcció artística) i Joan Francesc Marco (conseller delegat), ja que van tancar l'any passat amb un superàvit de 433.534 euros -el remanent positiu del 2005 va ser de 178.000 euros- després d'ingressar 15,9 milions.
L'èxit de les xifres de l'any passat es basen en la fidelització del públic i en dos encerts particulars: els rèdits de la producció d'El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, que va sortir del projecte T6 del 2002 encarat als nous talents, i haver muntat el 2004 conjuntament amb Dagoll Dagom la nova versió del musical Mar i cel.
Tot i que és difícil, com diu Marco, "separar l'activitat econòmica de la creativa", poden donar-se per satisfets. De fet, el TNC creix cada any i va redefinint la seva posició dins l'escena teatral nacional. Així, al 2006 van muntar dos espectacles més (de 20 a 22) i van complir la promesa d'augmentar les coproduccions, convidar més companyies i reduir una mica la producció pròpia. La gran novetat de l'any passat va ser la dansa, que ja representa el 22,7% del que es fa a l'escenari de les Glòries.
El que va baixar van ser les gires: es va passar de catorze espectacles voltant a deu. Aquest és un fenomen que, segons Marco, "no és volgut", ja que ells proposen uns muntatges i els ajuntaments els compren o no. Això sí, no pensen canviar la manera de fer del TNC en aquest aspecte i "fins que el conjunt d'equipaments escènics del país tinguin condicions acceptables, no podrem fer plans", assegura el conseller delegat del TNC.
El pressupost per enguany, encara pendent d'aprovació -coses de la política catalana- presenta un lleu augment, amb la gran diferència que podran dedicar més diners al cost variable (producció artística) i menys a l'amortització del préstec per la construcció de l'edifici, que pensen liquidar el 2009. La gran qüestió a partir d'aleshores serà saber si el milió i mig d'euros que el govern dóna per pagar el deute podrà quedar-se al TNC.
Andreu Gomila
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sembla haver superat uns primers anys d'esllanguiment i de certa desconfiança. Això és el que mostren les xifres del 2006, tant les purament artístiques com les netament econòmiques. L'ocupació se situa sempre per sobre del 70% -amb l'excepció de les apostes més arriscades dels nous creadors catalans- i els números juguen a favor del projecte de Sergi Belbel (direcció artística) i Joan Francesc Marco (conseller delegat), ja que van tancar l'any passat amb un superàvit de 433.534 euros -el remanent positiu del 2005 va ser de 178.000 euros- després d'ingressar 15,9 milions.
L'èxit de les xifres de l'any passat es basen en la fidelització del públic i en dos encerts particulars: els rèdits de la producció d'El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, que va sortir del projecte T6 del 2002 encarat als nous talents, i haver muntat el 2004 conjuntament amb Dagoll Dagom la nova versió del musical Mar i cel.
Tot i que és difícil, com diu Marco, "separar l'activitat econòmica de la creativa", poden donar-se per satisfets. De fet, el TNC creix cada any i va redefinint la seva posició dins l'escena teatral nacional. Així, al 2006 van muntar dos espectacles més (de 20 a 22) i van complir la promesa d'augmentar les coproduccions, convidar més companyies i reduir una mica la producció pròpia. La gran novetat de l'any passat va ser la dansa, que ja representa el 22,7% del que es fa a l'escenari de les Glòries.
El que va baixar van ser les gires: es va passar de catorze espectacles voltant a deu. Aquest és un fenomen que, segons Marco, "no és volgut", ja que ells proposen uns muntatges i els ajuntaments els compren o no. Això sí, no pensen canviar la manera de fer del TNC en aquest aspecte i "fins que el conjunt d'equipaments escènics del país tinguin condicions acceptables, no podrem fer plans", assegura el conseller delegat del TNC.
El pressupost per enguany, encara pendent d'aprovació -coses de la política catalana- presenta un lleu augment, amb la gran diferència que podran dedicar més diners al cost variable (producció artística) i menys a l'amortització del préstec per la construcció de l'edifici, que pensen liquidar el 2009. La gran qüestió a partir d'aleshores serà saber si el milió i mig d'euros que el govern dóna per pagar el deute podrà quedar-se al TNC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada