www.elcentre.gesbisaura.cat
30 de setembre de 2008
Ara ja fa 23 anys, Lluís Vilardell Badia i Joan Basaganya, van ser els ideòlegs i impulsors de la MOSTRA DE TEATRE.
Degut al desafortunat incendi que hi hagué a l'entitat El Centre, van pensar que la millor manera de continuar fent i veient teatre seria
organitzar unes representacions periòdiques (locals i forànees) que es farien durant la tardor.
Des d'aleshores, s'ha pogut veure un gran i ampli ventall de representacions de diferents gèneres. I moltes són les companyies que han trepitjat l'escenari.
Enguany, la Mostra es sintetitza amb una única representació "PEDRA DE TARTERA" de la Companyia BOIRA Teatre ja que les activitats teatrals locals han estat més de petit format: "LA VOLTA AL MÓN AMB UNS QUANTS CONTES" a l'hora del conte de la Biblioteca Pompeu Fabra de Sant Quirze, representació de CONTES I HISTÒRIES CURTES de Gianni Rodari dins del Concurs Literari que organitza l'associació cultural Gombau de Besora, "LA REINA QUE NO REIA" representació del taller de teatre infantil, i "CONTES LLEGITS amb en NIFÚ I NIFÀ" durant la 9a Fira del tast del Bisaura.
23a. MOSTRA DE TEATRE LLUIS VILARDELL BADIA
diumenge 12/10/2008 a les 6 de la tarda al teatre d'El Centre de Sant Quirze de Besora.
A continuació detallem més informació que podem trobar a la xarxa referent a aquesta obra.
Deia Joaquim Vilà i Folch: `Volíem entrar en els viaranys del pensament de la Conxa, poder traduir escènicament la boira espessa que avançava cap al cervell i d'allí passava al cor i me'l deixava gelat i a les fosques, la seva alegria boja, el seu no em sentia d'aquest món, poder anar des de la sensació de viure amb l'ai al cor, d'anar com si caminés de puntetes fins a la de saber que ben segur que t'has convertit en una vella inútil´.
Seduït per l'excel.lent novel.la de Maria Barbal, Vilà i Folch va bastir una dramatúrgia plenament vigent, respectuosa amb el text original, un homenatge a la paraula. Així ho hem entès i així ho presentem, amb aquella mica de nosaltres que sempre posem en cada cosa que ens passa.
Fitxa Artística:
Obra: PEDRA DE TARTERA, de Joquim Vilà i Folch, basada en la novel.la de Maria Barbal.
Actrius: Dolors Bonay, Mariona Prat, Mariona Grané, Laura Sitjà.
Acordionista: Montse Codina.
Música: Joan Alavedra, Frederic Mompou.
Disseny llums: Joan Serra.
Construcció escenografia: Josep Espuña, Joan Serra, Jaume Serra i Xevi Morera.
Construcció vestuari: Anna Grau.
Fotografia: Àngels Parareda.
Producció: Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d'Osona i Ajuntament de Centelles.
Disseny escenografia, vestuari i direcció: Montse Albàs.
Maria Barbal ens explica a l'obra de teatre "Pedra de tartera" una història d'homes i dones que dubten entre la vida escarrassada al terrer i la redempció a ciutat. Està ambientada al Pallars, en el període històric que va des de començaments de segle fins els anys seixanta. En definitiva, una historia sobre la immigració a Catalunya. Aquesta obra, representada per actrius de la comarca, es tracta d'un monòleg a cinc veus de la Conxa, la dona protagonista de la història. Una dona de pagès, que des de la vellesa evoca tota una vida de feina, amor, patiment... Però amb la bellesa de les paraules de Maria Barbal i la poesia de les coses petites, dels costums arrelats. I, sobretot, de la llengua. Es pot dir que aquesta obra constitueix un homenatge a la llengua, el respecte que el català es mereix.
L'obra està basada en la novel·la de Maria Barbal i adaptada per Joaquim Vilà. Un altre dels atractius de la proposta és que la representen quatre actrius de la comarca i també hi intervé una acordionista. Sitjà explica que totes interpreten el mateix personatge en un escenari amb els mínims elements escenogràfics.
La preparació per al muntatge, que es va produir en relativament poc temps, es va iniciar un cop les actrius ja havien adquirit familiaritat entre elles. Segons Sitjà, era important establir lligams en aquest treball previ per poder-se compenetrar a l'escenari.
L'obra es va estrenar a Centelles, a la Trobada de Grups Amateurs de Teatre d'Osona, amb molt bona acollida. I també es representarà a Sant Quirze de Besora, Granollers, Sant Hipòlit i Barcelona.
30 de setembre de 2008
Ara ja fa 23 anys, Lluís Vilardell Badia i Joan Basaganya, van ser els ideòlegs i impulsors de la MOSTRA DE TEATRE.
Degut al desafortunat incendi que hi hagué a l'entitat El Centre, van pensar que la millor manera de continuar fent i veient teatre seria
organitzar unes representacions periòdiques (locals i forànees) que es farien durant la tardor.
Des d'aleshores, s'ha pogut veure un gran i ampli ventall de representacions de diferents gèneres. I moltes són les companyies que han trepitjat l'escenari.
Enguany, la Mostra es sintetitza amb una única representació "PEDRA DE TARTERA" de la Companyia BOIRA Teatre ja que les activitats teatrals locals han estat més de petit format: "LA VOLTA AL MÓN AMB UNS QUANTS CONTES" a l'hora del conte de la Biblioteca Pompeu Fabra de Sant Quirze, representació de CONTES I HISTÒRIES CURTES de Gianni Rodari dins del Concurs Literari que organitza l'associació cultural Gombau de Besora, "LA REINA QUE NO REIA" representació del taller de teatre infantil, i "CONTES LLEGITS amb en NIFÚ I NIFÀ" durant la 9a Fira del tast del Bisaura.
23a. MOSTRA DE TEATRE LLUIS VILARDELL BADIA
diumenge 12/10/2008 a les 6 de la tarda al teatre d'El Centre de Sant Quirze de Besora.
A continuació detallem més informació que podem trobar a la xarxa referent a aquesta obra.
Deia Joaquim Vilà i Folch: `Volíem entrar en els viaranys del pensament de la Conxa, poder traduir escènicament la boira espessa que avançava cap al cervell i d'allí passava al cor i me'l deixava gelat i a les fosques, la seva alegria boja, el seu no em sentia d'aquest món, poder anar des de la sensació de viure amb l'ai al cor, d'anar com si caminés de puntetes fins a la de saber que ben segur que t'has convertit en una vella inútil´.
Seduït per l'excel.lent novel.la de Maria Barbal, Vilà i Folch va bastir una dramatúrgia plenament vigent, respectuosa amb el text original, un homenatge a la paraula. Així ho hem entès i així ho presentem, amb aquella mica de nosaltres que sempre posem en cada cosa que ens passa.
Fitxa Artística:
Obra: PEDRA DE TARTERA, de Joquim Vilà i Folch, basada en la novel.la de Maria Barbal.
Actrius: Dolors Bonay, Mariona Prat, Mariona Grané, Laura Sitjà.
Acordionista: Montse Codina.
Música: Joan Alavedra, Frederic Mompou.
Disseny llums: Joan Serra.
Construcció escenografia: Josep Espuña, Joan Serra, Jaume Serra i Xevi Morera.
Construcció vestuari: Anna Grau.
Fotografia: Àngels Parareda.
Producció: Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d'Osona i Ajuntament de Centelles.
Disseny escenografia, vestuari i direcció: Montse Albàs.
Maria Barbal ens explica a l'obra de teatre "Pedra de tartera" una història d'homes i dones que dubten entre la vida escarrassada al terrer i la redempció a ciutat. Està ambientada al Pallars, en el període històric que va des de començaments de segle fins els anys seixanta. En definitiva, una historia sobre la immigració a Catalunya. Aquesta obra, representada per actrius de la comarca, es tracta d'un monòleg a cinc veus de la Conxa, la dona protagonista de la història. Una dona de pagès, que des de la vellesa evoca tota una vida de feina, amor, patiment... Però amb la bellesa de les paraules de Maria Barbal i la poesia de les coses petites, dels costums arrelats. I, sobretot, de la llengua. Es pot dir que aquesta obra constitueix un homenatge a la llengua, el respecte que el català es mereix.
L'obra està basada en la novel·la de Maria Barbal i adaptada per Joaquim Vilà. Un altre dels atractius de la proposta és que la representen quatre actrius de la comarca i també hi intervé una acordionista. Sitjà explica que totes interpreten el mateix personatge en un escenari amb els mínims elements escenogràfics.
La preparació per al muntatge, que es va produir en relativament poc temps, es va iniciar un cop les actrius ja havien adquirit familiaritat entre elles. Segons Sitjà, era important establir lligams en aquest treball previ per poder-se compenetrar a l'escenari.
L'obra es va estrenar a Centelles, a la Trobada de Grups Amateurs de Teatre d'Osona, amb molt bona acollida. I també es representarà a Sant Quirze de Besora, Granollers, Sant Hipòlit i Barcelona.