per Quique de Benito, Llicenciat en art dramàtic
www.capgros.com
13 octubre de 2008
Darrera setmana per riure i reflexionar amb una obra plena de frescura que li va com anell al dit a tota aquesta incertesa que estem vivint arrel dels temps de crisi que corren. En Jordi Casanovas, una jove promesa –ja materialitzada– de la dramatúrgia catalana contemporània, en plena efervescència, concentra l’esència del conegut “13 Rue del Percebe” de tota la vida en un grapat de personatges que convergeixen a la sala d’estar d’un pis qualsevol.
L’inclusió a la trama de l’element extraordinari aporta un gir inesperat que oxigena la feixuguesa d’una temàtica prou matxacada i enriqueix el fil conductor d’una manera que té molt a veure amb la marca Daulte (director artístic de la mateixa Villarroel).
Potser la interpretació trontolla una mica a la primera escena, però a mida que avança l’acció cada un dels actors va encaixant-se dins el seu personatge, defensant-lo de valent, fins el punt d’arribar a una total coherència, què porta a la verosimilitud. Totalment aconsellable per passar una bona estona amb cares “desconegudes” (temps al temps) a sobre l’escenari. No se’n penediran.
“La ruïna és el dia en què ens quedarem sense res. És la Sílvia que confia en l’èxit del seu nou projecte artístic. És el Toni que depèn de la seva poc estimada feina per pagar una vida conjunta amb la Sílvia. És la Laura que beu whisky per portar la contrària al seu marit. És l’Abel que ha invertit en una constructora. Si el sector immobiliari s’ensorra, si el marit t’abandona, si la feina s’acaba o el projecte es frustra, aquesta serà la seva ruïna i també la nostra. Ha passat. És avui. És La ruïna.”
Per cert, el dilluns 13 d’octubre a les 19.30 h, hi haurà un col.loqui amb Jordi Casanovas i la seva Companyia FlyHard a La Villarroel on l’autor i director de l'obra explicarà el seu singular procés de treball. Entrada gratuïta.
Aquí teniu una simpàtica forma d’apropar-se a la relació entre els personatges de La Ruïna: http://www.lavillarroel.cat/c/start.aspx
www.capgros.com
13 octubre de 2008
Darrera setmana per riure i reflexionar amb una obra plena de frescura que li va com anell al dit a tota aquesta incertesa que estem vivint arrel dels temps de crisi que corren. En Jordi Casanovas, una jove promesa –ja materialitzada– de la dramatúrgia catalana contemporània, en plena efervescència, concentra l’esència del conegut “13 Rue del Percebe” de tota la vida en un grapat de personatges que convergeixen a la sala d’estar d’un pis qualsevol.
L’inclusió a la trama de l’element extraordinari aporta un gir inesperat que oxigena la feixuguesa d’una temàtica prou matxacada i enriqueix el fil conductor d’una manera que té molt a veure amb la marca Daulte (director artístic de la mateixa Villarroel).
Potser la interpretació trontolla una mica a la primera escena, però a mida que avança l’acció cada un dels actors va encaixant-se dins el seu personatge, defensant-lo de valent, fins el punt d’arribar a una total coherència, què porta a la verosimilitud. Totalment aconsellable per passar una bona estona amb cares “desconegudes” (temps al temps) a sobre l’escenari. No se’n penediran.
“La ruïna és el dia en què ens quedarem sense res. És la Sílvia que confia en l’èxit del seu nou projecte artístic. És el Toni que depèn de la seva poc estimada feina per pagar una vida conjunta amb la Sílvia. És la Laura que beu whisky per portar la contrària al seu marit. És l’Abel que ha invertit en una constructora. Si el sector immobiliari s’ensorra, si el marit t’abandona, si la feina s’acaba o el projecte es frustra, aquesta serà la seva ruïna i també la nostra. Ha passat. És avui. És La ruïna.”
Per cert, el dilluns 13 d’octubre a les 19.30 h, hi haurà un col.loqui amb Jordi Casanovas i la seva Companyia FlyHard a La Villarroel on l’autor i director de l'obra explicarà el seu singular procés de treball. Entrada gratuïta.
Aquí teniu una simpàtica forma d’apropar-se a la relació entre els personatges de La Ruïna: http://www.lavillarroel.cat/c/start.aspx
A propòsit de:
LA RUÏNA
escrita i dirgida per Jordi Casanovas
a La Villarroel, Barcelona
fins el 19.10.08