• El festival Temporada Alta apuja el teló amb 'Búfals', obra de Pau Miró sobre la incomunicació familiar
• El Liceu obre amb 'Tiefland', basada en 'Terra baixa', i 'La paz perpetua' aborda el terrorisme al TNC
Jordi Casanovas, Jordi Prat i Pau Miró, joves talents catalans per a Temporada Alta.
Foto: JOSEP GARCÍA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Noves idees, imaginació i animals coincideixen avui en la inauguració del festival Temporada Alta de Girona-Salt i al Teatre Nacional de Catalunya, on es representen Búfals, de Pau Miró, i La paz perpetua, de Juan Mayorga, respectivament. Els búfals, segons el jove dramaturg català, personifiquen els febles, les víctimes en aquesta selva urbana en què vivim, poblada de violents lleons i girafes mandroses. A ells s'hi afegeixen els gossos de Mayorga: tres gossos-actors que utilitza per rastrejar els límits morals de la lluita antiterrorista. I davant d'aquestes obres de nova creació, el Gran Teatre del Liceu inaugura la temporada revisitant un clàssic: Terra baixa, amb l'òpera alemanya Tiefland.
TEMPORADA ALTA
Cinc germans, víctimes d'una pèrdua silenciada
"La família no és el lloc d'on véns si no a on vas". Ho diu Pau Miró, jove dramaturg i director català que obre avui el prestigiós festival Temporada Alta de Girona-Salt amb Búfals, una faula urbana sobre els murs que s'aixequen entre pares, fills, germans... Sobre les ferides obertes de cinc germans que van patir la desaparició d'un altre quan eren petits. Una història silenciada que els persegueix. "Un lleó se'l va endur", els van explicar els pares, que també van acabar desapareixent, devorats per feres.
Búfals forma part d'una trilogia que el dramaturg completarà amb les peces Lleons (que s'estrenarà al Lliure) i Girafes. Animals que, a parer de Miró, representen, respectivament: els febles, els violents i els acomodats. Tres aproximacions diferents dels vincles familiars en una educació de supervivència, i als desequilibris, l'agressivitat i la soledat a la selva urbana. "La família és un fenomen anòmal", sentencia Miró amb arguments: "Hauria de ser el marc on la comunicació hauria d'arribar als nivells més profunds i, en lloc d'això, s'omple de silencis i dubtes".
També és anòmala l'obertura d'un festival d'alta volada amb la proposta, a l'espai més petit, el cafè de la sala La Planeta, d'un jove creador català. Però al director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, li van les apostes arriscades. El seu olfacte poques vegades li falla i aquest any ha volgut rastrejar el treball de tres joves valors catalans: Miró, Jordi Casanovas (que estrenarà Lena Woyzeck) i Jordi Prat (que dirigirà Vides privades, de Noel Coward). "Tenen talent, passió i molta energia", va alabar Sunyer. "Després d'haver apostat durant anys per gent ja consolidada com Àlex Rigola, Xavier Albertí, Carlota Subirós..., ara li toca el torn a aquesta altra generació, en la qual confio. Necessiten oportunitats perquè, encara que s'equivoquin, només cometent errors poden créixer". El trio escollit, després d'agrair la generositat de Salvador Sunyer, va lamentar que a Barcelona no hi hagi cap teatre que els permeti una continuïtat. "A diferència d'altres països europeus, aquí no es valora la imaginació. Si fas una cosa estranya, et pregunten què t'has fumat", addueix Miró.
LICEU
Un drama passional obre un curs amb accent alemany
El Liceu obre aquesta nit la seva temporada més germànica amb Tiefland, de l'alemany Eugen d'Albert i inspirada en Terra baixa, l'intens drama rural d'Àngel Guimerà (una de les peces preferides de Hitler). Una producció de l'òpera de Zuric, amb la qual també s'estrena el nou director musical del coliseu, Michael Boder.
De la cartellera destaca l'estrena absoluta de La cabeza del Bautista, un encàrrec al compositor català Enric Palomar. Es tracta d'una òpera en un acte basada en l'obra de Valle-Inclán, que comptarà amb la cantant Ángeles Blancas. El títol d'aquesta producció fa una referència explícita a l'obra Salomé (1891), d'Oscar Wilde, que va escandalitzar la societat europea de l'època. La versió musical que en va fer Strauss posteriorment també formarà part de la programació. Una altra estrena esperada és el clàssic Le nozze di Figaro, de Mozart, amb direcció musical d'Antoni Ros Marbà i direcció escènica de Lluís Pasqual.
TEATRE NACIONAL
Lladrucs de Mayorga en la lluita antiterrorista
Juan Mayorga, el dramaturg que més admira Pau Miró, presenta avui al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) La paz perpetua, un text sobre els dilemes ètics en la lluita contra el terrorisme en què es torna a servir de personatges animals --gossos-- per abordar el problema sense morrions i des d'una altra perspectiva. El muntatge, una producció del Centro Dramático Nacional i el Teatro de la Abadía, dirigit per José Luis Gómez, planteja, segons l'autor madrileny, "la legitimitat de la tortura en la lluita antiterrorista". "¿Es poden transgredir els límits per salvar vides humanes? ¿Hi ha d'haver en la societat professionals de la tortura?", qüestiona l'aclamat autor d'Últimas palabras de Copito de Nieve i La tortuga de Darwin. L'acció situa tres gossos que lluiten, amb proves físiques i psicològiques, per obtenir el trofeu més prestigiós: un collaret blanc que els atorga pedigrí en la guerra contra el mal.