www.elperiodico.cat
10 octubre de 2008
Sergi López, en una foto recent.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
És un paio que es desdobla en una humanitat sencera. Un actor orquestra capaç de tocar tots els instruments i recrear atmosferes que provoquen el riure, i el somriure còmplice, de l'espectador. Sol a escena, amb l'única ajuda de la il.luminació i una petita caixa de fusta, Sergi López desplega un aclaparador catàleg de recursos.
10 octubre de 2008
Sergi López, en una foto recent.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
És un paio que es desdobla en una humanitat sencera. Un actor orquestra capaç de tocar tots els instruments i recrear atmosferes que provoquen el riure, i el somriure còmplice, de l'espectador. Sol a escena, amb l'única ajuda de la il.luminació i una petita caixa de fusta, Sergi López desplega un aclaparador catàleg de recursos.
Impossible resistir-se al seu excitant viatge per aquesta comèdia existencial plena d'intriga, que comença amb una aparentment barata història de banyes i continua, fins a l'explosiu final, amb la cada vegada més sorprenent incorporació de nous personatges, tots iguals i diferents a la vegada, amb els quals s'interrelaciona recolzat en la infal.lible recepta de l'humor de l'absurd.
Tres anys ha trigat a arribar a Barcelona el monòleg Non solum. Des de la presentació al Temporada Alta, aquesta producció en català ha re-
corregut Catalunya i ha conegut a París la versió francesa. No és estrany per això que l'ambient de dijous a la Sala Tallers fos el de les grans estrenes. Un públic desitjós d'admirar la faceta teatral de l'actor de Vilanova i la Geltrú i estrella del cine europeu es va citar al TNC, amb moltes cares famoses que ocupaven les butaques. Queden lluny els anys de La kumèdia dels errors que l'actor va interpretar al costat de Toni Albà, present en aquesta première. Ningú volia perdre's la possibilitat de veure'l en aquest muntatge de creació pròpia, elaborat amb Jorge Picó.
SENSE RESPIR
Des del primer minut fins a l'últim Sergi aconsegueix que les calderes de l'excitació es mantinguin ben enceses. No hi ha respir en aquesta hora i mitja de funció. Un joc de preguntes, amb immediates i divertides rèpliques, a vegades deliberadament repetides, fan que el ritme no decaigui mai.
Hi ha passatges genials com el del descobriment de la sexualitat --descrita com el "verdader paradís"-- d'un Adam davant d'una voraç Eva. L'explícita redundància expositiva deixa bocabadat el personal, al.lucinat amb la capacitat de l'intèrpret per recrear, fins al mínim detall, l'aventura.
La utilització dels boleros, interpretats en pla home orquestra, amb cançons al.lusives a la trama serveixen per trencar esquemes. O la d'aquelles ulleres de sol de plàstic. Aquest actor no necessita gaires elements per fer un exercici de pur teatre, a l'abast només d'intèrprets de la seva talla. El públic, dret, li va tributar una merescuda ovació.
Tres anys ha trigat a arribar a Barcelona el monòleg Non solum. Des de la presentació al Temporada Alta, aquesta producció en català ha re-
corregut Catalunya i ha conegut a París la versió francesa. No és estrany per això que l'ambient de dijous a la Sala Tallers fos el de les grans estrenes. Un públic desitjós d'admirar la faceta teatral de l'actor de Vilanova i la Geltrú i estrella del cine europeu es va citar al TNC, amb moltes cares famoses que ocupaven les butaques. Queden lluny els anys de La kumèdia dels errors que l'actor va interpretar al costat de Toni Albà, present en aquesta première. Ningú volia perdre's la possibilitat de veure'l en aquest muntatge de creació pròpia, elaborat amb Jorge Picó.
SENSE RESPIR
Des del primer minut fins a l'últim Sergi aconsegueix que les calderes de l'excitació es mantinguin ben enceses. No hi ha respir en aquesta hora i mitja de funció. Un joc de preguntes, amb immediates i divertides rèpliques, a vegades deliberadament repetides, fan que el ritme no decaigui mai.
Hi ha passatges genials com el del descobriment de la sexualitat --descrita com el "verdader paradís"-- d'un Adam davant d'una voraç Eva. L'explícita redundància expositiva deixa bocabadat el personal, al.lucinat amb la capacitat de l'intèrpret per recrear, fins al mínim detall, l'aventura.
La utilització dels boleros, interpretats en pla home orquestra, amb cançons al.lusives a la trama serveixen per trencar esquemes. O la d'aquelles ulleres de sol de plàstic. Aquest actor no necessita gaires elements per fer un exercici de pur teatre, a l'abast només d'intèrprets de la seva talla. El públic, dret, li va tributar una merescuda ovació.