www.elperiodico.cat
21 octubre de 2008
• El sector familiar vol que es tingui en compte el seu esforç per apujar la qualitat
• Per primera vegada, una obra per a nens està nominada als premis Butaca
El vestit nou de l'emperador, el musical que al novembre obrirà la temporada familiar al Teatre Nacional de Catalunya.
Foto: DAVID RUANO
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
El terme espectacle infantil s'ha extingit gairebé completament de la cartellera i ara el que es porta és el teatre familiar o per a tots els públics. L'adjectiu infantil portava implícit un judici despectiu que ja no s'aplica a unes produccions que competeixen cada vegada més en qualitat (que encara no en recursos) amb les obres per a adults. L'obertura de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a aquest tipus d'espectacles i la primera nominació d'un muntatge familiar als premis Butaca del teatre català reflecteixen els canvis en un sector que agrupa unes 200 companyies.
El 1974, encara sota el règim franquista, Comediants estrenava Catacroc. De dia es representava per als nens, i de nit, gairebé sense canvis, per als adults: "Per a nosaltres el públic familiar és una obsessió --afirma el director de la històrica companyia, Joan Font--. La frontera entre els diferents públics ja l'han trencat el cine i el Cirque du Soleil, i el teatre va pel bon camí, però falta treballar més. Apujar el nivell d'aquests espectacles és una obligació. Es tracta de la base de la cultura d'un país". Font va iniciar les programacions familiars al TNC i al Petit Liceu, on al novembre estrenarà l'òpera La Ventafocs, una adaptació de La Cenerentola de Rossini.
La Fundació Miró de Montjuïc va ser pionera a oferir una programació familiar estable a Barcelona i des del 1977 no ha fallat ni un sol cap de setmana. Veterans de qualitat com Marduix Teatre, l'Estaquirot i Titelles Babi es van estrenar aquí i ara conviuen amb noves companyies com Farrés Brothers, Clownx Teatre i Lazzigags.
"Fa un temps valia gairebé tot", explica Montserrat Cervera, responsable de la programació de la Miró.
"Es llogaven uns pallassos amb pistola de goma i els nens reien, però els pares no. Si una obra no està bé, no és apta ni per a petits ni per a grans". El públic reconeix de seguida un bon espectacle i aquest mes està desbordant la sala del museu on el Centre de Titelles de Lleida representa El Patufet.
PARLAR DE TOT
La nominació als premis Butaca d'Ovni, una obra de Farrés Brothers que introdueix el tema dels maltractaments, suposa un reconeixement des de dins del sector. "Nosaltres no fem distincions, perquè als nens se'ls pot parlar de tot, no només de la Caputxeta --afirma Jordi Farrés--. Ara hi ha millors dramatúrgies i més professionalització dels actors, però els caixets d'aquests espectacles segueixen sent baixos i a més d'actor has de ser ebenista per fer-te tu mateix l'escenografia".
La diferència de 20 euros entre una obra familiar i una altra destinada només a adults no està justificada en molts casos. Des de l'Associació de Teatre per Tots els Públics asseguren que l'administració "es mostra més sensible i va per un camí molt seriós" per arribar a millorar aquesta situació. Però des de la productora Únics (responsables de les exitoses campanyes Viu el teatre al Poliorama) es lamenten que "ni les institucions públiques ni tampoc els mitjans de comunicació vegin el teatre familiar amb el mateix interès que la societat".
MUNTATGES DE MIDA MITJANA
"Trigarem anys a canviar d'hàbits --adverteix Óscar Balcells, gerent de La Mostra d'Igualada, que ha complert 20 anys convertida en l'aparador professional del sector--. Sembla que la qüestió del preu sigui un aspecte pejoratiu i, paradoxalment, les diferències més grans de caixet es donen a Catalunya, on resideixen els grups punters que actuen a Espanya". Les prioritats de la Generalitat són potenciar muntatges de mida mitjana i encaixar les produccions infantils en els equipaments públics. "És un primer pas, però és embrionari", opina Balcells.
21 octubre de 2008
• El sector familiar vol que es tingui en compte el seu esforç per apujar la qualitat
• Per primera vegada, una obra per a nens està nominada als premis Butaca
El vestit nou de l'emperador, el musical que al novembre obrirà la temporada familiar al Teatre Nacional de Catalunya.
Foto: DAVID RUANO
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
El terme espectacle infantil s'ha extingit gairebé completament de la cartellera i ara el que es porta és el teatre familiar o per a tots els públics. L'adjectiu infantil portava implícit un judici despectiu que ja no s'aplica a unes produccions que competeixen cada vegada més en qualitat (que encara no en recursos) amb les obres per a adults. L'obertura de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a aquest tipus d'espectacles i la primera nominació d'un muntatge familiar als premis Butaca del teatre català reflecteixen els canvis en un sector que agrupa unes 200 companyies.
El 1974, encara sota el règim franquista, Comediants estrenava Catacroc. De dia es representava per als nens, i de nit, gairebé sense canvis, per als adults: "Per a nosaltres el públic familiar és una obsessió --afirma el director de la històrica companyia, Joan Font--. La frontera entre els diferents públics ja l'han trencat el cine i el Cirque du Soleil, i el teatre va pel bon camí, però falta treballar més. Apujar el nivell d'aquests espectacles és una obligació. Es tracta de la base de la cultura d'un país". Font va iniciar les programacions familiars al TNC i al Petit Liceu, on al novembre estrenarà l'òpera La Ventafocs, una adaptació de La Cenerentola de Rossini.
La Fundació Miró de Montjuïc va ser pionera a oferir una programació familiar estable a Barcelona i des del 1977 no ha fallat ni un sol cap de setmana. Veterans de qualitat com Marduix Teatre, l'Estaquirot i Titelles Babi es van estrenar aquí i ara conviuen amb noves companyies com Farrés Brothers, Clownx Teatre i Lazzigags.
"Fa un temps valia gairebé tot", explica Montserrat Cervera, responsable de la programació de la Miró.
"Es llogaven uns pallassos amb pistola de goma i els nens reien, però els pares no. Si una obra no està bé, no és apta ni per a petits ni per a grans". El públic reconeix de seguida un bon espectacle i aquest mes està desbordant la sala del museu on el Centre de Titelles de Lleida representa El Patufet.
PARLAR DE TOT
La nominació als premis Butaca d'Ovni, una obra de Farrés Brothers que introdueix el tema dels maltractaments, suposa un reconeixement des de dins del sector. "Nosaltres no fem distincions, perquè als nens se'ls pot parlar de tot, no només de la Caputxeta --afirma Jordi Farrés--. Ara hi ha millors dramatúrgies i més professionalització dels actors, però els caixets d'aquests espectacles segueixen sent baixos i a més d'actor has de ser ebenista per fer-te tu mateix l'escenografia".
La diferència de 20 euros entre una obra familiar i una altra destinada només a adults no està justificada en molts casos. Des de l'Associació de Teatre per Tots els Públics asseguren que l'administració "es mostra més sensible i va per un camí molt seriós" per arribar a millorar aquesta situació. Però des de la productora Únics (responsables de les exitoses campanyes Viu el teatre al Poliorama) es lamenten que "ni les institucions públiques ni tampoc els mitjans de comunicació vegin el teatre familiar amb el mateix interès que la societat".
MUNTATGES DE MIDA MITJANA
"Trigarem anys a canviar d'hàbits --adverteix Óscar Balcells, gerent de La Mostra d'Igualada, que ha complert 20 anys convertida en l'aparador professional del sector--. Sembla que la qüestió del preu sigui un aspecte pejoratiu i, paradoxalment, les diferències més grans de caixet es donen a Catalunya, on resideixen els grups punters que actuen a Espanya". Les prioritats de la Generalitat són potenciar muntatges de mida mitjana i encaixar les produccions infantils en els equipaments públics. "És un primer pas, però és embrionari", opina Balcells.